La verema catalana continua avançant sense novetats amb la possible pujada del preu del raïm. En l’inici de la collita, Unió de Pagesos (UdP) alertava que la voluntat d’algunes empreses era pagar a preu de cost, és a dir, sense beneficis pels pagesos, o fins i tot menys. Sense un preu obligatori fixat per l’administració pública i continuant amb la llei del lliure mercat, les empreses vitivinícoles tenen marge per comprar el raïm al preu que decideixin. Des de la patronal denuncien que moltes vegades no es té en compte la supervivència dels camperols i al·leguen que sense ells no hi hauria vi. Així i tot, els experts asseguren que fixar un preu és una tasca complicada, sobretot per les grans diferències que existeixen entre les explotacions agràries. D’aquesta manera, el sector de la pagesia es manté a l’espera de rebre tots els detalls de les taules de preus amb l’esperança cada cop més feble que la situació millori i preparats per sortir als carrers en cas contrari.
“Qualsevol excusa és bona per rebaixar el preu”, lamenta Josep Marrugat, responsable nacional de la Vinya i el Vi d’UdP. Per a l’expert i també pagès, algunes empreses s’aferren a la minsa pujada de producció d’enguany per pagar menys que l’any passat. La realitat de la verema d’enguany és que en pràcticament totes les DO hi ha hagut un augment del raïm, però ningú considera que s’hagi arribat a la normalitat d’abans de la sequera. No obstant això, les taules de preus que han rebut alguns pagesos recorden a les d’abans de la crisi meteorològica catalana, la qual cosa colla encara més als camperols que els preocupa no guanyar-s’hi la vida enguany. A més, per aquesta temporada sembla que ja no hi haurà ajudes per la sequera, un fet que posa més en tensió als pagesos, perquè a part de vendre a preus més baixos sense una productivitat altíssima, no rebran ajudes per part de l’administració en l’àmbit de crisi meteorològica. “No ens hem recuperat del tot encara, però tant pel govern com per algunes empreses sembla que sí”, diu l’expert. No només això, sinó que Marrugat també recorda que la situació d’aquesta verema podria marcar un precedent i, per tant, si els preus baixen amb un augment relatiu de la producció, “els pròxims anys patirem”, conclou.
Fixar un preu òptim és una tasca complicada, ja que “les explotacions agràries tenen diferències rellevants”, descriu Salvador Puig, coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA. En aquest sentit, l’administració pública ha anat fent estudis de referència que determinen el preu de cost, però sense cap mena de fiscalització per aquelles empreses que no ho compleixen. També la mateixa llei de la Cadena Alimentària és poc estricte amb el preu, perquè només s’exigeix que tothom s’hi guanyi la vida, però sense dades fixes per a la compravenda de raïm. Segons l’estudi elaborat pel CREDA i presentat pel conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig el passat mes de juliol, alguns dels preus mitjans del raïm se situen en 0,58 €/kg. Aquesta xifra és inferior al cost efectiu de producció estimat per a moltes petites i mitjanes explotacions de les zones productores, que s’eleva per sobre dels 0,65 €/kg. En el cas del vi, el cost supera habitualment 1,25 €/litre, la qual cosa reforça la necessitat que els productors vetllin per preservar la seva rendibilitat i sostenibilitat econòmica davant possibles pressions a la baixa dels compradors.
“La llegenda diu que les empreses compradores es reuneixen per decidir el preu del raïm”, comenta Marrugat, qui ironitza amb la idea que això ja no és una pràctica real. En aquest sentit, els més assenyalats per la patronal són els escumosos, sobretot els que fan grans volums dins de la DO Cava. “No és ben bé una diferència clara, perquè de vegades per molt que el preu del vi que compres sigui més alt que altres, ningú t’assegura que al pagès se li pagui més”, diu Marrugat. Ara bé, hi ha empreses com ara Raventós Codorníu, que ja han anunciat la seva taula de preus per la verema d’enguany. En concret, l’empresa pagarà per sobre del preu de cost (0,72 euros el quilo), una dada que la patronal celebra. També des de la marca col·lectiva Corpinnat tenen escrit en el seu reglament un preu mínim que s’ha de pagar als pagesos (0,92 euros el quilo) molt per sobre del mínim actual. “Queda clar que no són totes les empreses”, diu el responsable nacional de la Vinya i el Vi d’UdP, a qui no li tremola el pols per assenyalar aquelles companyies que per ell no tenen en compte la supervivència dels pagesos: “Freixenet, Vallformosa i Juame Serra”, etziba i afegeix que, per contra, “els petits elaboradors són els que de normal millor paguen”.
