Fa cinquanta anys, moltes persones van destapar un cava a casa seva, en silenci, per celebrar la mort de Franco. No es van fer grans festes, ni esdeveniments, simplement petites reunions amb poques persones de confiança qui, al voltant d’una taula- van brindar per la llibertat. El vi sempre ha estat un element molt lligat a la cultura catalana. La història assegura que fa centenars d’anys els fenicis van portar aquesta beguda al territori que avui coneixem com casa nostra. Actualment, omple les taules de les cases del país i milers de persones dediquen la seva vida laboral a elaborar aquestes ampolles plenes de màgia. Continuant amb aquest lligam, no és d’estranyar que quan els catalans vulguin celebrar, triïn els vins -en específic els caves- per omplir les seves copes, sobretot si és per quelcom com la democràcia.
El 20 de novembre del 1975 va morir el dictador que va fer del català un idioma silenciat, de la cultura del país unes tradicions oblidades i de l’orgull de Catalunya una ironia. La celebració de les famoses paraules de Carlos Arias Navarro, “Franco ha mort” no va ser una festa al país. La gent no va sortir al carrer i ningú va cridar i aplaudir per la finestra. Trencar aquell silenci ha estat l’objectiu del número del mes de novembre de la revista Sàpiens. Clàudia Pujol, directora de la publicació admet a Vadevi que havia escoltat històries de persones que tenien un cava guardat a la nevera per celebrar la fi de la dictadura i la mort del dictador. Amb l’afany de recuperar aquella celebració perduda, en l’aniversari dels cinquanta anys de la mort de Franco, Sàpiens ha posat a l’abast dels seus lectors un cava commemoratiu especial per brindar, aquest cop sí, a porta oberta, el fi de la dictadura.
“No t’enganyaré, era una acció de màrqueting per nosaltres, però també una manera de recuperar aquest esperit”, explica Pujol a aquest diari. La revista del novembre va dirigida a articles del dictador i altres informacions relacionades amb la dictadura. Una publicació punyent, doncs, que busca posar la cirereta al pastís amb un cava pels seus lectors. Fins al 15 de novembre, totes aquelles persones que se subscriguin a la revista rebran aquest obsequi per poder brindar el 20-N. “Forma part d’aquesta idea de destapar un cava que tots tenim quan volem celebrar alguna cosa”, insisteix Pujol, qui a més afirma que hi ha una clara intenció de compartir aquest moment amb tothom qui vulgui.
L’autor misteriós “d’un bon cava”
En ser preguntada per l’autoria d’aquest cava commemoratiu, Pujol assegura que es mantindrà com una incògnita. Aquest misteri, però, no va lligat a la qualitat de l’escumós. De fet, la directora de Sàpiens concreta que “és un bon cava“. En aquest sentit, Pujol reconeix que l’elaborador es vol mantenir en l’anonimat, però “sí que està compromès amb la causa”, diu Pujol, qui repeteix que aquesta desconeixença no ha de fer pensar a ningú que el contingut de l’ampolla no és de qualitat. Tot plegat forma part d’un relat que busca mantenir l’interès i posar el focus en el simbolisme del producte més que en el seu origen. La voluntat és, segons Pujol, deixar que sigui el cava mateix el símbol d’aquesta celebració i commemoració, sense necessitat de revelar-ne tots els detalls.
En definitiva, la revista busca més lectors, però fa una crida a tots aquells que tenen familiars i avantpassats que no van poder brindar públicament per la mort del màxim representant de quaranta anys de dictadura. El número del novembre de Sàpiens és el primer monogràfic de Franco de la història de la revista i el cava l’únic en la seva espècie. Tot un repte que busca combinar l’art de celebrar brindant amb bombolles catalanes i la commemoració de la llibertat del poble.
