Pepe Carvalho, creat per Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003), és el detectiu més gurmet que menja, beu vi i cava en totes les seves investigacions. Beu sol, acompanyat, a casa seva, en tuguris i en restaurants dels bons. S’han escrit molts llibres i articles sobre la faceta culinària i vinícola de Carvalho, fins i tot, en l’exposició del 2007 dedicada a l’autor al Palau Robert van parar una llarga taula composta per 20 taules i parament de 20 restaurants d’aquí, els preferits de Montalbán i de Pepe Carvalho, perquè tant el detectiu com l’autor viatgen i són molts més els restaurants i cases de menjar que surten en la seva extensa obra i descriu sempre els vins. Manuel Vázquez Montalban va escriure Las recetas de Carvalho (1989) i també destaquem Carvalho Gourmet (2012), els 10 Volums sobre el Carvalho gastronómico i el quart dedicat als vins: Beber o no beber: del vino y las costumbres bebedoras de los españoles (2002).
I pel que fa als vins que trobem al llarg de les seves novel·les negres… A Tatuaje (1974) Pepe Carvalho menja una fabada al barri xinès de Barcelona tot bevent una botella de Palacio de Fefiñanes, un vi d’un celler molt antic del segle XVII. A Historias de fantasmas (1991) mentre fa un suquet de la Costa Brava amb peix canari li porten un vi blanc canari de Tacoronte, a part tenen preparat un Sancerre, no fos que no li agradi el canari. A Asesinato en el Comitè Central (1981) deixa triar vi per acompanyar un arròs amb escopinyes: (…) Viña Esmeralda o Watrau, según tengas talante adolescente o maduro, diuen.
A El delantero centro fue asesinado al atardecer (1989) surt el restaurant Ca l’Isidre.
(…) Isidro y Montserrat, el matrimonio que llevaba el restaurante que distinguía a Carvalho como un conocedor y un buen catador de vinos de Cigales, que guardaban en la bodega.
L’Odissea, el restaurant d’Antoni Ferrer, qui malauradament ens ha deixat recentment, eren amics i surt en més d’una novella a La rosa de Alejandria (1984), Carvalho i Biscuter sopen un Cap d’Any al restaurant i en dos paràgrafs surten quatre vins:
(…) Aperitivos: Mejillones con muselina de ajo, hojaldre de anchoas, otros entretenimientos, regado todo con cava Odissea ¿Tenéis cava para vosotros solos? Sin parpadear el restaurador aclaró que además se contaba con el Mas-Via de Mestres, cosecha 1973, (…) en cuanto a vinos, Blanco reserva Chardonnay Raimat i Tinto Odissea del 1978.
Salvo Montalbano i els vins sicilians
Un altre que es delecta bevent i menjant és el comissari Salvo Montalbano d’Andrea Camilleri, el nom ja indica que és un homenatge a Vázquez Montalbán. En les novel·les 28 novel·les que n’és protagonista menja i beu, i com Carvalho, ho fa sol, acompanyat o als restaurants, sobretot en freqüenta dos: el San Calogero i el restaurant Enzo a mare, amb terrassa arran de mar on beu vins sicilians, com vi blanc Catarratto, el Grillo, els vins negres d’Avola i els Cerasuololi.
Una copa de vi sicilià a la mà no li falta mai a casa seva, ja sigui a la taula, a la terrassa, a entre hores, abans de sopar o mentre menja les delícies que li deixa preparades l’Adelina, li agraden molt els arancini i els canolis. A Il ladro di merendine (1996), assassinen un comerciant de vins de Vigàta, Montalbano no es relaciona amb el seu pare, només de tant en tant li envia caixes de vi negra a la comissaria. Si voleu menjar com el comissari teniu els secrets al llibre I segreti della tavola di Montalbano (2009) de Stefania Campo.
Poirot i Château Rotschild
Hercules Poirot és el cèlebre detectiu d’Agatha Christie, no obstant això, les seves begudes preferides són una copeta de licor de cassís o una tassa de xocolata desfeta, al llarg de les seves peripècies es recalca que és un entès en Gran Crûs i un amant dels grans vins. Beu un Pétrus a Mort al Nil (1978), esmenta vins de Borgonya i de Bordeus a The Labors of Hercules, una col·lecció de contes publicada el 1947, serveix al seu amic Dr. Burton una copa de Château Mouton Rothschild.
Comissari Maigret i el Beaujolais
El comissari Maigret de Georges Simenon, fuma pipa i és bevedor de cervesa, li agrada menjar molt als bistrots i a les braseries, normalment menja la cuina tradicional com la blanquette de vedella. A la novel·la Cécile est Mort, Maigret comparteix àpat amb un criminòleg nord-americà: ceps a la bordelesa, pollastre al vi i pastís de moca, tot regat amb un Beaujolais. A la novel·la Signé Picpus, descriuen el seu dinar de diumenge, salsitxes i vi blanc de Morsang. En una de les novel·les el vi destaca a Maigret et le Marchand de vin (1970) i podeu trobar molta informació al llibre Simenon et Maigret passent à table deRobert Julien Courtine (2013).
“Elemental, estimat Watson”
Sherlock Holmes, l’investigador privat de Sir Arthur Conan Doyle, des de 1887 és un dels personatges literaris més famosos del món, un gran coneixedor de vi. Sovint beuen vi, tant ell com el Dr. Watson, els inspira mentre resolen misteris, quan celebrem haver tancat un cas, durant els àpats mentre descobreixen pistes, acostumen a beure vins de la Borgonya, Chianti italià, el vi Tokaji hongarès, quan van al costat de la llar de foc prenen una o dos i fins i tot tres copes de Xeres o de Porto. També surt recurrentment el seu proveïdor de vins Mr. Vanberry. A les novel·les de Sherlock Holmes, hi ha més d’un centenar de cites de vins i altres begudes, les podeu trobar a l’estudi i llibre de Chuck Mills, The Sherlock Holmes Book of Wines and Spirits (1998).
