A finals de març de l’any 2021, un centenar de viticultors de diversos punts de Catalunya alçaven la veu com a Vinyataires Lliures per denunciar unes sancions interposades pel Departament d’Acció Climàtica contra algunes irregularitats en l’etiquetatge dels vins, com ara l’ús inapropiat del nom del seu municipi d’origen, una pràctica que ara per ara està protegida només per aquells productes que s’emparen dins d’una denominació d’origen. Aleshores, Josep Dasca, del celler afectat Dasca Vives, ja compatia la seua indignació -i la del grup- amb Vadevi, tot anunciant que buscarien la manera legal de poder estampar, sense penalització, d’on procedia la seua producció.
Han passat tres anys, i els viticultors, viticultores, artesans, artesanes, com ells mateixos es defineixen, tornen a la primera plana de l’actualitat. Aquest dijous 9 de maig, en Josep Dasca juntament amb Ruben Parera (Finca Parera) i Gabriel Castelló (Castelló Murphy) feien de portaveus de tot el col·lectiu -ben representat a sala- davant la premsa al Col·legi de Periodistes de la presentació d’un vídeo, un manifest i, sobretot, del missatge que continuaran lluitant per tenir veu davant l’administració i per reclamar els que consideren els seus drets com a productors de vi a Catalunya.
“Som Vinyataires lliures. Sí. I ho som perquè lluitem per ser escoltats per l’administració que nega la gran diversitat de projectes de les nostres contrades, sense tenir en compte l’excessiva burocràcia inassolible pels cellers artesans contrària al principi de sostenibilitat”, clama el manifest. I també demanen que se’ls escolti, i no “se’ls discrimini” a l’hora de prendre decisions d’un sector “del qual també en som part”, reivindicaran. Volen utilitzar els topònims geogràfics “perquè som territori, el respectem i promovem i defensem“. I posant la mirada en el consumidor, volen “ser transparents” en cada etiqueta perquè tingui accés a una informació “clara i honesta”.
La crida és clara. Se senten discriminats d’un sector que, lamenten, està pensat pels projectes que formen part de les denominacions d’origen. D’aquí que inicialment reclamessin l’atenció de l’INCAVI i el Departament d’Acció Climàtica per poder revertir una situació que entenen com injusta, i en l’actualitat hagin aconseguit seure en una taula de treball -ja han fet tres trobades amb INCAVI- en la qual esperen poder signar algun acord que sigui beneficiós per a tothom. Han passat tres anys, i és ara quan el grup de viticultors i viticultores ha iniciat aquest procés de negociació perquè s’han constituït com a gremi, que va ser un dels requisits de l’Administració abans de fer-ho.
Ara són un gremi format per 68 projectes que té les portes obertes a donar la benvinguda a nous viticultors o artesanes que tinguin interès a sumar-se a la causa. Una causa que ara passa, més enllà de seguir fent pressió perquè se’ls reconegui com a productors de vi català, perquè es reconegui la figura “d’artesà vitivinícola“, ja que “la nostra diferenciació està que tots som artesans, no indústria agroalimentària”, que puguin incorporar anyada i varietat a l’etiqueta -informació que ara només poden incloure les empreses auditades-, i sobretot, que no hagin de pagar sancions per indicar quin és l’origen del producte en l’etiqueta amb els històrics topònims geogràfics.
“El sector del vi evoluciona, però la legislació no“, lamenta Parera; i a més a més, insisteix, “les normes són lentes de canviar”. Així i tot, diran, avancen en la direcció de poder incorporar a l’etiqueta l’anyada i varietat, però no d’igual manera amb el tema dels topònims, “que sembla un tema tancat i innegociable” per l’administració, diran des del col·lectiu. D’aquí, que més enllà de les reivindicacions a Catalunya, hagin volgut fer un pas més enllà i obrir-se les portes d’Europa. Els Vinyataires Lliures ara són els únics representants de l’Estat espanyol al CEVI, una organització europea que agrupa uns deu mil viticultors que també treballen fora del sistema de les DO. “Volem diàleg, diu Gabriel Castelló, de Castelló Murphy, i sobretot tenir la força per poder canviar coses”.
La presentació va finalitzar amb un tast informal dels vins elaborats pels Vinyataires Lliures acompanyat per la sommelier Clara Isamat.
El Gremi en xifres
- Nombre d’agremiades i agremiats: 68
- Distribució per Territori:
- 34% Tarragona Nord -Lleida
- 30% Barcelona
- 24% Tarragona Sud
- 12% Girona – Alella
- El 70% es dedica 100% a la pagesia, el 30% restant ho compagina amb altres activitats.
- El 60% treballen menys de 10 Ha, el 25% treballen entre 10 i 20 Ha, i el 15% treballen més de 20 Ha.
- El 60% treballa menys de 20.000 kg, el 20% treballa entre 20.000 i 50.000 kg, i el 20% treballa més de 50.000 kg.
- El 60% fa menys de 20.000 ampolles, el 33% fa entre 20 i 50.000 ampolles, i el 7% fa més de 50.000 ampolles.
- El 33% té les vinyes en propietat, el 17% en arrendament, i el 50% combina propietat i arrendament.
- El 57% no compra raïm, el 33% el compra de forma puntual, i el 10% el compra de forma habitual.
- El 60% treballa en ecològic i el 40% en ecològic – biodinàmica, però només el 57% estan certificats o en vies de certificació, la resta no ho estan o no hi estan interessats.
- El 28% té treballadors estables, el 25% no té cap treballador i el 47% restant contracta puntualment.
- El 63% té celler propi.
- El 22% està dins una Denominació d’Origen
- El 54% no afegeix additius.
Els Vinyataires Lliures es consideren lliures, expliquen, “perquè observen el territori des d’una perspectiva independent, fora del sistema preestablert i partidista de les denominacions d’origen, realitat defensada únicament per l’administració”. I malgrat tot, diuen, “creiem en el treball en xarxa de les noves generacions de vinyataires” i se senten “el futur de la pagesia del país“.
