La lluita sindical per fer recular la directiva de Freixenet ha acabat en una victòria agredolça per Comissions Obreres. L’empresa vitivinícola catalana-alemanya ha arribat a un acord amb el comitè d’empresa després de vuit reunions sense fruits i una última negociació de més de 12 hores. L’ERO que el 24 d’abril va desencadenar setmanes de manifestacions i protestes dels sindicats i també la unió d’ajuntaments, veïns i treballadors en una sola causa s’ha reduït de 180 acomiadaments a 154. Si bé és cert que el nombre no sembla haver baixat molt, les condicions d’aquestes sortides, així com les indemnitzacions han fet que els sindicats celebrin la fi d’aquest període amarg. “Les circumstàncies no són per celebrar-les”, argumenta Antonio Domínguez, representant de CCOO en les negociacions amb Freixenet, però també assegura que han aconseguit un gran acord per tots aquells companys que marxaran. Una victòria, doncs, que marca un abans i un després en la història de Freixenet i demostra -a parer dels sindicats- la unitat del sector del cava davant les injustícies.
“Estem molt alleugerits que per fi hàgim aconseguit un acord just”, explica Wellignton, representant dels treballadors de Freixenet d’UGT, que tot i no tenir la majoria com a sindicat, també es va sumar a les protestes de CCOO. El pacte ha arribat in extremis, a les dues de la matinada i després d’hores de negociacions, però “és un bon tracte”, afirmen des dels sindicats. En concret, els 154 treballadors que seran acomiadats de Freixenet ho faran de manera voluntària. En aquest sentit, la directiva ha accedit a unes molt bones condicions per incentivar la voluntarietat i no haver de fer fora a ningú. D’aquests treballadors, al voltant d’uns 30 seran prejubilacions, un altre dels objectius que posava sobre la taula el sindicat en les negociacions, ja que en un primer moment Freixenet volia començar acomiadant els menors de 50 anys. Pel que fa a l’acord específic, aquells treballadors que vulguin marxar de manera voluntària accediran a una indemnització de 50 dies per any treballat, sense límit de mensualitats, “un acord que no es veu cada dia”, expressa Wellignton, qui recorda que és un bon pessic de diners. Tanmateix, si no hi ha prou sortides motu proprio, Freixenet acabarà fent fora a la resta de treballadors que quedin, això sí, la directiva s’ha compromès a obrir una borsa de treball de la qual extreure treballadors en el cas que la producció millori i es necessitin mans.
Fa més d’un mes Freixenet va anunciar que volia acomiadar al 25% de la seva plantilla a causa dels estralls que havia causat la sequera a escala econòmica i productiva. Els sindicats no van trigar a liderar la lluita dels treballadors de la companyia vitivinícola i des d’aquella última setmana d’abril no han deixat de manifestar el seu desconfort amb aquesta situació. Des d’un primer moment, CCOO va demanar el cessament d’aquest ERO i durant les vuit primeres jornades de negociacions semblava que la direcció no anava a canviar d’opinió. Paral·lelament a les reunions, un miler de persones s’unien als carrers de Sant Sadurní d’Anoia per protestar contra aquest acomiadament. Treballadors de Freixenet, alcaldes i centenars de veïns donaven suport a una causa que en alguns moments semblava perduda. De fet, tant des d’UGT com de CCOO confirmen a Vadevi que el seguiment de tots els que s’han compromès amb la causa ha estat un dels punts clau per fer pressió a la directiva de Freixenet i que hagin acabat per arribar a un acord. “El que ha passat aquests dies no s’havia produït mai”, concreta Domínguez, qui insisteix que gràcies al suport de l’administració pública de Sant Sadurní, de pobles pròxims i de fins i tot alguns partits parlamentaris “hem llançat un missatge clar”.
El futur del cava
Els sindicats mai es van creure que les raons per acomiadar el 25% de la plantilla de Freixenet anessin relacionades amb la sequera. En primera instància, el representant de CCOO a l’empresa vitivinícola ja reconeixia que era “una mesura estructural per un problema temporal” i, per tant, hi havia alguna altra raó. Pels sindicats, Freixenet volia continuar comercialitzant algun dels seus productes fora de la DO Cava i sense utilitzar el mètode tradicional, però mantenint la marca. D’aquesta manera, a l’estranger podien triomfar per mantenir el nom, però no el contingut. Domínguez ja assegurava al principi de les negociacions que els nous mètodes que podria voler fer servir Freixenet eren menys complexos i, en conseqüència, necessitaven menys mà d’obra. Freixenet, que no ha volgut fer més declaracions a aquest diari més enllà de l’anunci de l’acord, mai va afirmar ni desmentir les acusacions sindicals i es va mantenir en la seva primera declaració: l’ERO es va demanar per sequera.
En ser preguntats per aquest punt després de les negociacions, Domínguez confirma que no hi ha hagut cap altra menció més enllà de la sequera, però reconeix que des del sindicat han volgut posar sobre la taula la fragilitat del sector del cava en aquests moments. És per això, que des de Freixenet s’ha acceptat que es creï una comissió per treballar des de dins on acabarà el sector i com s’ha de treballar per sobreviure: “No només ens preocupa el present, també pensem en el futur”, argumenta a Vadevi el representant sindical de CCOO a Freixenet. Aquesta nova comissió pretén obrir un espai estable de diàleg on es puguin anticipar possibles escenaris de crisi i preparar-se amb temps. Domínguez insisteix que només amb una visió compromesa serà possible garantir la continuïtat i la qualitat d’un producte tan emblemàtic com el cava.
La caiguda de la puna de l’iceberg
“Sant Sadurní d’Anoia no havia tingut mai tanta gent al carrer des del 3 d’octubre del 2017”, assegurava en unes declaracions Pere Vernet, alcalde del municipi. Així, la lluita dels treballadors per fer recular Freixenet ha tingut un ampli suport, sobretot d’aquelles poblacions vitivinícoles que també sobreviuen gràcies als fruits d’aquest sector. Pels sindicats les protestes eren necessàries no només per salvar els treballadors sinó per demostrar que no és un sistema que es pugui replicar. “Aquest acord recordarà a empreses que puguin fer el mateix que cal pensar-ho dos cops”, descriu Wellignton. Els sindicats afirmaven ja en les manifestacions després de l’anunci de l’ERO de Freixenet que si no s’aturava, aquest podria ser només el principi. En els parlaments davant de l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia alguns representants dels treballadors afirmaven que “era la punta de l’iceberg” i que podria generar una reacció en cadena en altres empreses. Domínguez desconeix si aquesta acció haurà llançat un missatge i també assegura que “no tots els comitès d’empresa tenen la mateixa tracció que el de Freixenet”. Ara bé, el sindicalista confirma que des de CCOO vetllaran per la seguretat dels treballadors del sector del cava, gràcies a l’àmplia representació que tenen en moltes de les grans empreses del món vitivinícola: “Continuarem vigilant”, conclou Domínguez.
