En l’elaboració de vins apareixen amb certa cadència noves tendències que intenten captar l’atenció dels aficionats i proposar-se com a noves modes.

L’Espai del Vi Català oferirà una Master Class aquest dijous 24, dia de la Mercè, (16:30h, la Sala 1) en el marc de la Mostra de Vins i Caves que aquests dies té lloc al Passeig Lluís Companys de Barcelona. Durant la sessió, es donaran a conèixer algunes d’aquestes tendències, totes elles amb un denominador comú: el xarel·lo.

Cada vegada irromp amb més força la demanda dels anomenats vins “naturals”, sobretot apreciats per gent jove (hipster tribe) que valora l’ecològic i la radicalitat en la no utilització de sulfits ni processos com el filtrat i la clarificació. Hi ha molta discussió sobre com definir amb major precisió “la categoria”, però la tesi que es defensa aquí és que són una “marxa enrere”, un mirar com es feien les coses abans i recollir una tendència cada vegada més instal·lada a la societat -que es manifesta en múltiples àmbits-, que reclama un retorn a allò més autèntic com a crítica i rebuig cap als mals que ha produït una industrialització, que només mira el benefici.

En tot cas, durant la classe s’oferirà el tast d’un xarel·lo de pagès elaborat a Mas Molla de Calonge seguint el mètode que es ve fent des de fa generacions.

Una altra de les tendències que es comença a notar es basa en l’ús d’àmfores per a l’envelliment del vi. Encara que soni a novetat, és el rescat d’una tècnica centenària, sense oblidar que en països amb tradició vinícola com Hongria mai han deixat d’usar-les. Per il·lustrar aquesta reflexió es tastarà un xarel·lo vermell envellit en àmfora al soterrani d’una casa de Vilabella. Un rosat del Vi a Punt, elaborat per Oriol Pérez de Tudela.

D’altra banda, també es veu una gran proliferació de l’ús de bótes de castanyer en vinificacions de vins blancs al Penedès, que vénen a acompanyar en aquest Olimp al xarel·lo pairal de Carles Esteve, alma mater de Can Ràfols dels Caus. El curiós és que la febre del roure torna a donar pas a l’ús de la fusta de castanyer, molt més prolífica en les nostres latituds. I la pregunta que ve al cap és: “Quines fustes feien servir els nostres boters al segle XIX?”. Per aprofundir en aquest sentit es tastarà el Caprici 2012 de Vilarnau, un xarel·lo amb criança en castanyer que permetrà retrobar sabors que, per un temps, i segons diuen els més grans, havien quedat abandonats.

En finalitzar aquesta sessió, es realitzarà el sorteig de la plaça per al curs de prescriptors que organitza l’Espai del Vi Català i s’inaugura dissabte dia 3 d’octubre.


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa