!–akiadsense–>
La premsa internacional s’ha revolucionat aquest estiu: un vi blau fet a Almeria ha aconseguit un èxit rotund a la ciutat francesa de Sète.Le Figaro, The Guardian, The New York Times, Le Parisien,… tots n’han anat plens, sorpresos per la bona acollida d’aquest nou producte que a l’Estat espanyol va aparèixer fa prop de dos anys. A més de la sorpresa, ha creat molta controvèrsia, tal i com hem explicat a Vadevi. Com és possible que un vi tan exòtic i singular triomfi en una societat on la cultura del vi tendeix al purisme i està perfectament integrada? I, a més, com s’ha aconseguit amb un vi estranger? La iniciativa va sortir del distribuïdor de Sète René Le Bail, que va agafar aquest vi, el va etiquetar en francès, i ha assegurat a tort i a dret que es tracta d’un vi completament natural. Un chardonnay 100% que s’ha macerat amb pells de raïm negre.
De seguida van ser moltes les veus que van aparèixer assegurant que aquesta coloració no és possible sense algun tipus d’additiu. L’Organització Internacional de la Vinya i el Vi adverteix que si té colorants no es pot considerar vi i, de fet, el president del Col·legi d’Enòlegs de Catalunya, Joan Miquel Canals, és taxatiu, en declaracions a VADEVI: “El vi blau no és vi”. Tal com afirmava la revista científica Science et Avenir, és impossible que el vi quedi de color blau amb aquest procediment. “Com a molt sortiria rosat o vermell, però en cap cas blau, si no s’hi afegeix algun tipus de colorant”, insisteix Canals, que afegeix que “si li diuen natural no menteixen, perquè evidentment no pots fer servir, en productes alimentaris, additius que no tinguin la reglamentació adequada, ara bé, això no és vi, és una altra cosa”.
El Ministeri d’Agricultura ja fa temps que té regulat aquest tipus de begudes. Són les Begudes Alcohòliques basades en Vi, però en qualsevol cas no es poden comercialitzar com a vi. Això els hi va passar als pioners. Un grup de joves bascos que van elaborar el primer vi blau, el Gik, que no el poden vendre com a tal. De fet, ells mateixos apareixen a internet assegurant que “és el vi que els puristes no s’atreveixen a comprar”.
!–akiadsense–>
Però en això s’han equivocat. I els puristes francesos l’estan bevent a cabassos. Això sí, no el seu vi. Vindigo els ha passat la mà per la cara i han aconseguit col·locar més de 35.000 ampolles en només un estiu assegurant que és del tot natural. L’enòleg Jordi Grau, de Vins i Licors Grau,explica a Vadevi que quan va sortir el Gik l’any 2016 hi va haver un cert boom que tal com va pujar va baixar. Però diu que sí, que han notat que a la zona fronterera amb França té molta demanda, mentre que a Catalunya, no. Explica Grau que “la gent que ve a comprar-lo és bàsicament el turista. No ho podria dir amb certesa però entenc que si els francesos venen a comprar-lo a la nostra botiga deu ser perquè el troben més bé de preu que a casa seva”.
!–akiadsense–>
“La meva experiència em diu que entre el públic català i espanyol aquest vi s’ha comprat per tastar i prou, i en general la gent no ha repetit”, assegura el gerent i enòleg de Vins i Licors Grau. “A mi em sorprèn que a França triomfi, però vull pensar que és una gran estratègia de màrketing. És una moda que passarà. Em recorda al cas de l’Aperol. Qui ho hauria dit, que aquesta beguda triomfaria? I mira, ara n’hi ha per tot arreu”, conclou Grau.
Per al president dels enòlegs catalans, és curiós que el color blau triomfi quan el trobem a un producte que hem d’ingerir. Canals recorda que “normalment els additius colorants de color blau es descarten per poc atractius en qualsevol aliment, com els iogurts per exemple”. De fet, quan va sortir el primer vi blau, el diari The Guardian comparava el color al de productes de neteja de lavabo. Canals explica també que en el cas dels vins només s’han trobat coloracions blavoses en uns de Porto i després de mesos de criança. Les substàncies responsables són les Portisines, però com a molt donen una tonalitat morada o blavosa, però en cap cas blau cel.
Així les coses tothom es pregunta com han aconseguit fer-se un lloc on la cultura del vi és tan present? Una de les respostes es troba segurament amb les declaracions del seu responsable René Le Bail, que afirma que és vi i que és del tot natural. Ho explicava a TeleFrance 1:
El sommelier de Monvínic, Wineissocial i professor del CETT, Cèsar Cànovas, hi troba però una altra explicació. “És cert que els francesos són més puristes amb això del vi, però alhora estan més oberts a tastar coses noves. No hem de perdre de vista que a Espanya, a Catalunya potser no tant, la mentalitat a l’entorn del vi és més tancada. El vi és una cosa molt important i no s’hi juga”, “>diu amb ironia parlant amb aquest diari. Sobre la polèmica de si és vi o no, Cànovas és més lax: “Legalment, no és vi. Però és una beguda que es fa amb vi. Si el que volem és que la gent en begui, que s’hi acosti com sigui. De color blau, amb sangria, amb gasosa, que la gent begui vi”, afirma. Per la seva banda, Grau té clar que això serà una moda i que tal com ha vingut marxarà. Joan Miquel Canals, president dels enòlegs catalans és més taxatiu: “Caldria explicar bé que, encara que se’n digui, de vi no n’és.
14