Parlar d’hectàrees no de quilos
Hi ha un clar desequilibri entre el que creuen els pagesos que han de rebre i el que paguen els cellers. Per a Puig, el preu “és un tema delicat” i reconeix que hi ha certes reflexions que cal que el sector faci de manera conjunta. Primer de tot, l’expert assegura que no s’ha de parlar de preu per quilo sinó d’ingressos per hectàrees. D’aquesta manera, Puig recorda que el cost d’una hectàrea és d’uns 4.000 euros, però alerta que depenen de la zona “els rendiments varien”. És per això que quan es parla de quilos es complica encara més la situació, ja que una mateixa hectàrea en dues zones diferents pot produir quantitats de raïm molt diverses: “A la DO Cava, per exemple, podem tenir rendiments d‘entre 6.000 i 12.000 quilos per hectàrea”, reconeix Puig. Aquesta és una de les raons que exposa el coordinador de la Secció de Viticultura i Enologia de la ICEA per recordar que hi ha molta complicació per posar xifres fixes, perquè “tot i que tothom vulgui pagar més del preu de cost, aquest és diferent per a tots”. Tanmateix, però, Puig reconeix que hi ha un desequilibri i advoca pel diàleg i per superar aquestes complicacions i fixar un preu de referència mínim “perquè no hi hagi tantes diferències”, insisteix.
Un problema enquistat a Europa
Catalunya no és l’única regió en altera per aquest desequilibri de preus. L’Associació d’Indústries Vitivinícoles Europees (AIVE) ha fet una crida urgent als operadors del sector perquè deixin de “malvendre el vi per sota els costs de producció” en plena temporada de verema. Lorenzo Delgado, president de l’entitat, alerta que els preus s’han vist compromesos per diversos factors: la pujada de despeses -energia, combustible, impostos, mà d’obra, maquinària- combinada amb collites molt més baixes que les habituals, sobretot en zones com La Mancha, La Rioja, Extremadura o Andalusia. Segons AIVE, la menor disponibilitat de vi i most a cellers i cooperatives ha estat impulsada per la davallada de rendiments a l’estat espanyol i també per una producció reduïda en altres països com França i Itàlia. Delgado destaca que “queda poc vi i most emmagatzemat” i que són molts els agricultors que han deixat de veremar o han abandonat vinya de secà per la falta de rendibilitat i les escasses ajudes a l’arrancament definitiu. En llocs com Castella-la Manxa ja s’observen vinyes molt envellides, castigades per la sequera i les plagues. Enmig d’aquesta situació, AIVE confia que els preus del vi pugin encara més i insisteix que no es pot continuar venent per sota del cost de producció, perquè “cada vegada és més car produir i es redueix de manera notable el marge de benefici pel viticultor”, diu Delgado.
En definitiva, el preu del raïm és una crisi latent en el sector vitivinícola català, però també europeu. El preu de cost varia constantment i el marge de maniobra dels pagesos és cada vegada més petit. Les converses al sector sovint es repeteixen campanya rere campanya, amb la sensació que no s’avança cap a una solució definitiva. El debat sobre si cal una intervenció pública més estricta o deixar que sigui el mercat qui reguli els preus divideix actors i opinions. Mentre els pagesos reclamen preus justos per garantir la seva supervivència, moltes empreses continuen fixant taules de compra que no cobreixen ni tan sols les despeses bàsiques. És per això que sense una solució clara, ni la capacitat de fixar un preu més enllà de les referències de la mateixa administració pública, el futur dels viticultors és i continuarà sent incert.
