Comprar una ampolla de vi pot semblar senzill, però per a molts consumidors és una experiència plena de dubtes. Davant d’un lineal ple d’etiquetes, varietats, DO’s i preus, és fàcil acabar escollint a l’atzar o simplement deixar-se portar pel disseny de l’etiqueta. Però, com saber quin vi ens agradarà realment? Quin ens encaixarà millor amb el sopar que preparem? I si volem fer un regal, quin criteri hem de seguir?
Per respondre a aquestes preguntes, des de Vadevi hem parlat amb Pep Solbes, el responsable del Celler Nou de Mataró, un celler de referència situat al cor de la capital del Maresme. En el seu establiment hi ha vins de proximitat i moltes referències del món vitivinícola català. Solbes fa anys que assessora a clients amb perfils molt diversos i ens dona uns consells per aprendre a fer-nos les preguntes adequades abans de triar un vi.
Saber el nostre pressupost
“La primera pregunta que faig sempre és: quant et vols gastar?”, explica en Solbes. Sense aquest filtre, les opcions es multipliquen fins a perdre’s. A partir d’un preu orientatiu, es pot acotar una selecció i fer recomanacions realistes i ajustades a cada butxaca. “Si no saps el preu, pots anar d’un costat a l’altre i no tenir referències clares”, afegeix.
Blanc, negre o rosat?
Després, arriba la clàssica tria: blanc, negre o rosat. Aquesta elecció sol estar condicionada pel gust personal, però també pel tipus de plat o ocasió amb què es vol maridar. No és el mateix buscar un vi per acompanyar carn a la brasa que un plat de peix o un formatge curat. “A partir d’aquí, pregunto si agraden els gustos primaris o secundaris”, diu.
“Si em diuen que volen un negre de Rioja o Ribera del Duero, ja sé que busquen un vi amb ull de llebre, perquè aquestes denominacions d’origen ja tenen un estil molt definit”, apunta. Però, tal com indica, conèixer la DO preferida ajuda, però no és imprescindible. “També podem descobrir coses noves si la persona es deixa aconsellar”, afegeix.
Tipus de gustos
Els gustos primaris són aquells que provenen directament del raïm, frescos i afruitats. Són propis dels vins joves i lleugers. En canvi, els gustos secundaris sorgeixen de l’envelliment, de la criança en fusta, i aporten matisos més complexos com la vainilla, el torrat o el cuir. “Si algú em diu que vol fusta, ja sé que ha d’anar cap a un criança o un reserva”, detalla el cellerista. També hi ha opcions intermèdies: vins amb breu pas per bóta, de tres o quatre mesos, que conserven el caràcter afruitat però amb un toc de maduresa.
En aquest sentit, afegeix que triar un vi blanc pot generar confusions. “Molta gent no té clar què vol dir que un vi sigui sec o afruitat, i es pensen que són contraris. Però la majoria de blancs són secs i afruitats alhora”, assenyala en Solbes. El que marca la diferència sol ser l’edat del vi i el tipus de raïm.
Comprar vi pot ser una experiència enriquidora i poden haver grans descobertes, si ens atrevim a preguntar, tastar i descobrir. “A l’hora de trobar un vi no hi ha respostes bones o dolentes. El millor vi és el que t’agrada a tu”, conclou el cellerista.
