La figura de la dona al camp ha estat històricament amagada. Infinitat de referents femenins es quedaven entre bambolines mentre els seus marits, pares o germans s’emportaven la glòria. El sector vitivinícola ha crescut dins del patriarcat, igual que altres sectors de l’economia catalana, el que ha provocat durant anys que la dona estigues invisibilitzada. És evident que al segle XXI aquesta ja no és una realitat tan tangible com fa uns anys, però algunes dones del sector confirmen que encara queda molt per fer. Entrar en un restaurant amb un home i que li donin la carta de vins a ell o haver de fer doble feina per demostrar que saps del que estàs parlant només pel simple fet de ser dona són alguns dels diferents micromasclismes amb els quals han de conviure les dones del món del vi en l’era moderna. Una herència masclista que ha anat desapareixent amb els anys, però que actualment encara es pot percebre en alguns racons del sector a Catalunya.
“Sempre hi ha hagut dones en el món del vi, però estaven invisibilitzades per culpa de l’estructura patriarcal”, explica a Vadevi Ruth Troyano, periodista i comunicadora en el sector del vi. Per l’experta, les dones han treballat al camp i els cellers des de l’inici, però en moltes ocasions han quedat fora de l’ull públic, si bé perquè eren les filles del propietari, o perquè en casar-se el seu marit heretava el negoci. “Sempre han tingut posicions discretes”, insisteix Troyano. Actualment, aquesta situació és cada vegada menys freqüent, en molts casos les dones ja dirigeixen projectes i no es conformen a quedar-se en un segon pla, mentre l’home de la família s’emporta el mèrit d’una feina en comú. No obstant això, encara hi ha alguns errors a corregir. “Avui dia hi ha més dones, però moltes entren al negoci per herència familiar”, recorda Anne Cannan, viticultora i enòloga de Clos Figueras, al Priorat i fundadora de Mujeres del Vino. De fet, per a ella, els inicis d’una dona en el sector vitivinícola encara són complicats i reconeix que “ser dona jove en el sector també és difícil en l’actualitat”. En aquest sentit, la figura de la dona ha guanyat protagonisme, però les expertes concreten que “han de lluitar constantment per la credibilitat“, insisteix Cannan.
Tant en els cellers com en la feina de prescripció de vins, la incorporació de les dones ha fet que el sector faci un gir de 180 graus. Per a Troyano, l’entrada de comunicadores a la vitivinicultura ha aportat una nova visió del món, “molt més filosòfica i emocional”. “Quan només hi havia homes la informació era molta rígida, però crec que les dones hem ajudat a millorar aquesta situació”, comenta la periodista. En aquest sentit, l’arribada d’informació al públic final cada vegada és més completa i no només es parla de producte, sinó de tot allò que passa dins la cadena de valor del sector. Per a Troyano, aquesta nova manera d’explicar ha estat impulsada per l’arribada de dones en el sector de la comunicació, ja que afirma que “sabem llegir millor els paisatges, tenim una mirada que ajuda moltíssim”. Tanmateix, però, Cannan explica que en molts casos es qüestiona “el coneixement de les dones”, no només en la comunicació, sinó en tots els àmbits del sector, com si pel simple fet de ser una veu femenina haguessis de provar el teu valor.
“DonesVi va néixer d’un micromasclisme invisible que vaig viure en primera persona”, descriu Emma Benet, fundadora del club de vins dedicat a la dona. En anar a menjar a un restaurant amb el seu pare, el cambrer li va donar la carta de vins a ell, quan era Benet qui tenia més coneixement en la matèria. “No va ser el fet el que em va fer reflexiona, sinó que jo mateixa no m’havia parat a pensar que això passava”, assegura l’experta del sector vitivinícola. Precisament, aquestes són algunes de les actituds que encara estan enquistades dins de les conductes dels homes del món del vi, i fins i tot de les dones. Aquesta part d’herència fa que hi hagi algunes idees preconcebudes sobre el sector que es traslladin a la població, com per exemple que el coneixement dels productes vitivinícoles és més prominent entre els homes que entre les dones. “La meva iniciativa va començar perquè volia traspassar els meus coneixements sobre vi a les meves amigues, perquè elles tinguessin més seguretat quan parlaven de vins”, remarca Benet. De fet, ella mateixa reconeix que moltes vegades els dones del sector “senten que no en saben prou”, una creença errònia a parer seu, ja que recorda que “el coneixement de vins no va lligat al gènere“.
Discriminació positiva per combatre el patriarcat
Els referents femenins són un altre punt a posar sobre la taula, sobretot perquè a causa de la invisibilització sistemàtica de les dones al sector vitivinícola, encara hi ha espais on són minoria. Al llarg dels anys han augmentat les fires i esdeveniments relacionats amb el vi i la vitivinicultura, però les dones no sempre en són les protagonistes, fins i tot sembla que no exerceixen ni un paper secundari. “Els esdeveniments del sector creuen que encara no en sabem prou”, etziba Cannan, qui insisteix que quan fa esdeveniments de Mujeres del Vino, sempre fa discriminació positiva. “Convido només a dones per tots els anys que no hem participat en aquestes taules rodones”, recalca. Una opinió similar té Benet, tot i que també argumenta que hi ha referents en alguns espais, però en altres encara no: “Només cal mirar com els directius de les institucions tot són homes“, recorda.
Així doncs, per les expertes la discriminació positiva pot arribar a ser quelcom necessari, però no hauria de considerar-se la norma a seguir. “Cal que continuem lluitant perquè no s’hagin de fer esdeveniments només per dones”, diu Troyano, qui també confia en el fet que “hi haurà un moment en què no caldrà”, ja que considera que “el talent no té i no ha de tenir gènere”. Cannan, però, assegura que encara són necessàries aquestes iniciatives i que no només dins del sector, si no fora, també s’ha de perpetuar aquesta paritat. “Hem d’empoderar les dones de dins i fora del sector perquè siguin elles les que demanin la carta de vins al restaurant”, conclou Benet.
Les dones i el vi blanc
És evident que hi ha hagut millores al sector, però també s’han normalitzat moltes conductes i vocabularis que avui dia no s’haurien de permetre. “Encara es diu que el vi blanc és una cosa de dones perquè té menys complexitat”, lamenta Troyano. Antigament, es considerava que les dones no volien tastar vins molt forts o molt complexos, per això es va començar a considerar que el públic objectiu dels vins negres eren els homes i el dels vins blancs i rosats les dones. Curiosament, però, les expertes que han compartit la seva visió en aquest diari reconeixen que “els agraden més els vins negres”, una situació que deixa en evidència les creences d’aquella època i fa reflexionar sobre si els gustos van ser quelcom real o més aviat unes afirmacions imposades. Seguint en la mateixa línia, la periodista i comunicador de vins insisteix en el fet que en molts casos “s’utilitza l’adjectiu femení per destacar que alguna cosa és més simple”. Benet també concreta que hi ha cert biaix heretat perquè antigament es lligava la feminitat a colors més pàl·lids i rosats. “Es deia que el vi rosat era per dones, únicament pel seu color”, repeteix la fundadora de DonesVi, qui confirma que “aquestes són algunes de les visions que s’han heretat i tot just ara comencen a canviar”.
