De Vinis és un llibre medieval de fórmules i receptes de vins per guarir o millorar aspectes de la salut, escrit en llatí i s’atribueix l’autoria a Arnau de Vilanova (1238/40?-1311). Ha estat publicat a la Col·lecció Clàssics Valencians amb introducció, transcripció i valuoses notes de Vicent Lluís Simó Santoja.
Arnau de Vilanova, metge, professor i escriptor medieval, de vegades perseguit per les seves concepcions espirituals i altres, protegit per reis i papes, va signar la seva obra principal Regiment de Sanitat, uns escrits mèdics que van ser traduïts a diverses llengües i durant segles divulgat i llegit, conté nombrosos consells relacionats amb l’alimentació i la salut.
El vi d’eufràsia, per reforçar i millorar la vista
De Vinis, conté 51 fórmules (posen el número entre parèntesis), explica detalladament perquè serveixen, quan la majoria tenen més d’una aplicació, i també com s’elaboren -de vegades escriu les mesures i a vegades no-, com el Vi d’eufràsia (16), encara avui es recomana aquesta planta medicinal (Euphrasia officinalis) pel mateix que aconsella Arnau de Vilanova: reforçar i millorar la vista, fins i tot ens diu els que llegeixen amb ulleres, se les podran treure i llegir lletra molt menuda, les ulleres és un invent del temps de l’autor, abans llegien amb l’ajut de lupes ja conegudes en temps dels grecs. A la fórmula medieval, la planta es barreja amb vi, comenta que si surt molt fort es pot rebaixar amb aigua de fonoll i encara si pot afegir sucre, també diu que aquesta planta en pols va bé per menjar-la amb la vedella i amb l’ou.
El Vi de mel (38) es pot fer de dues maneres, al natural deixant assecar el raïm a la vinya i després es premsa, ara aquest vi l’anomenem vi de panses, en temps antiga Roma, Plini el Vell, en el llibre XIV (XI. 4.) de la seva Historia Natural explica com es fa. L’altra manera és artificial, es fa afegint panses a un vi bo. En canvi, el que anomena Vi de panses (5) el fa posant panses i espècies al vi. Barreja una part d’una càrrega de vi, mesura que varia segons el lloc, per exemple a la Barcelona medieval eren a uns 121,40 litres, amb 2 lliures de panses sense cua, 1 o 2 unces de canyella en pols i ho fa bullir, després ho barreja amb la resta del vi. El recomana pels vells, pels decrèpits i pels fleumàtics, engreixa a les dones, conforta estómac, el fetge i va bé per la tos i l’asma i és un bon vi per beure tot l’hivern.
Un altre vi especiat és el Vi que diuen Nèctar (43) Barreja per un sextari de vi (uns 547 ml) recomana fer-ho amb vi bo o grec del millor, barrejat amb dues dracmes (més o menys 9,5 grams) de gingebre, de claus d’espècia i de canyella i una dracma de grans del paradís, una espècia d’origen africà (Aframomum melegueta) amb un gust complexa, traces de cítrics, notes de gingebre i de cardamom, és picant, al vi també escriu que podem barrejar-o amb una mica de mel o sucre. El Nèctar era la beguda o aliment dels déus grecs, Ateneu de Nàucratis, en la seva obra El sopar dels erudits, Ariston de Céos, (Llibre II, 38f) explica que els habitants de la regió de l’Olimp anomenen «nèctar» a una barreja de la mateixa proporció de vi i de bresca de mel barrejats amb flors oloroses.
Aquests vins amb mel i espècies eren molt valorats a l’època medieval, el piment, que en vam parlar en un altre article, acompanyava les neules per Nadal i el prenien en ocasions especials, uns segles abans els romans feien el mulsum, un vi amb mel i pebre.
Vi de roses, vi d’absenta
Trobareu al llibre més vins, com un Vi de roses (28), un Vi salviat (19) o Vi giroflat, el fa aromatitzant la bota de vi amb un saquet claus espècia (39).
La darrera fórmula és un Vi d’absenta (51), tritura donzell (Artemisa absintium) i el barreja amb un vi càlid, és una de les plantes de les fórmules dels primers vermuts, ja present també al receptari d’Apici de cuina de l’antiga Roma (s. I), la recepta romana, porta donzell, un dàtil de Tebas, màstic, és la saba groguenca, semitransparent, que s’obté fent un tall a l’escorça de la planta del llentiscle (Pistacia lentiscus), nard i safrà. Arnau de Vilanova, el recomana per moltes malalties, és un poderós antiverí, va bé per contrarestar la belladona i la cicuta, cura ferides, nafres i qui en pren està sa tot l’any.
