L’Ateneu de Rubí, edifici modernista i centenari de la ciutat vallesana, ha acollit aquest dimecres 2 de novembre la taula rodona ‘Viticultures i vinateres‘ en la qual s’ha debatut sobre el present i futur de la professió que té cura del paisatge, treballa la vinya i fa vi.
Entre les participants a la taula, quatre dones amb contrastada trajectòria dins aquest sector. Maite Esteve, directora general de Vins el Cep, viticultora, filla i neta de pagesos de Sant Llorenç d’Hortons; Leles Galán, viticultora i productora de vins naturals a Can Riera, a Premià de Dalt; Iduvina Olmedo, pagesa i responsable del celler Mas d’en Perí, a Porrera; i Alba Gràcia, historiadora i responsable del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges.
El debat va girar entorn les tasques al camp, fent balanç de la campanya de verema que tot just ha acabat fa pocs dies, i al celler, on ara fermenten o reposen els vins de l’anyada que en els pròxims mesos posaran al mercat. Va emergir la urgència d’atendre i escoltar el clima, les dificultats a què s’enfronten degut precisament a la sequera o a les gelades de primavera (“vivim pendents del cel“, apuntava Iduvina), o als atacs dels senglars que, en el cas de la Leles, se li han menjat la major part de la collita d’aquest 2022.
“Tothom es pensa que la nostra és una feina molt romàntica, i en part ho és, però perquè la gent entengui la realitat els dic que s’imaginin tenir el sou de tot un any penjant d’un fil, que no es pot tocar i que depèn de milers de factors que el puguin cobrar”, comentava la responsable de Mas d’en Perí. En aquest sentit, s’hi va sumar una queixa als baixos preus als quals es continua pagant el raïm (“és un problema de llarg abast”, apuntava Esteve), i les dificultats burocràtiques que obliguen a invertir moltes hores a l’actualització de la paperassa administrativa.
Alba Gràcia va compartir per la seva banda la història i el camí que han seguit per recuperar la malvasia a Sitges, i tota la feina que estan fent per poder donar visibilitat i mantenir el llegat de moltes generacions que antigament havien fet vi a la vila.
Sobre el futur de la pagesia i el relleu generacional
Malgrat que totes coincideixen que la situació actual de la pagesia i la viticultura no és òptima, sí que són optimistes amb el futur. “Vull pensar que trobarem la manera per aconseguir que qui treballi en el sector primari pugui guanyar-se dignament la vida“, comentava Maite Esteve i que, per tant, “hi haurà interès entre les noves generacions a voler continuar treballant per tenir cura del territori”.
