Fa algunes setmanes us explicàvem que l’Ajuntament d’Alella havia arribat a un acord amb la propietat de l’edifici d’Alella Vinícola, situat al bell mig del municipi. L’edifici, obra de l’arquitecte modernista Jeroni Martorell, esdevindrà un equipament cultural públic i perdrà una funció que ha tingut durant 120 anys: l’elaboració de vi.
Alella Vinícola és molt més que un celler: és una part molt important de la història del vi d’Alella: és l’empresa on van treballar i la cooperativa on van dur el raïm un altíssim percentatge d’alellencs durant dècades. La connexió emocional entre els veïns i “la Vinícola” té una dimensió que va molt més enllà de l’arquitectura de l’edifici. En tot cas, és un bon moment per conèixer-ne la història.
A la primeria del segle XIX, Alella vivia del conreu de la vinya. L’arribada de la fil·loxera l’any 1886 va provocar una devastació tan gran, que el 1894 no hi quedava ni una sola vinya viva. Això va abocar a la misèria les classes populars, però també els terratinents. Les grans finques del poble es van començar a vendre i subhastar i van anar a parar a les mans d’una nova classe benestant formada per industrials que sorgia a Barcelona. Com que es tractava de persones que desconeixien el món agrari, van donar les terres a parceria.
Superada la fil·loxera, la producció de vi a Alella es va recuperar. L’èxit del vi d’Alella es va girar en contra dels productors alellencs perquè tavernes i colmados van començar a vendre “vi d’Alella” que no era d’Alella i el producte va començar a perdre prestigi. Amb l’objectiu, sobretot, de lluitar contra aquestes dues dificultats, el 1906 es va crear el celler cooperatiu Alella Vinícola, que agrupava la majoria de viticultors (propietaris i parcers) de la zona.
Després d’uns primers anys de dificultats econòmiques, amb el llançament de vins de criança innovadors, el sindicat Alella Vinícola va adquirir la fama d’elaborar alguns dels millors vins del món. De seguida es van exportar a tot arreu. La burgesia de Barcelona prenia els vins d’Alella Vinícola, que eren distintiu de persona refinada, amb classe i elegància.
La certificació de l’origen, l’autenticitat del producte, va ser una de les principals preocupacions de la cooperativa des del principi. Per això, ja a les primeres etiquetes, hi apareixia la paraula legítim. En certa manera, Alella Vinícola va exercir de consell regulador més de cinquanta anys abans de la creació del Consell Regulador de la DO Alella.
El blanc abocat, el de càpsula de color ivori (marfil), va aparèixer el 1910. Era un vi nou, innovador, diferent dels que hi havia, moderadament dolç i que sortia al mercat després de tres anys de criança. A poc a poc es va convertir en el vi més venut d’Alella Vinícola i la marca Marfil va fer fortuna i va donar nom a més vins de la casa.
Durant dècades, el funcionament de la cooperativa no va canviar gaire. Era un model que funcionava i la gamma de productes (amb els noms actualitzats) estava més que consolidada amb el Marfil Blanc, el Marfil Sec, el Marfil Rosat, el Marfil Negre, el Generós Dolç i el Generós Sec. Al final dels anys 1940 s’incorpora al catàleg del celler el Supermarfil, un blanc més dolç i més criat que el Marfil Blanc, que es va elaborar durant una vintena d’anys.
Els anys 1970 coincideixen l’inici del creixement urbanístic desmesurat d’Alella amb el màxim històric de vendes del celler (més d’un milió d’ampolles anuals). La pèrdua de vinya per donar lloc a urbanitzacions va fer entrar Alella Vinícola en una crisi sense precedents. Malgrat alguns intents per repensar el projecte i la gamma de productes, la cooperativa no se’n va sortir. A la primeria dels anys 1990 el catàleg de la marca només tenia tres referències: el Marfil Semi, el Sec i el Rosat. La producció es va reduir fins a les 400.000 ampolles la verema del 1996, i el 1998 va arribar la liquidació i el final de la cooperativa.
Malgrat Ruiz Mateos, Parxet i Codorníu van mostrar interèsper Alella Vinícola, però qui finalment la va comprar va ser Alfons Garcia Grau. La família Garcia va reflotar l’empresa i aviat en van agafar les regnes els fills Samuel (a càrrec de les vinyes) i Xavier (enòleg), i la marca Marfil va anar recuperant el prestigi perdut de manera paral·lela a la creació de nous productes i marques. Xavier Garcia ha esdevingut un dels enòlegs reconeguts del territori.
Al final del 2022 Xavier Garcia feia públic que havia creat un nou celler, el Celler Marfil, que havia adquirit la maquinària, l’estoc i les marques d’Alella Vinícola i que passaria a elaborar vins d’Alella i més territoris en unes noves instal·lacions situades a Can Jonc.
