La manera com es tasta un vi té efectes molt importants en com el percebem. Si una simple colònia pot obstruir-nos el nas i privar-nos o distorsionar el que sentim en tastar-lo, la Master of Wine Susan Lin afirma que la música pot tenir un efecte semblant però, en aquest cas, amb la possibilitat de millorar l’experiència. Lin ha dut a terme un estudi amb música clàssica que ha arribat a la conclusió que, en el xampany fet servir als seus experiments, escoltar música clàssica pot elevar i canviar de maneres molt concretes la manera com el percebem.

A més d’una Master of Wine des de 2021, també té un màster en belles arts, piano clàssic i musicologia i, abans de dedicar-se al món del vi, havia estat analista de dades a Google. Tal com explica un article publicat a ‘Decanter’, Lin es va proposar descobrir si la música escoltada un mateix vi en canviava la percepció, i va posar en marxa un experiment amb un xampany per examinar un camp anomenat percepció transmodal, és a dir, com es fan connexions intuïtives entre estímul que no tenen, aparentment, res a veure.

Per a l’experiment es van triar cinc peces musicals amb característiques diferents, la cinquena de les quals era en silenci, i es van fer tasts a cegues entre bevedors socials, estudiants de Master of Wine, sommeliers i professionals de la indústria amb peces musicals diferents, demanant-los que posessin nota al vi segons la seva complexitat, gust afruitat, efervescència i frescor, però també sobre si els havia agradat la música.

Els resultats van deixar molt clar com la música millora l’experiència fent que el mateix producte sigui percebut com a més efervescent, aruitat i complex. A més, si la música era més aguda i més ràpida, aquestes sensacions s’acceptuaven. De fet, les pitjors notes van ser amb el tast que es va fer en silenci.

Tast Final Premis Vinari Rubí 2021 | Guillem Gandol, Vadevi

Una altra dada curiosa és que dels 71 participants, 70 van creure que havien tastat cinc vins diferents, de tant com la música en va canviar la percepció. De fet, fins i tot el que es va adonar que era el mateix va reconèixer que no els havia sentit igual. A més, curiosament, la preferència dels participants per cada peça no va afectar el seu gaudi maridant el vi. Lin creu que aquests paràmetres musicals funcionarien de la mateixa manera independent del gènere musical i de les preferències personals de les persones, indicant que els resultats es poden aplicar molt més enllà de la música clàssica.

Això, és clar, té implicacions importants en la promoció del vi, i Lin fins i tot assegura que una “marca sonora” podria ser una tendència promocional en el futur, associant el vi amb una música com passa amb tants altres productes.

Nou comentari

Comparteix