El Vinseum – Museu de les Cultures del Vi ha convocat la novena edició de la Beca Emili Giralt Raventós, que té la voluntat de promoure la investigació sobre el sector vitivinícola des dels seus vessants cultural, sociocultural i històric. A través d’aquesta beca, el museu vol fomentar la col·laboració entre el sector del vi i el de la cultura, un element de què el mateix Vinseum es vol col·locar com a punt de referència nacional i internacional, com a focus de recerca i difusió del coneixement de les cultures del vi.

Beca Emili Giralt
La doctora en Arqueologia Clàssica, Patrícia Terrado Ortuño, en el moment de rebre la beca Emili Giralt

Augment de la dotació a 6.000€

És per tot això que enguany, gràcies a les aportacions de la Fundació Privada Mútua Catalana i el Vinseum, la dotació de la beca ha augmentat fins els 6.000€. En aquesta edició, el jurat estarà format per Ramon Marrugat Cuyàs, filòleg i membre del Patronat de la Fundació Privada Mútua Catalana (president); Lluís To Figueras, profesor del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona i membre del Centre de Recerca d’Història Rural; Marta Serrano Coll, professora del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili; Miquel Gutiérrez Poch, professor del departament d’Història Econòmica, Institucions, Politica i Economia Mundial de la Universitat de Barcelona; i Marc Mendoza Sanahuja, professor del departament d’Història de la Universitat de Lleida.

Jaume Plans, guanyador de la beca Emili Giralt de l’edició 2021 | cedida

Una beca per explorar la història i la cultura del vi

Les sol·licituds es podran presentar fins el proper 4 de novembre de 2022, i les bases de les beques es poden descarregar a la pàgina web del Vinseum. La Beca Emili Giralt es convoca des del 2007 i els seus guanyadors han estat diversos, de l’edició crítica del ‘De Re Rustica’ de la Biblioteca Nacional de París, de Maria Antònia Escayol, o ‘Viticultura, desigualtat i conflicte agrari. La lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1939’, de l’historiador Ramon Soler. També en destaquen ‘El vi romà com a antecedent de l’actual: recerca en el món vitivinícola romà i l’elaboració d’un vi seguint les fonts clàssiques’, d’Antoni Corrales, o ‘Registre de Privilegis, Patents i Marques de Fàbrica e vins, licors i destil·lats a Catalunya i les Illes Balears (1829-1939), de Jaume Plans i Maestra.

Els treballs sempre es duen a terme durant un any i els seus resultats s’exposen en un acte públic a l’auditori del museu. Des de 2019, a més, i gràcies a una col·laboració entre el Vinseum i la Universitat Rovira i Virgili, els projectes són incorporats a la col·lecció de llibres ‘Cultures del Vi’ per tal d’ajudar a la difusió de la recerca.

Nou comentari

Comparteix