Anna Casabona és una de les sommeliers més importants de Catalunya. Amb una trajectòria de més de trenta anys en el sector, ha estat guardonada amb diferents premis per la seva impecable feina en el món de la prescripció de vins. Va quedar la tercera del Campionat d’Espanya de Sommeliers 2024 i en l’últim concurs per trobar el Millor Sommelier de Catalunya 2025 es va endur la segona posició. Casabona va estudiar enologia, però no s’hi va arribar a dedicar mai. L’experta en vins argumenta que li agrada més “buidar ampolles de vi i comunicar-les”, que no pas omplir-les. Actualment, treballa com a sommelier i al celler Juvé&Camps, on rep a Vadevi per explicar la seva vida laboral el clau femenina. Abans, però, fa gala del seu càrrec i improvisa una visita guiada per a conèixer millor les instal·lacions. La sommelier explica els salts professionals que ha fet durant la seva carrera i com les veus femenines, abans invisibilitzades, cada vegada cobren més força al sector. Llança algun missatge a les institucions i reconeix que treballa en un sector canviant, de modes. Tot i que valora positivament els avenços que s’han anat veient al llarg dels anys, assegura que, en molts moments i sobre moltes qüestions, “encara tenim espai de lluita”.
Vostè és una de les dones que fa més anys que treballa en el sector vitivinícola.
Sí, soc molt veterana.
Com es va introduir en aquest sector?
Quan vaig acabar COU -que en la meva època encara se’n feia- vaig decidir que volia estudiar a la universitat, i com que era més de ciències que de lletres, vaig pensar a fer biologia. Justament, però, aquell any es va crear a Tarragona la primera carrera d’enologia i com que era una carrera científica i nova em va atraure molt. A més, a casa el meu pare havien sigut pagesos tota la vida i bé, em va fer gràcia i m’hi vaig apuntar. Podríem dir que va ser una mica per casualitat la meva introducció a aquest món: Va coincidir que a Tarragona s’obria aquesta possibilitat, em va semblar interessant, hi vaig anar i em va atrapar. De fet, aquest és el problema del món del vi, o la sort. Si et pica el cuquet, el vi és una passió que si t’enganxa, ja no et deixa mai, fixa’t els anys que fa i encara estic aquí.
Però, vostè va treballar d’enòloga quan va acabar la carrera?
Em vaig graduar l’any 1992, és a dir, en plena crisi. A Catalunya hi havia quatre cellers comptats i trobar feina d’enòloga era molt complicat. En aquell moment la meva germana volia obrir un càtering i em va preguntar si m’hi volia associar i més tard ja buscaria feina del meu sector. M’hi vaig apuntar i al final vaig estar-hi 20 anys en aquell petit negoci, no vaig tornar al món del vi.
I com hi va reconnectar?
Com que també era botiga de vins, em vaig anar interessant cada vegada més pel món de la sommelieria. I, de fet, vaig estudiar per ser sommelier professional; allà vaig descobrir que m’agradava més aquesta altra part, la part fosca del món del vi o al revés, la part lluminosa (riu). Vaig descobrir que en lloc d’omplir ampolles, m’agradava més ajudar a buidar-les, explicar-les i compartir. Amb els anys em vaig anar especialitzant, vaig continuar estudiant sommelieria i vaig continuar amb els WSET. Actualment, tinc el nivell 4, que és el diploma, però no pararé, perquè és el que dic: quan comences no pares. El sector del vi és un pou sense fons i sempre penses que no en saps prou i que vols saber-ne més.
Per què va fer el salt als cellers?
Després d’una trajectòria de 20 anys en el meu càtering i botiga de vins volia un canvi i vaig entrar en el món de treballar per als cellers. La meva primera feina va ser al Montsant, en el celler de Capçanes, i des de fa més de quatre anys estic aquí a Juvé&Camps.
Tothom té molt clar que fa un sommelier a un restaurant, fins i tot a una botiga. Quines són les funcions d’un sommelier en un celler?
M’agrada que m’ho preguntis. En efecte, tothom té claríssim que el sommelier és la persona que al restaurant et recomana els vins, que et fa el servei del vi. Després també s’ha entès que en una botiga és la persona que et recomanarà el vi, que t’explicarà com el pots maridar millor a casa i l’has de servir. Però en un celler encara hi ha dubtes. Estem al segle XXI, per tant, tot ha canviat molt i avui dia crec que cal entendre que un sommelier ja és molt més que la persona que està en un restaurant. De fet, és qualsevol entès en el món del vi amb coneixements per comunicar i connectar amb una persona que necessita un consell, una guia a l’hora d’escollir un vi o de com degustar-lo. Per això és una figura vital en els cellers actuals, ja que els vins que elabora un celler s’han d’explicar i s’han de comunicar, no només al públic final que acabarà bevent aquella copa, sinó, per exemple, al professional que està en el restaurant. Algú li ha d’explicar al sommelier del restaurant el que hi ha darrere d’aquesta ampolla. En el meu cas a Juvé&Camps, poca gent haurà tastat més vegades un Reserva de la Família que jo mateixa. Per tant, puc parlar amb molt de coneixement i ajudar que els professionals puguin recomanar millor el que hi ha en aquella ampolla.
