El vi de llauna no és una cosa nova. El celler de Francis Ford Coppola a Califòrnia ja va envasar un dels seus escumosos, el que porta el nom de la seva filla Sofia, ja fa uns anys. Però allò que era un exotisme va prenent força sobretot als Estats Units.
Segons Nielsen, ja suposa un negoci de 45 milions de dòlars i tot i que només representa un 1% de la producció total del vi dels Estats Units, les vendes de llaunes es van incrementar un 69% en valor i un 49% en volum durant el 2018.
Els cellers que han apostat per aquest format ho fan per atraure un públic més jove. Un potencial consumidor al qual se li faciliti al màxim l’accés al vi sense l’ampul·lositat que se li ha arribat a donar. Per això, per exemple, el Sofia és una llauna que es ven amb una canyeta. Sense complexos, per prendre’l a qualsevol lloc.
Els seus defensors, la majoria anglosaxons, són partidaris de la modernització. Entenen que un vi jove o un escumós que són els que majoritàriament s’utilitzen amb aquests envasos són una bona porta d’entrada per al públic més jove i que la llauna en facilita molt el seu consum.
Tot i que als Estats Units creix cada vegada més la demanda, caldrà veure com funcionarà a Europa. Si l’ús de taps de rosca en els històrics països productors de vi com França, Catalunya o Espanya ja és difícil, tot fa pensar que el vi en llauna costarà més.
