En Josep Vallverdú i Aixalà és un dels autors catalans més prolífers; mestre inspirador i referent de la literatura infantil i juvenil catalana. El pare de Rovelló compleix 100 anys aquest diumenge, dia 9 de juliol; i la cultura catalana celebra el centenari del naixement d’aquest lleidatà amb el denominat ‘Any Vallverdú’. L’escriptor assegura que mai ha pretès ser un entès en vi, però recorda amb tendresa els macabeus dels seus primers anys de joventut a la Vall del Corb. I explica que encara li agrada beure una copa de vi a cada menjada.
“M’agraden els blancs i els negres, però tinc una lleugera preferència pels blancs”
“A casa dels padrins de Sant Martí de Maldà (Urgell) sempre feien i bevíem vi. Vivíem a Lleida, però als estius anàvem a Sant Martí i bevíem el vi de casa. Allà a la Vall del Corb fèiem, essencialment, macabeu”. Una cultura del vi que va conèixer des de la infantesa i un aliment amb el qual ja es va anar familiaritzant des de jove, explica l’escriptor. “La gent feia vi a casa i quan arribava el mes de maig aquell vi es picava; perquè no el conservaven. No teníem enòlegs… ni res de tot això”, puntualitza.“Així quan el vi es començava a picar, jo baixava al poble a vendre’l perquè, a baix preu, la gent l’aprofitava. Recordo haver baixat amb un embut i la gent venia amb garrafes. Tot era macabeu”, recorda el lleidatà.
Vallverdú dona quotidianitat i normalitat al consum del vi com un aliment habitual. “Sense entendre, bevien vi de manera usual. Amb el temps, em vaig acostumar a beure vi als menjars. Vaig viure a l’Espluga de Francolí i allà, entre aquells vins, els de Poblet, i la Garrigues em vaig acostumar a beure una copa de vi al dinar i sopar. Però, sempre sense entendre de vins i no en tinc cap pretensió al respecte. M’agraden els vins negres i blancs, però tinc una lleugera preferència pels vins blancs”, puntualitza.
“He perdut una mica la pista dels vins de macabeu que es fan ara. Recordo que abans la Vall del Riu Corb estava plena de macabeu i ara et trobes també altres raïms. Però, encara n’hi ha; i fa molt em van regalar una ampolla de Cal Cabo molt bona”, destaca l’autor que també explica que darrerament ha descobert algun escumós d’Alella que també li ha agradat molt.
“La natura en si ja és una peça d’art”
El celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles (DO Costers del Segre, subzona Garrigues), sempre lligat al món de la cultura i les arts, ha dedicat a Josep Vallverdú, aquest ‘Any 12’ de la seva Vinya dels Artistes, amb la instal·lació de l’escultura Llanga, que representa un llangardaix del bestiari d’algunes de les obres de l’escriptor, també pintor. En aquest sentit, en Josep considera que “la família Jové Balasch de Mas Blanch i Jové s’ha inventat un sistema per passar a la posteritat que és fenomenal. La intervenció dels artistes a la natura, genera una gran capacitat comunicativa amb les seves obres, amics i clients. I crec que la Vinya dels Artistes està en camí de passar a la posteritat. La natura en si ja és una peça d’art”.
Fent memòria, Josep Vallverdú recorda una trista anècdota de finals de la guerra civil quan es trobava a Sant Martí: “Recordo que el macabeu del padrí era molt fort de grau. Ell sempre guardava unes quantes ampolles que després de tapar-les, encara protegia el suro amb ciment o calç. Però, els darrers dies de la guerra, a finals de l’any 1938, van passar uns milicians per casa a Sant Martí. Van saquejar la casa en la nostra presència i van degollar les ampolles a la finestra i se les van beure totes. I per acabar-ho d’adobar quan se n’anaven van disparar un sol tret a la bota de baix del celler; i la feinada va ser nostra perquè tot es va escampar pel celler”.
