El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, i la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, han presentat aquest divendres 19 de maig a Torà l’Agenda Rural de Catalunya, que el Govern aprovarà el proper dimarts.
El document, que identifica les necessitats i reptes del territori rural per garantir-ne les condicions de vida i de desenvolupament, serà -segons les autoritats- un element clau per planificar les polítiques d’equilibri i cohesió territorial del país. Aragonès, d’entrada, posava en valor que l’agenda rural “és una eina imprescindible per transformar Catalunya” i que neix amb la voluntat que arreu del país es gaudeixi de les mateixes oportunitats i així enfortir la seva cohesió, “sense deixar ningú enrere”.
“Cal atendre el territori de forma integral”, afegia, i ha assenyalat que s’ha fet amb la implicació de tot el Govern, sota la coordinació del Departament d’Acció Climàtica i Agenda Rural. De moment, està alineada amb l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. Aquest projecte s’ha elaborat i nodrit gràcies a les aportacions de centenars de ciutadans i ciutadanes, perquè “tota persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida a qualsevol punt del país”.
La consellera Jordà ha defensat que “l’objectiu és aconseguir igualar, el màxim possible, les condicions de vida entre el medi rural i les zones urbanes, per facilitar que la gent pugui viure-hi, equilibrant el país social i territorialment”.
Una Agenda Rural de consens i participada
L’Agenda Rural de Catalunya ha estat redactada seguint la iniciativa del Parlament Europeu per redactar una proposta que fomenti el desenvolupament socioeconòmic, el creixement i la diversificació econòmica, el benestar social, la protecció de la natura i la cooperació i interconnexió amb les àrees urbanes.
La seva elaboració va néixer de la Comissió Interdepartamental sobre Despoblament Rural, que va encarregar a una comissió redactora formada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS), la coordinació del document.
A partir d’aquí es va iniciar un procés participatiu per elaborar una proposta el més àmplia possible. Més de 1.200 persones han participat en els diversos tallers que s’han organitzat arreu del territori per donar resposta als nombroses reptes als quals s’enfronta el món rural.
Com a resultat d’aquest procés, s’han definit un total de 892 accions, de les quals 277 són prioritàries i 59 s’han identificat com a estratègiques. Aquestes accions, s’organitzen a l’entorn de set grans reptes:
- Persones, benestar i repte demogràfic.
- Transició ecològica.
- Territori connectat.
- Sistema agroalimentari.
- Gestió forestal.
- Innovació i dinamització social i econòmica.
- Governança
- Persones, benestar i repte demogràfic.
- Transició ecològica.
- Territori connectat.
- Sistema agroalimentari.
- Gestió forestal.
- Innovació i dinamització social i econòmica.
- Governança
Fer front al repte demogràfic
En l’àmbit referent a persones, benestar i repte demogràfic, l’Agenda proposa accions per mantenir, atraure i fer créixer la població als municipis rurals davant del repte demogràfic i, a l’hora, promoure l’accés i millora dels serveis bàsics per a fer del món rural un lloc de ple dret on viure amb qualitat.
En aquest sentit, s’aposta per mesures com ara la promoció d’un Acord Nacional de Salut als territoris rurals que contempli les seves especificitats; continuar potenciant l’escola rural i les Zones Escolars Rurals (ZER) com a element clau de cohesió social i lluita contra el despoblament; avançar en nous models d’atenció a la gent gran, donat l’elevat nivell d’envelliment de la població rural; o garantir la cultura com a element vertebrador, prioritzant accions que posin en valor la seva dimensió comunitària.
Lligat amb el repte demogràfic, l’Agenda també incideix en mesures per garantir el dret a l’habitatge al món rural com ara la priorització de polítiques d’habitatge públic, la implementació d’ajudes per a la rehabilitació o el foment de l’habitatge compartit i sostenible, entre altres.
Transició ecològica
En l’àmbit de la transició ecològica, les propostes del document estan centrades en garantir la gestió integral del cicle de l’aigua; promoure la millora i manteniment del sòl, preservar els espais naturals i millorar l’estat de la biodiversitat; promoure la reducció i gestió sostenible de residus i l’economia circular i planificar i promoure la implantació d’energies renovables com a model principal.
A l’entorn d’aquest eix, l’Agenda proposa mesures com ara impulsar la recerca sobre regadius, per fer-ne un ús més eficient o reclamar en zones de muntanya on les hidroelèctriques hi són presents una revisió de les concessions, entre altres. També s’aposta per solucions de preservació del sòl per revertir la seva degradació a través de la promoció i l’ús de fertilitzants orgànics, estratègies de prevenció de l’erosió, la salinització i la desertització o el manteniment i la recuperació del mosaic agro-silvo-pastoral.
Un territori connectat
Les mesures proposades a l’Agenda Rural de Catalunya pel que fa referència al repte d’aconseguir un territori connectat estan centrades al voltant del foment del transport públic i manteniment de la xarxa viària per una mobilitat sostenible, l’accés al món digital a tot el territori i la millora i el manteniment de les xarxes elèctriques.
