Núria Bàguena

Núria Bàguena

Sant Sopar, segle XIII
| Museu d’Art Medieval de Vic

Vinya, raïm i vi, símbols de fertilitat i espiritualitat a la Bíblia

Núria Bàguena

Tant a l'Antic com al Nou Testament s’expressa a través de l’al·legoria, la metàfora i sempre com a símbol de l'espiritualitat

Jove coper, servint el vi, a la mà dreta té la gerra enòcoa, per treure vi d'una cràtera i omplir la copa cílix que té a la mà esquerra (490-480 aC) | Foto: Wikipedia

El vi a l’antiga Grècia (II)

Núria Bàguena

Amb l’expansió de la vinya per l’Egeu, cada polis grega, les ciutats estats amb extensió de territori rural, tenien i elaboraven el seu propi vi

Dionis el déu del vi amb un kantharos a la mà,
figura a l'Interior d'un plat (segle IV aC.) De Vulci

El vi com a element simbòlic i sagrat: un regal dels déus

Núria Bàguena

A les primeres civilitzacions és símbol d’amistat, d’alegria; un regal dels déus com la pròpia vida; i també està lligat a l’amor i la seducció tal com explica Ovidi (43 aC-17 dC) a 'L’art d’estimar'

Finca de vinyes | Foto: Ales Maze, Unsplash

El vi és inseparable de la literatura: la seva, és una relació mil·lenària

Núria Bàguena

Des de l'aparició de l'escriptura, són molts els autors de tots segles i de tots els gèneres literaris que s’han interessat pel vi