Sumen uns sis-cents socis i agricultors de set municipis del Priorat, que representen vora el 25% de la comarca, i que conreen bàsicament raïm i olives, matèries primeres amb què s’elaboren algunes de les ampolles d’oli de la DOP Siurana o dels vins de la DOQ Priorat i DO Montsant que ha posicionat la comarca al món. Ah, i tenen una facturació anual d’uns cinc milions d’euros.

Pèrdua de recursos i manca de relleu generacional
Amb aquestes xifres sobre la taula, els cooperativistes volen demostrar que són un sector fort i necessari per a la comarca prioratina, sobretot davant una situació actual que està provocant una reducció de recursos a la zona. D’aquí la decisió d’unir-se -per allò de la unió fa la força-, i garantir la possibilitat de seguir sumant anys i història a diverses entitats cooperatives. Es tracta de les de Falset-Marçà, l’Agrícola de Cabassers i la Vinícola del Priorat, tres entitats que han acordat aliar-se. El punt de partida: un estudi de rendibilitat de les parcel·les agràries.
“Ens comença a preocupar molt la supervivència d’aquests fruits en els pròxims anys“, lamenta a l’ACN el gerent de la Cooperativa Falset-Marçà, Xavi Domènech, qui també ha subratllat la importància d’unir esforços per poder “fer front als reptes comuns del territori”.
Una altra de les problemàtiques compartides és la manca de relleu generacional. El vicepresident de la Cooperativa Falset-Marçà, Robert Perelló, ha destacat la rellevància dels nous espais test, una iniciativa pensada perquè els joves puguin provar l’ofici abans d’embarcar-s’hi. De fet, Perelló ha assegurat que són molts els que volen treballar la terra, però la manca de recursos o la por a perdre-ho tot els fa tirar endarrere. Sense socis, però, a Falset-Marçà adverteixen que les cooperatives acabaran perdent la seva raó de ser i cal trobar una solució a la falta de noves incorporacions al sector agrícola.
Amb la proposta de l’espai-test, les tres cooperatives poden contractar aquelles persones interessades perquè, durant dos o tres anys, puguin iniciar-se en l’activitat, “avaluar la seva rendibilitat i decidir si volen continuar treballant al sector o no”, ha afegit Domènech.

Reduir costos i promocionar els productes
Un altre dels objectius del macroprojecte d’unió és treballar en la reducció dels costos de producció. Per fer-ho, cada cooperativa se centrarà en els seus productes, i “la seva especialitat”, com ha afirmat el president de la Vinícola del Priorat, Ramon Grau. D’aquesta manera, la Cooperativa Agrícola de Cabacés produirà l’oli del conjunt de les tres cooperatives, mentre el raïm recollit de la DOQ Priorat anirà a la Vinícola del Priorat o el de la DO Montsant s’elaborarà a les instal·lacions de la Cooperativa Falset-Marçà.
D’altra banda, treballaran per incrementar la producció de les vinyes de Cabacés i crear una nova línia vinícola amb les característiques organolèptiques diferencials d’aquesta zona del Priorat.
En l’àmbit comercial, el projecte també preveu la viabilitat d’exportar de manera conjunta les tres marques: Ònix, Baronia de Cabacés i Ètim. Paral·lelament, es vol potenciar l’oferta d’activitats enoturístiques, així com les oleoturístiques. La responsable de comunicació de la Cooperativa Agrícola de Cabacés, Núria Bru, ha defensat que “l’oli és un producte molt desconegut”, que es pot mostrar al públic tot el procés de producció i fer-li un lloc en el sector del turisme agrícola. “Creiem que hi ha un món molt important per descobrir”, ha puntualitzat.
Comunitats energètiques i habitatges
Finalment, aquest projecte de cooperació també busca la creació d’altres serveis que afavoreixin la millora de la qualitat de vida dels veïns de la comarca del Priorat. Per aquest motiu, la voluntat és que cada una de les cooperatives compti amb una comunitat energètica, i gestionar-les totes de manera conjunta.
Aquesta operació compartida també es traslladarà en un pla de gestió dels habitatges buits que tenen en propietat, una proposta per donar resposta a la manca de primeres residències i habitatges habituals dels municipis prioratins, on la gran majoria es destinen a usos turístics.