VadeVi
Clara Isamat: “La troballa d’antics cellers a l’Albera preserva el patrimoni oral del vi de l’Empordà”
Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l'Albera
Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l’Albera | Clara Isamat

!--akiadsense-->

Una recerca de l’enòleg i sommelier, Jordi Esteve, i de la fotògrafa i sommelier, Clara Isamat, ha permès localitzar setze antics cellers construïts en cases particulars als municipis de la Serra de l’Albera, a l’Empordà. L’estudi s’ha elaborat durant els últims dos anys gràcies al finançament de la beca Eduard Puig Vayreda, que promou projectes d’investigació inèdits al voltant de la vinya i del vi de l’Empordà. “La idea és del Jordi Esteve. La seva veïna, que coneixia de tota la vida, tenia un antic celler, i és una persona molt inquieta, que ha parlat amb la gent gran. Quan va sortir la beca en Jordi va pensar que seria un bon projecte i va contactar amb mi. Li vaig dir que sí de seguida”, explica a ‘Vadevi’ Clara Isamat, una de les autores del treball.

Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l'Albera
Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l’Albera | Clara Isamat

!--akiadsense-->

La investigació ha permès identificar i inventariar els cellers particulars que encara es conserven a les localitats de Cantallops, Capmany, Masarac, Garriguella, Rabós d’Empordà, Espolla i Sant Climent Sescebes. Dels setze cellers inventariats, n’hi ha sis que encara fan vi i la majoria formen part del Consell Regulador de la DO Empordà -Martí i Fabra, Castelló Murphy, Bodegas Trobat, Pujol Cargol, Can Torres-Celler La Gutina i Santamaria-. Els altres deu van deixar d’elaborar vi a mitjans del segle passat, bé per la falta de relleu generacional a les famílies dels viticultors o en altres casos per l’adhesió a la cooperativa del municipi.

“Tothom tenia vinya i tothom tenia un petit celler per al seu consum i vendre una part per contribuir a l’economia familiar. Aquestes persones i el seu patrimoni oral estan desapareixent i quedant amagat als baixos de les cases, i és possible que quan morin tot això es perdi. Hem fet això per conèixer el passat, entendre el present i mirar endavant, sense nostàlgia sinó amb realisme”, explica Isamat, que afegeix que “els cellers que s’han mantingut és perquè s’han reconvertit en indústria i els petits productors són gairebé impossibles de trobar”.

Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l'Albera
Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l’Albera | Clara Isamat

!--akiadsense-->

Segons es detalla a l’estudi, cada antic celler té una estructura única però tots ells comparteixen elements comuns. El celler sempre estava situat als baixos de la casa on també se situaven la cort del porc, l’espai del matxo i el material agrícola, com el carro. Eren espais petits, però ben aprofitats. Les botes eren principalment de castanyer i de diferents capacitats, des de mig bot (30 l) fins a un bocoi (600 l). L’estudi també ha permès localitzar tines picades a la pedra, les més antigues, i tines d’obra, construïdes a partir dels anys quaranta que es feien servir per fer la fermentació macerant el raïm. Fins i tot s’han trobat cups soterrats de volums importants. S’usaven varietats concretes per elaborar cada vi: la carinyena negra pel vi negre; el lledoner blanc i roig per a la garnatxa, el ranci i el vi blanc, i el moscatell per a la mistela.

El vi es venia al detall. L’elaboració de vi i d’oli i la producció de productes de l’hort eren la base de les economies familiars. Basat principalment en els testimonis dels actuals propietaris dels cellers, la recerca permet preservar la memòria històrica i d’una arquitectura així com d’una activitat econòmica i social vinculada amb l’elaboració de vi en habitatges particulars. “Hi ha cellers que s’han conservat”, comenta Isamat, “gairebé com un museu, mentre d’altres ho tenen com el lloc on treballaven els seus pares i hi guarden qualsevol andròmina”. Els resultats, doncs, han estat molt diversos: “A vegades ha calgut apartar moltes coses per poder veure què hi havia darrere, i altres sortosament, tot i no fer-se servir, s’han quedat igual i es pot veure perfectament com es feien servir”.

Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l'Albera
Antics cellers a cases particulars dels pobles de la serra de l’Albera | Clara Isamat

!--akiadsense-->

Els autors han recollit la seva investigació en el llibre ‘Antics cellers de l’Albera’, que també inclou un glossari de lèxic rural i tradicional, així com material gràfic històric i actual dels cellers. La publicació, que es pot descarregar al web de la DO Empordà, és molt important per donar valor a una zona vitivinícola com és l’Alt Empordà i l’Albera, que abans era tot vinya fins i tot en un lloc geogràficament tan complicat. “Esperem que ara que això s’ha publicat apareguin més persones que conservin cellers i s’obrin més portes”, conclou Clara Isamat, “que la gent li doni valor”.

La sommelier i fotògrafa també posa en valor la beca que els ha permès fer l’estudi: “Ens ha donat l’oportunitat de buscar, investigar, documentar i preservar, tresors ocults en els baixos de les cases dels pobles de l’Albera, que són patrimoni vitivinícola de l’Empordà. Un patrimoni ocult, que per tenir-ho tan a prop, no s’ha valorat i no se li ha donat suficient importància. També hem parlat amb els nostres avis, que són memòria històrica i una part molt important del treball. Gràcies a ells i elles, hem pogut recuperar el patrimoni oral”, explica juntament amb Jordi Esteve, i afegeixen: “El valor de les coses materials depèn de qui les miri i de la capacitat de veure més enllà de l’objecte. Per això és tan important la mirada, que en el nostre cas ha estat curiosa i inquieta i observem amb ànsies de saber, de conèixer, de preservar un llegat que es perd i compartir-ho”.

Nou comentari

Comparteix