La dominació catalana de la Mediterrània havia de deixar alguna petjada a les terres conquerides. I ho va fer, en tots els àmbits del Mare Nostrum. Per això, no és estrany que en el que avui són terres italianes es pugui trobar quelcom conegut com uva catalanesca. El nom porta ràpidament cap a un territori de la Península Ibèrica. I realment hi té un lligam: el seu origen és Catalunya.
La uva catalanesca és un raïm que es conrea bàsicament a la regió de Campania, i té una denominació oficial Indicació Geogràfica Típica.També se’l pot trobar al voltant del Vesubi i, sobretot, a Somma Vesuviana, S. Anastasai i Ottaviano, a més d’indrets com Terzigno, Pollena, Trocchia, Boscotrecase i San Giuseppe Vesuviano, explicava Francesc Roca a la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya.
Diuen els escrits que va ser Alfons I qui la va dur mar enllà en el segle XV, i la va fer plantar a contrades properes al Vesubi, en terres volcàniques i fèrtils, on ja es feia vi des de l’any 600, segons s’ha constatat a través d’unes premses. La verema es fa entre octubre i novembre. El sòl volcànic aporta fòsfor, magnesi i potassi i, de les vinyes situades per sobre de la cota dels 500 metres s’obté «un raïm amb una gran concentració de sucre que es conserva durant molt de temps en llocs secs i assoleiats».
Roca diu que els ceps van arribar a la zona en els inicis de l’incorporació del Regne de Nàpols a la Confederació catalano-aragonesa. Una incorporació important, car la ciutat de Nàpols, pel seu pes econòmic, demogràfic i cultural, esdevingué, amb el rei Alfons El Magnànim, la capital de fet de la Corona d’Aragó.
Uva catalanesca FOTO: VADEVI.cat
