Un equip d’arqueòlegs ha descobert la premsa industrial de vi més antiga que s’ha trobat mai en un jaciment al Kurdistan iraquià. Amb una antiguitat que es calcula en uns 2.700 anys, devia ser emprada per satisfer la demanda de vi de les elits de l’Imperi Assiri que, segons els registres documentals, va augmentar molt precisament en aquella època.
Assíria, al nord de la regió coneguda tradicionalment com a Mesopotàmia, va ser un dels primers imperis del món, situat al bressol de la civilització humana –la que comprèn les valls fèrtils del Nil, el Tigris, l’Èufrates i l’Indus–, concretament en una zona que actualment es reparteixen l’Iraq i l’Iran. El portal ‘WION’, que s’ha fet ressò de la troballa, cita el professor Daniele Bonacossi, director del Projecte Arqueològic País de Nínive, que explica que és “un descobriment arqueològic força únic” perquè, per primer cop a la zona nord de l’antiga Mesopotàmia, s’ha identificat una zona de producció vinícola.
Concretament, la premsa s’ha trobat al jaciment arqueològic de Khanis, el mateix Bonacossi explica com té un valor especial pel seu context. Segons les escriptures assíries, les elits econòmiques i els cortesans de l’imperi van començar a consumir més i més vi, especialment durant algunes cerimònies, durant els darrers temps de la civilització, entre els segles VII i VIII abans de Crist. Això ja havia estat comprovat gràcies a l’arquebotànica, que indica que les vinyes van créixer en extensió durant aquella època, però trobar tota una premsa industrial ha estat una sorpresa.
Perquè ens en fem una idea, la producció de vi incloïa 14 instal·lacions excavades a la roca. A dalt hi havia grans recipients quadrats on es follava el raïm, i el most queia cap avall fins unes tines circulars. D’allà era recollit en àmfores, es feia fermentar i es venia per tot el país. Un descobriment espectacular que mostra com, una vegada més, la vinculació del vi amb la cultura i la història humana és molt íntima i ve, pràcticament, dels inicis de la civilització.