Abans els cellers eren un lloc tancat on es feien vins, en canvi, ara hi ha certa obertura. És per això que la figura del sommelier guanya importància?
Si fem l’analogia amb un restaurant, abans el cuiner era una figura tancada dins un lloc fosc, amb les cassoles i remenant el menjar. En canvi, avui dia ens interessa molt la part del darrere, o sigui, d’un restaurant volem veure la cuina. En un celler ha de passar el mateix, és a dir, també ens ha d’interessar a tots moltíssim la part d’elaboració, i no només al celler, sinó a la vinya, que és on de veritat neix el vi. Llavors, una figura com un sommelier és aquesta persona que pot fer de pont entre la part més amagada del celler i la gent que la vol conèixer.
Parlem una mica de la vitivinicultura. No és cap secret que ha caigut el consum de vi al món. Això a vostè, com a experta amb gran coneixement del sector, li preocupa?
És evident que m’agradaria que hi hagués més consum i que tot anés bé, però el que s’ha de fer és estudiar què està passant exactament. El consum que està baixant és el consum de vins i escumosos de més baixa qualitat, mentre que els elaborats de més qualitat s’estan mantenint, fins i tot estan creixent. El sector cada vegada és més prèmium i per mi és positiu. No ens hem d’oblidar d’on venen els vins, és a dir, del camp i del pagès. No ens hem de deixar a ningú pel camí i hem de protegir i conservar el nostre territori. Per mi s’ha de deixar que la gent visqui i visqui bé elaborant vins i cuidant vinyes.
Quins elements fan que pugui quedar “desprotegit” el sector del vi?
Actituds com la de demonitzar el vi, més ben dit l’alcohol del vi. Els vins tenen entre 12 i 15 graus màxims i posar-los al mateix sac que els destil·lats o els combinats no em sembla bé. No veig al jovent fent botellots de vi, els veig fent botellots de coses més potents, que són amb les que hauríem de vigilar. Al final, beure vi ajuda a beure bé. El vi és cultura, forma part de la nostra dieta mediterrània. Fins i tot s’ha reconegut que té alguns efectes positius, però sempre amb moderació. Per tant, trobo que és injust que es posi tot en el mateix sac. Precisament a Catalunya, el sector del vi no és només el vi, és la pagesia, són els cellers, les empreses d’ampolles, de taps, les comercialitzadores i l’hostaleria. Des del pagès fins al restaurant hi ha un munt de gent que viu d’això i, per tant, hem de ser responsables. No només és un missatge als consumidors, sinó també el llanço a les institucions. Tots hem de ser conscients de tot el que hi ha darrere del món del vi.
Entenem que aquesta visió més prèmium de tot el sector del vi ajuda una mica al fet que tots els actors del sector puguin guanyar-se millor la vida.
Exacte, si li donem més valor afegit, tota la cadena podrà viure millor.
Però també hi ha qui no vol gastar-se tres euros més i pensa que el producte s’està encarint…
Per això també s’ha de fer aquesta part de pedagogia i d’explicar tot el que hi ha darrere d’una copa de vi. És molt important que la gent comprengui que quan està comprant una ampolla de vi català, realment està repercutint a la riquesa del territori.
També s’ha anat escampant que cada cop agraden menys els vins negres o amb molta complexitat. De fet, sembla que la gent comença a preferir vins blancs, més aromàtics. Fins a quin punt és un canvi social en comptes d’una moda passatgera?
És cert que ara mateix sembla que hi ha un moviment cap a vins blancs a escala mundial, però tota la història del vi ha sigut com un pèndol, anem d’una banda a l’altra. Si parlem de Galícia, tots tenim claríssim que és un lloc de vins blancs, però antigament era un lloc de vins negres. Allà, en algun moment va girar el pèndol cap a vins blancs. Tota la història del sector ha anat una mica lligada a tendències i a modes, i ara ens toca la de més vins blancs. Sí que és cert que quan hi afegim el maridatge també hi ha canvis en la nostra alimentació. Abans es feien coses més potents: rostits, entrecots… En canvi, ara la cuina d’alta gastronomia és més subtil i de sabors lleugers. En aquest sentit, si aquests plats hi afegeixes un vi negre, perds. La realitat és que trenca més l’experiència que un vi blanc. Paral·lelament, cada vegada sabem elaborar més i hem descobert que es poden fer una infinitat de matisos i d’estils diferents amb els blancs que donen molt de joc amb la cuina actual. Aquí també es pot afegir la preocupació que hi ha actualment de no beure tant d’alcohol, i normalment els blancs acostumen a ser més lleugers. Tot plegat, suposo que fa que augmenti el seu consum, però ja veuràs que d’aquí a trenta anys tornarem a buscar els vins negres.
Ara que parlava de la graduació i de vins amb menys alcohol: els vins sense alcohol sí o els vins sense alcohol no?
