La figura de la dona continua infravalorada en molts sectors. Són molts els avenços que s’han fet, però encara sembla que l’empoderament femení és més una utopia que una altra cosa en espais històricament masculinitzats. El món rural n’és un exemple esplèndid. Sempre que es pensa en la figura d’u pagès, hi ha una imatge d’un home. Poques vegades l’imaginari col·lectiu col·loca una dona a sobre d’un tractor, llaurant el camp o collint raïm. No és que no existeixin ni hagin existit mai aquestes dones, simplement se les ha invisibilitzat o untat de paperassa, en el cas dels cellers, on efectivament hi ha dones, però la gran majoria entregades a l’administració o secretaria de l’empresa. L’Associació Dones del Món Rural busca demostrat no només que hi ha dones pageses, ramaderes i viticultores, sinó també col·lectivitzar la lluita que moltes han portat en silenci. L’entitat crea un espai de comunicació, però també de queixa per trobar juntes la manera de mantenir-se fortes i lluitar cap a un futur més igualitari: “L’empoderament ja ha passat, ara toca anar un pas més enllà”, explica Rosa Domènech, presidenta de l’associació.
Tot i els avenços dels darrers anys, les dones del món rural continuen denunciant mancances estructurals que dificulten la seva plena igualtat dins del sector. Judit Sogas, propietària del celler Rubió de Sòls, destaca que “molts canvis no hi ha”, tot i reconèixer l’empenta de la col·lectivitat femenina com un punt d’inflexió. Ella explica sense vergonya que la seva feina no és la seva prioritat, però admet que aquesta no és una decisió que ha pres ella sola, sinó que el sistema ha volgut que així fos. Sogas és mare i les cures també formen part de la seva jornada laboral; en part perquè ella ho ha triat, però també perquè s’espera que així sigui. Segons la cellerista, el suport mutu entre dones ha permès guanyar empoderament i visibilitat, però el dia a dia continua marcat per la càrrega familiar i la falta de serveis. “Haig de continuar fent de dona a casa”, lamenta, i afegeix que els incentius públics són escassos i que la societat “ha de canviar totalment” per facilitar la conciliació i el progrés professional.
Una percepció similar expressa Noemí Poquet, enòloga i quarta generació del celler Molí de Rué, que afirma no haver patit discriminació directa, però sí que constata que la mirada social encara arrossega inèrcies del passat. “Encara et diuen que respiris tranquil·la, que com que has tingut nens, segur que t’ajudaran, com si fos cosa d’homes continuar el negoci”, replica. Per a Poquet la conciliació no és un problema, tot i que assegura que dins del celler ella s’encarrega de les tasques administratives. Sense ser una imposició, conclou que “algú ho ha de fer”, una frase que en molts casos acaba sortint de la boca d’una dona. Tot i això, valora positivament la incorporació de la visió femenina en el sector, perquè “homes i dones veiem les coses de manera diferent i això és bo per a tothom”.
El vi com a beguda neutra
Si bé és cert que el sector vitivinícola està compost amb certa paritat, la realitat de venda i percepció de l’exterior és una altra. De fet, hi ha un estigma sobre la tria del vi que ha acompanyat les dones durant segles. “No existeixen vins per dones o per homes, el vi és neutral”, reivindica Poquet qui, però, sap perfectament que hi ha una falsa creença que diu el contrari. Els vins blancs es consideren vins per dones, per ser més lleugers i delicats. En canvi, els vins negres, amb més cos, estan destinats a paladars forts, de normal lligats a figures masculines. “Estic farta d’aquestes etiquetes, sembla que tot ho hem de categoritzar”, etziba l’enòloga del celler Molí de Rué. Ella mateixa concreta que és evident que cal fer un estudi de mercat per concloure quin públic té cada elaborat, ja que “tots volem vendre”. Ara bé, assegura que és necessari deixar de percebre el vi com una beguda que ha de canviar depenent de la persona que la beu. “La visió masculina és necessària, però la femenina també”, recorda Poquet.
La necessària construcció de xarxes
El sector vitivinícola està ple de dones, però encara lluiten en silenci per ser més visibles. No és cap secret que les figures que surten a la tele o escriuen les històries del sector són homes, la qual cosa fins ara portava les veus femenines a esperar entre bambolines. Sembla ser, però, que cada vegada hi ha més dones disposades a posar-se davant les càmeres, agafar les regnes dels cellers i demostrar que sempre han estat allà. Des de l’òptica de la representació col·lectiva, la presidenta de l’Associació Dones del Món Rural, remarca que el món vitivinícola compta amb una presència femenina notable, però reitera que sovint és poc reconeguda. “Darrere d’un celler sempre hi ha una dona”, afirma, malgrat que reconeix que encara és inusual veure-les al camp o en posicions de comandament dins de cooperatives. Tot i els avenços, admet que encara costa veure “una dona dalt d’un tractor carregada de raïms”, una visió que comparteixen les tres entrevistades i coincideixen a afirmar que el futur de la lluita implica mantenir els espais de reflexió i agrupació de dones.
En definitiva, les dones formen part del món rural des del primer dia, però sense aquests grups per compartir experiències conjuntes no tindrien l’altaveu que tenen en l’actualitat. No només es tracta d’unir-se, sinó també de començar a reconèixer tot allò que ha aportat la figura femenina al camp. Des de l’ús de maquinària, fins a llargues jornades sota el sol, les dones han format part de l’elaboració de bona part de tots els vins de Catalunya -i d’arreu-. Dones del Món Rural manté aquesta flama femenina viva, amb intenció de continuar lluitant per ensenyar als joves que les dones són partícips d’aquest sector, tot i que històricament només s’hi hagin vist homes. Per a Domènech es troben al vèrtex d’un nou camí, on ja no només toca empoderar-se, sinó moure’s endavant, perquè si continuen en aquest camí, tal com ella mateixa conclou: “Les noves generacions ja no veuran tan estrany que una dona porti un celler o treballi al camp”.
