!--akiadsense-->
La Verema Solidària ha arribat a la quarta edició i es manté amb el mateix esperit: d’una banda acostar el territori i les feines de pròpies de l’elaboració del vi al consumidor amb la seva participació directa i d’una altra contribuir en la feiina que fan diverses entitats en l’àmbit social.
El procés és molt senzill. Una sèrie de cellers adherits a la causa proposen una jornada de verema col·lectiva, en la que hi poden arribar a haver més 200 persones que tot i no saber-ne s’encarregaran de collir el raïm que després es vinificarà.
En aquests quatre anys i fruit de l’experiència s’han elaborat 8 vins que aquest dilluns s’han tastat a Amovino a Barcelona davant de periodistes i prescriptors.
!--akiadsense-->
Els encarregats de presentar-los van ser Vicky Ibáñez, responsable de comunicació de la Verema Solidària i Ruben Parera de Finca Parera que va ser el primer celler que hi va participar. També hi eren Jordi Gonzàlez d’Impulsa Fundraising que va recalcar la importància de la col·laboració conjunta, d’una banda dels cellers, però d’una altra dels participants que contribueixen a aquesta iniciativa. Enguany els diners que es recaptin es destinaran a la Fundació Albafutur i a l’Associació Quilòmetre Zero.
Però aquest dilluns era dia de vins. Del vins creats expressament per la Verema Solidària de Finca Parera el 2016, La Vinyeta, Raventós i Blanc, Celler Cooperatiu d’Espolla i Celler Credo el 2017 i Gramona, Vall Llach i Can Ràfols dels Caus el 2018. Tot i que no hi ha una consigna específica, “la tendència ha estat l’elaboració de vins amb molt poca intervenció, quatre d’ells naturals, amb molta presència de xarel·lo del Penedès” explicava Rubén Parera.
Així, en aquestes produccions que d’entrada tenen la complexitat d’haver de decidir el dia que es veremarà amb molta antelació per poder fer la convocatòria, alguns cellers han aprofitat per experimentar.
És el cas de Gramona que en aquest projecte ha tret al mercat el seu primer vi natural. “Havia de ser un ancestral però no em van deixar” explicava amb un somriure Roc Gramona, “perquè Corpinnat no ho permet. I finalment ha acabant sent natural tot i que el meu pare (Jaume Gramona) no ho volia”.
“Ara hem aconseguit fer un producte que el client que busca la línia més clàssica de Gramona la troba i aquell que es decanta per propostes més singulars també la té”, afegia.
En el cas del Celler Credo de Recaredo, també han triat un xarel·lo com Finca Parera i Gramona. Gerard Maristany recordava que “és un vi fet a mida pel dia de la verema a diferència del que passa habitualment i això té la seva dificultat”. Una de les curiositat d’aquest vi és que de les pells amb les que es va macerar aquest vi blanc, se n’han fet infusions de xarel·lo.
Una altra de les curiositats i de l’exclusivitat dels vins que han sortit d’aquest projecte la trobem al vi de Vall Llach que es va fer en l’edició passada. Està elaborat amb un merlot que ja no existeix. Les vinyes de la finca El Colomer, que és com es diu el vi, s’han empaltat de carinyena blanca i carinyena gris. Així l’última opció de tastar com era el merlot d’aquest celler és a través d’aquesta ampolla.
En l’edició 2019 de la Verema Solidària els cellers que hi participen són Herència Altès, Xic’s Cal Borrec, Scala Dei i Heretat Mascorrubí. Ernest Pérez-Mas, propietari d’aquest celler del Pla de Manlleu, explicava que està molt il·lusionat perquè creu que “és una bona oportunitat, no només d’oferir recursos a les entitats socials destinatàries sinó també per donar a conèixer el territori. El Pla de Manlleu està molt aïllat i val la pena que la gent el conegui”. Per aquesta verema solidària ha mobilitzat l’Associació de Viticultors del Pla de Manlleu perquè també hi participin.
!--akiadsense-->
Pérez-Mas anunciava que el seu serà el primer ancestral de la Verema Solidària, elaborat amb montònega, la parellada d’alçada i que el disseny de l’etiqueta es farà amb les propostes que es facin a través de les xarxes socials.
A més de tenir la singularitat que aquesta activitat s’ha de concentrar en un dia en concret, més enllà de que el raïm estigui en les condicions òptimes o no per una qüestió organitzativa, en té una altra i és que els veremadors no són professionals i tampoc tenen opció a formar-se. Així, el primer hàndicap se supera amb la perícia del celler alhora de vinificar el raïm i el segon amb un protocol establert des del primer any de fer grups petits de voluntaris, de 10 persones acompanyats i dirigits per un sommelier de l’Associació Catalana de Sommeliers que és el que els hi va indicant i dirigint perquè tot es faci de la millor manera possible.
Les dates d’aquest any i les inscripcions les trobareu seguint aquest enllaç.