Crec que està bé que en lloc de beure un refresc, si algú vol tenir l’experiència de gaudir d’encetar l’ampolla i de beure en una copa, triï un vi sense alcohol. No obstant això, penso que és un sector que ha d’avançar i s’ha d’estudiar com fer vins sense alcohol que no estiguin tan retocats. Al cap i a la fi, un vi sense alcohol és un vi al qual se li ha fet un procés físic per treure tot aquest alcohol i això fa que, inevitablement es treguin altres coses. També és veritat que la tecnologia està creixent i millorant, per tant, s’estan trobant maneres de ser més subtils, i per això crec que serà una possibilitat més. A mi tot em sembla bé, sempre que la matèria primera sigui raïm i ajudem els nostres pagesos.
Hi ha un altre conflicte en el sector: el relleu generacional. Llavors jo li pregunto, a la vitivinicultura ens falten joves?
Sí… És cert que aquell que ha sigut pagès tota la vida, ho serà fins al final. Ara bé, ja hi ha moltes zones on són els mateixos pares els que diuen als fills que es dediquin a una altra cosa perquè amb això es moriran de fam. Per tant, jo crec que la responsabilitat del sector és dignificar el treball de la terra i que quan un jove diu que s’estima la feina i vol viure d’això ho pugui fer. S’ha de treballar perquè no sigui com llançar-se a una piscina sense aigua.
I lligat amb això, hi falten dones al sector?
N’hi ha moltes, invisibles, però hi són. En el sector del vi sempre hi ha hagut dones, el que passa és que estaven darrere, estàvem invisibilitzades. Cada vegada tenim més visibilitat i hi ha més dones en tots els sectors. En la pagesia i en els cellers -que sempre hi han sigut- però també hi ha més enòlogues, més dones que estan treballant a producció, més sommeliers, més dones comunicadores i, sobretot, cada vegada veiem més dones al capdavant de la gestió de les empreses. Per tant, sembla que estem començant a aconseguir una paritat real, tot i que, també haig de dir que en el sector, igual que en la societat, encara tenim espai de lluita.
Vostè ha fet dues carreres dins d’aquest món: la sommelieria i l’enologia. Quan les va cursar hi havia dones també?
Sí, però sempre ha passat el mateix. Quan jo vaig començar a estudiar enologia hi havia moltes dones, però després, en el sector laboral canviaven les estadístiques. De fet, un dels motius pels quals en lloc de dedicar-me a fer d’enòloga, vaig muntar el negoci amb la meva germana, va ser precisament perquè hi havia pocs cellers i aquests preferien contractar homes. Hi havia aquest rebuig per contractar dones per fer feines tècniques, però és veritat que això ha anat canviant. Abans no es contractaven dones fora que fos per treballar al laboratori. Al principi era molt difícil triar-les per estar al capdavant del celler, o fins i tot com a enòlogues o a la vinya. Actualment, ens trobem moltes dones enòlogues i moltes dones tècniques a la vinya. Crec que aquí hi ha hagut un canvi important.
Vostè parla d’invisibilització. És cert que cada vegada hi ha més fires i esdeveniments relacionats amb el vi. Encara es nota certa absència de dones, és a dir, sí que hi són al celler, però no les trien per explicar-ho?
Està creixent la participació de dones, sobretot perquè cada vegada hi ha més dones en posicions directives, però encara estem molt per sota. En empreses on hi ha moltes dones, a vegades veus que el responsable de prendre l’última decisió encara és un home. Això és el que hauria de canviar. Per exemple, en l’àmbit de la prescripció, Robert Parker era Robert Parker, però ara ja es comença a parlar molt de Jancis Robinson o Sara James Evans. Pel que fa a Catalunya, també hi ha més veus femenines. Tot això permet normalitzar que sigui una dona la que et parli de vins.
Però encara hi ha algunes conductes enquistades, no?
En la meva trajectòria m’he trobat des de micromasclismes a macromasclismes. Per exemple, havia anat amb el meu marit a alguna fira i tot i jo ser l’entesa de vins, ells parlaven amb el meu marit. També, quan ja tenia el negoci, algun comercial i m’havia demanat pel responsable, quan la responsable era jo. En alguns cursos de tast o quan venia algun client al qual li havia d’explicar els vins, jo tenia doble feina, perquè li havia d’explicar tot bé, però abans havia de demostrar que jo ho podia explicar. Primer t’havies de guanyar el respecte i després podies fer la teva feina. Això als homes no els passa, els homes directament fan la seva feina, perquè se suposa que estan qualificats per explicar el que sigui. Aquestes situacions encara passen una mica, encara t’has de guanyar el respecte de certes persones. Però, cada vegada som més les que aconseguim guanyar-nos aquest respecte, anem normalitzant que en el sector del vi no se’t qüestioni que en sàpigues o no, només perquè siguis dona.
Què ens queda en aquest camí?
Seguir, no defallir. Ho estem fent bé i coses com, discriminar en positiu, organitzar tastos de vins només de dones és una bona eina. És trist haver de discriminar en positiu, però si no ho fem, no se’ns veu. Tant de bo, en pocs anys, no calgui discriminant positiu, però de moment, és una feina que hem de fer.
