El sindicat Unió de Pagesos ha responsabilitzat als grans cellers que compren el raïm i el vi base a Catalunya de la greu crisi de preus i econòmica que pateix el sector vitivinícola català.

Així ho ha manifestat en roda de premsa a Vilafranca del Penedès, on Josep Marrugat, responsable nacional del sector de la Vinya i el Vi; Marc Paladella, membre de l’executiva del sector, i Nil Font, membre de la sectorial, han compartit i denunciat dades i preus que s’han pagat per la darrera collita de raïm en diversos territoris productors del país.

El sindicat apunta especialment com a responsable d’aquesta situació a l’empresa Henkell, propietària de Freixenet des del 2018, un any abans de decidir la reducció del preu de compra de raïm de 0,45-0,50€/Kg a 0,30€/Kg, al·legant un augment d’estocs en el marc de la DO Cava. En aquell moment, segons UP, molts altres cellers de fora de l’àmbit del cava van decidir aprofitar la situació per reduir també els seus preus de compra del raïm i del vi, tot i que la conjuntura del mercat no ho justificava.

A Catalunya, segons detallen, de les 54.114 hectàrees de vinya existents al 2020, unes 32.000 pertanyien a la DO Cava (el 70% del total), de les 7.226 explotacions vitivinícoles a Catalunya, més de 6.000 estaven inscrites també a la DO Cava, i dels 3,5 milions d’hectolitres de vi produïts a Catalunya de mitjana, uns 3 milions es destinen a la DO Cava. Per tant, la política de les empreses que compren més raïm i vi als viticultors, directament o a través d’agrupacions de productors i cooperatives, determina la situació del sector a Catalunya.

Aquest important punt d’inflexió, insistien, va marcar una davallada progressiva dels preus del raïm i del vi, que, segons les últimes dades de preus percebuts pels viticultors d’Acció Climàtica, es van situar de mitjana al 2020 en 0,29€ el quilo de raïm. No obstant això, els preus de liquidació de cooperatives de l’Alt Penedès i del Camp de Tarragona s’han situat entre 0,16 i 0,28 € el quilo, un nivell que no s’assolia des de la crisi del 2009, i en un context en què els costos de producció al sector han tendit a l’alça, especialment des del 2020.

Arran d’aquesta situació, denuncien, la pagesia viticultora s’ha descapitalitzat i no disposa de marge econòmic per fer front a les despeses de la nova campanya de cultiu. El sindicat fa palès que les empreses coneixen aquestes xifres, i tot i així, les ignoren; i a més a més valora que el greuge és encara més desequilibrat si es té en compte que el preu al consum de vi comercialitzat a Catalunya, segons dades de l’Observatori de la Vinya, el Vi i el Cava, és estable els darrers anys: el preu mitjà de l’ampolla de vi negre jove i de blanc està en 3,7€ l’ampolla, en 6€ l’ampolla de negre criança, en 6,4€ l’ampolla de cava brut, i en 17€ la de cava reserva. Mentrestant, el raïm es paga a menys del 10% del valor de venda al consumidor.

A més a més, insisteixen que en un context de denominacions d’origen, on els cellers compren bàsicament raïm i vi produït a Catalunya per comercialitzar-lo sota l’empara d’una DO, aquests paguen preus que acaben comportant l’abandonament de l’activitat i l’empobriment de la pagesia, i de retruc, del territori, amb totes les implicacions econòmiques, paisatgístiques i mediambientals.

A més, esmentaren que a la verema 2020 ja es trobava en vigor la publicitada modificació de la Llei de la Cadena Alimentària, que havia de permetre a la pagesia cobrar per sobre dels costos de producció. Aquesta llei no facilita l’equilibri de la cadena agroalimentària, diran, ja que les liquidacions dels cellers cooperatius de la collita del 2020 estan entre 0,18 i 0,28 €/Kg, per sota de costos de producció que el sindicat estima en 0,40€/Kg de raïm.

Davant d’aquesta situació, el sindicat crida els viticultors catalans a sumar-se als actes de protesta que durà a terme properament, amb la intenció que es perllonguin en el temps. El sindicat també reclama, tant a l’INCAVI com a la consellera Jordà, la defensa dels viticultors catalans perquè siguin remunerats adequadament en el marc de les denominacions d’origen que emparen. El sindicat els demana que emprenguin un paper més actiu davant de l’abús de determinats cellers, i el suport a les tipologies de bodegues, petites o més grans, que tenen per objectiu remunerar adequadament els pagesos.

Nou comentari

Comparteix