El vi ha estat present a la literatura oral o escrita des de pràcticament la seva aparició. Al Gènesi, per exemple, Noè en comença a produir-ne després del Diluvi Universal. A la mitologia grega, Dionís descobreix la viticultura al mont Nisa i l’ensenya als humans, convertint-se en el déu del vi. A L’Odissea d’Homer, Odisseu dóna vi al gegant Polifem per fer-lo dormir i poder deixar-lo cec. A la mitologia persa, el vi és descobert per una dama de l’harem del rei Jamshid, que beu restes de most per mirar de suïcidar-se. En aquest darrer cas, a més, el rei acaba ordenant que tot el raïm de Persèpolis es dediqui a fer vi. La ciutat és, curiosament, a 70km de Xiraz, un dels possibles orígens de la varietat syrah que continuem consumint a dia d’avui.

En qualsevol cas, des d’aleshores el vi ha tingut una part important en la producció literària com a part de les cultures que les han engendrat. De cara a aquestes festes de Nadal, i ja sigui per regalar a algú altre o a un mateix, a ‘Vadevi’ fem algunes recomanacions, tant de novel·les com de poesia, que giren al voltant del vi. Cinc propostes molt diferents però que trobaran, de ben segur, nous lectors.

1 – Alcohols, de Martí Sales i Núria Martínez-Vernis (Vibop): Concebut com un espectacle, és a dir, per a ser recitat, aquesta plaqueta és una selecció de poemes d’aquests dos autors catalans però també d’altres. A través de les seves pàgines, que no només fan referència al vi sinó, com el nom indica, també a altres begudes, Sales i Martínez-Vernis proposen una reflexió sobre el paper de l’alcohol en el fet artístic. D’una banda, com a font d’inspiració i esperó a la creativitat. De l’altra, una possible font de destrucció que acaba, en la desmesura, amb els somnis, els projectes i fins i tot la vida.

2 – Paradisos artificials, de Charles Baudelaire. Trad. Andreu Subirats (Días Contados): Si parlem de fer voltes sobre el paper del vi no podem oblidar aquesta gran obra d’un dels millors poetes del segle XIX. En els seus dos volums, publicats plegats, Baudelaire parla de les sensacions que causen l’opi, l’haixix i el vi, i el seu paper com a creadors d’un món “ideal” allunyat de la realitat. També estudia les motivacions dels addictes, però es centra sobretot en l’experiència, avançant-se a les obres que, durant els anys seixanta del segle XX, més d’un segle més tard es van escriure al voltant de l’LSD.

3 – La germandat del raïm, de John Fante. Trad. Martí Sales (Edicions de 1984): Obra d’un d’aquells escriptors maleïts, a qui no va arribar la fama fins després de mort, aquesta novel·la gira al voltant de qui li dóna nom, un grup de bevedors de certa edat. En aquest context, el fill d’un d’ells torna a la terra dels seus pares i s’endinsa en el seu món, passant a formar part d’una colla que exerceixen sobre ell una atracció de què no es pot desfer i que el duen a embrancar-se en les propostes més esbojarrades. Tendresa, rancor, emocions i diversió en una novel·la fantàstica.

4 – Vi generós, d’Italo Svevo. Trad. Marina Laboreo (Comanegra): Ettore Schmitz, el nom real d’aquest gran escriptor italià, també va rebre el reconeixement que mereixia més aviat tard, per bé que encara el va poder gaudir en vida… abans de morir atropellat per un cotxe. Molt valorat per autors de la talla de James Joyce però molt poc per altra gent de la cultura, que l’havien titllat d'”estúpid”, “egoista” o “sense tacte”, aquest volum és la primera selecció dels seus contes que es publica en català. Una bona porta d’entrada a una obra única.

5 – Per passar l’estona, de Josep Pla (Edicions Destino): Acabem amb un llibre que és, indubtablement, el més complicat de trobar d’aquesta llista, per bé que no impossible. En aquest recull d’articles, publicats originalment en castellà a la revista ‘Destino’, l’escriptor i periodista empordanès es bolca en parlar de les coses que li agraden. Una d’elles, és clar, és el vi, a què dedica uns quants d’aquests articles, tant en general com parlant d’alguns en particular. La resta del volum, a més, és un compendi del bon viure i de la seva època, sempre amb la inconfusible cosmovisió de Pla, observant el món des de Llofriu.

Nou comentari