Les varietats resistents superen amb èxit l’envestida del míldiu d’aquest 2020

El projecte d’Albet i Noya, Alta Alella i Josep Piñol, mostra una vinyes ‘impecables’ alienes a la plaga d’aquest fong que ha fet estralls a Catalunya

Un instant de la presentació de les vinye sde varietats resistents que s'ha fet aquest dijous

Un instant de la presentació de les vinye sde varietats resistents que s’ha fet aquest dijous | Albet i Noya

Albet i Noya, Alta Alella i Josep Piñol sota l’auspici del genetista suís, Valentin Blattner, fa 8 anys que lideren un projecte a la recerca de Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic, les VRIAACC. I aquest dijous s’ha fet una presentació a viticultors, pagesos, cellerers i també l’administració per mostrar com algunes d’aquestes varietats han superat amb èxit la plaga del míldiu que tant estralls ha fet a la vinya catalana.

Josep Maria Albet i Noya explica a Vadevi que “algunes vinyes estan impecables i no s’hi ha fet res, mentre les del país estan fatal i s’hi ha fet de tot”. Són varietats noves, fruit d’encreuaments que s’han fet de forma natural a la vinya mateix i les 1.500 que hi ha ara mateix són filles del xarel·lo, macabeu, parellada, ull de llebre i la garnatxa negra.

S’analitza el comportament d’aquestes vinyes i les que no són resistents es van seleccionant i eliminant. Albet calcula que de les 1.500 que tenen ara, enguany en quedaran 800 i en 4 o 5 anys més s’acabarà d’afinar tot.

Ara hi ha 1.500 varietats noves que s'estan selecionant

En la presentació d’aquests dijous hi havia també l’administració i és que la voluntat és que la seva implicació sigui màxima per poder escurçar terminis. Es tractaria que es pogués arribar a algun tipus d’acord per aconseguir que un cop s’hagin identificat aquelles varietats que realment compleixen els requisits de resistència puguin iniciar els seus tràmits administratius per la seva autorització.

L’objectiu és que aquestes vinyes siguin resistents al míldiu i l’oïdi, a la botridis induïda, a la sequera, a l’increment de temperatura ambiental perquè necessitin menys tractaments i per tant es redueixin els residus de coure i sofre en els raïms i en el vi final. També perquè els costos siguin més baixos perquè no caldrà fer tant de tractament, perquè l’ambient de treball sigui més sa si s’eviten les irritacions per la pols de sofre i també per reduir les emissions de CO2. En definitiva perquè puguin ser vinyes que suportin els efectes del canvi climàtic i que siguin sostenibles mediambientalment i econòmicament.

Nou comentari