El brindis s’ha convertit en tot un acte de celebració. Des de fa anys, quan ha estat símbol d’amistat, amor i ganes de compartir. No hi ha àpat, festa o esdeveniment que no exigeixi un brindis al final i s’ha fet tan important que fins i tot en actes polítics i institucionals continuen mantenint la tradició d’alçar la copa i celebrar allò que s’està bevent. Si bé és cert que el brindis sembla una acció de gaudi i estima, la seva invenció no va lligada a cap aspecte positiu. Xocar les copes abans de beure vi o qualsevol beguda alcohòlica no és més que l’evolució d’una tradició que fa milers d’anys s’utilitzava per evitar enverinar-se.
Segons explica un article del celler Góngora, la paraula brindis es remunta al segle XVI a Alemanya. El significat d’aquesta és “te l’ofereixo” o “te’l dedico”. Originalment, aquest terme s’usava quan algú oferia un regal a una altra persona com a mostra d’estima cap a la persona que et lliurava l’obsequi. Ara bé, l’origen d’aquesta acció és incert. Molts textos de l’antiga Grècia i Roma asseguren que ja hi havia celebracions on les copes s’unien al centre de la taula. En alguns textos es parla d’acte de commemoració i esdeveniments feliços i d’altres ho relacionen amb actes d’ofrenes als déus. No obstant això, hi ha una teoria que comparteixen tant els romans com els grecs. En diversos documents antics s’assegura que el brindis era una molt bona manera de prevenir ser enverinat.
En l’època dels grecs i els romans el verí era una causa molt comuna de mort. De fet, bona part dels assassinats de l’època es duien a terme gràcies a la poca precaució en la ingesta d’aliments i begudes. En aquest sentit, era prou senzill colar unes gotes de verí en un got que s’acabarien bevent alguna persona important. El brindis es va convertir en l’antídot a aquests intents d’assassinat, ja que en xocar les copes s’intentava que vessessin, intercanviant el vi que hi havia en cada got i fent impossible només enverinar a una persona. Tot i que no hi ha res que sostingui aquesta teoria, en alguns escrits de l’època dels romans es menciona aquesta acció en actes de celebració com a un impediment per l’enverinament.
Cinc trucs per brindar bé
Tot i que la història demostri que el brindis amagava intencions secretes, la realitat és que s’ha convertit en un acte famós a tot el món. En l’actualitat, xocar les copes és un acte transversal en les diferents cultures del planeta i com a tal hi ha algunes normes universals per brindar de la millor manera. A Vadevi fem un recull de cinc:
- Mira als ulls, sempre: Sempre s’ha dit que no mirar als ulls de la persona amb la qual estàs brindant porta mala sort. De fet, a molts països (com França o Alemanya) és gairebé obligatori mirar als ulls.
- No fer sonar les copes massa fort: Tot i que el brindis sempre és motiu de celebració i entusiasme, el xoc entre les copes ha de ser suau i fer-se amb elegància. Fins i tot es poden alçar les copes sense acabar de topar els unes amb les altres per evitar trencadisses.
- Alçar la copa, no el braç: En el moment de brindar s’ha elevar la copa fins a l’alçada dels ulls, sense moure el braç exageradament.
- Ordre de la ronda: Tradicionalment, si hi ha un homenatjat (casament, aniversari, celebració), ell o ella és qui aixeca primer la copa. La resta el o la segueixen.
- Un glop, no tot de cop: Brindar no és una excusa per acabar-se una copa d’un sol glop. D’aquesta manera, per fer un bon brindis només cal beure un glop petit acompanyat d’unes paraules.
