La verema d’enguany ha estat dificultosa a molts nivells. A causa de la sequera i els canvis bruscos de la meteorologia, les collites s’han quedat curtes i la producció ha caigut a pràcticament tots els territoris vitivinícoles de Catalunya. Per als més experimentats, aquesta sequera s’ha convertit en un malson que ja supera els estralls de la del 2008. Ara bé, pels més joves, aquesta ha estat la primera verema complicada, però potser no l’última.
Carles Muray (Oller del Mas), Francesc Boronat (Tanca els ulls) i Martí Torrallardona (La Fita) són tres enòlegs amb una trajectòria professional curta que han viscut en primera persona tot el que ha comportat la manca de fruit per la verema. En una conversa amb Vadevi, tots tres reconeixen que ha sigut una autèntica sort que hagin pogut collir certs quilos en la verema d’enguany, ja que des del 2020 “portàvem anys extremadament dolents a escala de pluviometria”, han afirmat. Boronat considera que “ha sigut un miracle que la planta en aquests anys anteriors no hagi mort, s’hagi aconseguit regular per si mateixa, i fer raïm”. Una opinió que comparteix Torrallardona, qui també afirma que “gràcies a la pluviometria d’enguany ens trobem en l’inici de la recuperació”.
En el cas del Muray, manifesta que en el cas de la DO Pla de Bages, “a l’abril semblava que tot aniria bé”, però el 23 d’abril, van tenir una gelada que va arribar fins als dos graus negatius i va fer que perdessin gran part de la seva producció. Recorda que “ha sigut una verema llarguíssima a causa del fred del setembre”.
Torrallardona, d’altra banda, també reconeix que per als cellers que elaboren vins de mínima intervenció -com és el seu cas- ha sigut un any de prioritzar si volien tenir acideses altes o grau alts. A La Fita, tal com comenta, va prioritzar “collir els raïms una mica verds per mantenir aquesta acidesa alta, però amb graus baixos”. En canvi, Boronat assegura que a Tarragona, els raïms que va collir després de les pluges de setembre que eren la Garnatxa negra, Xarel·lo Vermell i Xarel·lo, es van inflar i van aconseguir tant una acidesa com una qualitat del raïm excel·lent.
Any complicat per culpa del mosquit verd
No només la sequera ha estat un problema estructural per la verema del 2024. Els insectes també han jugat un paper clau en la complicada collita d’enguany Tots tres enòlegs reconeixen que en diferents categories han patit la plaga del mosquit verd, que també els ha fet collir alguns quilos menys respecta el que esperaven i el que tenien previst. Boronat lamenta que aproximadament “un 60% de la vinya està afectada per al mosquit verd”. Aquesta situació, lluny de frenar en aquest 2024, pot afectar la verema de l’any vinent, ja que “li treu força i vigor a la planta”.
Bona qualitat malgrat la poca quantitat
Ara bé, no tota la verema del 2024 ha estat dolenta. Boronat explica que tot i la preocupació del principi, pel fet que semblava que els raïms no acabessin el seu cicle de maduració, ha sigut un any de poca quantitat de fruit, però de molta qualitat. Per això, l’enòleg del celler Tanca els Ulls considera que els pròxims vins “tindran un alt nivell” En la mateixa línia, Torrallardona reconeix que tot i ser raïms petits, haver de fer premsats poc intensos i tenir uns rendiments baixos, també ha aconseguit uns vins d’una qualitat molta alta. A més, afegeix que aquesta qualitat del raïm al Penedès ha fet que pugi el preu del raïm, la solució a un problema que “arrossegaven de fa anys”. Muray també afegeix que ha sigut una bona anyada en l’àmbit de qualitat malgrat els pocs quilos que han pogut tenir. Segons l’enòleg, “ha fet les temperatures i les pluges idònies en cada moment del cicle de vida de la planta”.
