Hi ha qui escull el vi pensant en el plat que té davant. Però potser ens hauríem de preguntar amb qui som, què sentim, on som i per què brindem. Perquè el vi no només acompanya àpats, sinó també moments, emocions, instants vitals. A Catalunya, amb la riquesa de varietats, paisatges i elaboradors que tenim, podem permetre’ns jugar amb les copes com si fossin pàgines d’un diari emocional. Avui proposem cinc vins catalans que encaixen amb cinc moments concrets de la vida, i que us convidem a tastar en cinc llocs molt diferents. Perquè, al final, el bon vi sempre troba el seu moment ideal.
Cinc vins, cinc moments, cinc llocs. No són normes, sinó propostes. Perquè potser el mateix vi que et consola en un comiat també et pot acompanyar en una declaració d’amor. Però el que és clar és que, quan encetem una ampolla, també obrim una finestra a un estat d’ànim. I saber escoltar què ens demana el moment pot fer que aquell vi brilli més que mai. Al cap i a la fi, una ampolla de vi és molt més que un producte: és el resultat d’un procés de fermentació, sí, però també d’un procés de vida. De ceps que han resistit temporals, de mans que han collit amb cura, de decisions preses amb passió. Quan destapem una ampolla, hi aboquem també la nostra emoció del moment. El nostre estat d’ànim influeix tant com la temperatura de servei o el maridatge: si estem contents, el vi celebra amb nosaltres; si estem melancòlics, el vi ens acompanya. És una trobada entre dues vides -la del vi i la nostra- que es reconeixen, encara que només sigui per un vespre.
No sempre cal el maridatge perfecte amb un plat de carta. A vegades, el millor maridatge és un paisatge, una veu, una emoció. I el vi català, amb la seva diversitat i la seva proximitat, ens ho posa molt fàcil. Només cal parar atenció, triar amb el cor, i brindar amb sentit.
Cinc maneres de viure el vi
Tot comença amb un retrobament. Aquells que arriben sense presses però amb ganes. Potser fa anys que no veus aquella persona, però només cal una mirada perquè tot torni a fluir. Per a aquest moment, res millor que una copa de Clot del Roure (DO Penedès). Un vi que té l’equilibri perfecte entre calidesa i frescor, com una conversa pausada en una terrassa de poble mentre el sol comença a decantar-se. És d’aquells vins que no tenen pressa, amb una textura suau, però una estructura que aguanta el temps. Perfecte per brindar mentre les paraules van fent camí i el silenci no incòmoda.
I si el retrobament és la calma, la cita romàntica és l’expectativa. Les papallones a la panxa, la mirada que busca complicitats, la mà que s’acosta tímidament. Aquí proposem deixar-se seduir pel Bàrbara Forés Rosat (DO Terra Alta). Un rosat, que té la delicadesa d’una flor i la profunditat d’un petó inesperat. És un vi discret però inoblidable, subtil però amb identitat. Ideal per a un sopar a la fresca, en un restaurant amb jardí, llums suaus i una música que acompanya però no domina. Un vi que, com una bona cita, et deixa amb ganes de més.
Però la vida també té moments d’adéu, i no tots són tristos. A vegades acomiadar-se és començar de nou, encara que costi. Per a aquests moments intensos, proposem un vi amb ànima: Martinet Bru (DOQ Priorat). Un negre amb nervi, profund, amb aquell paisatge abrupte i mineral del Priorat dins la copa. És un vi per beure a poc a poc, en una nit de confidències al voltant d’una taula a casa. Quan les paraules pesen i el vi ajuda a pair-les. Un vi que no busca oblidar, sinó donar sentit. Perquè acomiadar-se amb dignitat també és una forma de celebrar.
Hi ha, però, moments que arriben sense avisar. Brindis improvisats, sopars que es fan festa, trobades que acaben amb música i rialles. Per a aquestes ocasions, res millor que l’alegria natural de l’Ancestral Aus del celler de les Aus d’Alta Alella (DO Alella). Un escumós ancestral jove, fresc i viu, amb bombolla fina i esperit salvatge. D’aquells vins que no necessiten excuses. Imagineu-vos en una platja al capvespre, amb una taula plegable, plats improvisats, peus descalços i el so de les onades. El moment no era previst, però el record serà inesborrable. I el vi, una espurna més.
Finalment, proposem un moment de pau absoluta. Desconnectar, respirar profund, sentir-se part del paisatge. Un dia de caminar, de fer via per la muntanya, i d’aturar-se a menjar amb les mans, amb el cel de sostre. Aquí brilla el Blanc d’Orto Brisat d’Orto vins (DO Montsant), un vi brisat de Garnatxa blanca que sap de terra i de pell, de silenci i d’arrels. És un vi que no busca agradar a tothom, però que recompensa als qui s’aturen a escoltar-lo. Ideal per a un pícnic sobre una manta, amb vista a la vall, mentre el vent mou les herbes. Un vi que no vol protagonisme, perquè el moment ja ho té tot.
