El vi forma part de la cultura catalana i com a tal és un art combinable amb moltes altres disciplines culturals del país. El Most Festival Internacional de Cinema del Vi és l’exemple d’una d’aquestes unions, on les pel·lícules i el vi s’alien per demostrar el potencial dels artistes catalans. L’edició d’enguany acabava el passat dimarts amb una participació i resposta notables: més de 5.300 espectadors, una de les xifres més elevades del festival, que consolida el creixement sostingut del Most i el seu paper com a referent en l’àmbit del cinema del vi. La gala de cloenda, presentada pel periodista Xavier Grasset ha estat marcada per la projecció del documental Flores para Antonio, d’Isaki Lacuesta i Elena Molina, que ha posat un emotiu tancament a deu dies de programació.
Del 26 al 30 de novembre, el festival continuarà la seva activitat al Priorat, on oferirà noves projeccions i propostes culturals que reforcen el seu compromís amb la difusió del patrimoni vinícola i amb la creació d’espais de trobada entre públic, creadors i territori. Tot i això, durant els 10 dies que han durat les projeccions al VINSEUM de Vilafranca del Penedès, els espectadors han pogut veure els millors films i omplir-se de pensaments i reflexions sobre un sector arrelat a Catalunya, amb una gran història -per a molts desconeguda- que a poc a poc va agafant forma.
Un grapat de premis a l’excel·lència
Els premis de la Collita 2025 (cinema del vi) han estat atorgats per un jurat format per Andrea Mignolo, realitzador i guanyador del Premi del Jurat Most 2024; Júlia Viejobueno, pagesa i autora del llibre Quedar-se al tros (2025); Maddalena Schiavone, coordinadora de la Slow Wine Coalition; Octavi Martí, crític de cinema, i Violeta Kovacsics, crítica de cinema.
El film que ha rebut el Gran Premi del Jurat ha estat Fogo do vento, una pel·lícula experimental dirigida per la cineasta portuguesa Marta Mateus que el jurat ha definit com “una pel·lícula única i bella que, des del minimalisme i unes històries molt personals, s’obre a la història de Portugal i a les seves ramificacions polítiques.”
El Premi Vi Català ha recaigut en L’espurna d’Aielo, d’Óscar Jiménez, que planteja el possible origen de la Coca-Cola a València. El Premi al Millor Treball de Ficció ha estat per Atajo, de Benjamín Leiter, que s’ambienta al camp xilè dels anys 40, on un treballador del camp que pateix d’insomni és empès a convertir-se en un bandit.
El guanyador del Premi al Millor Treball Documental ha estat L’incroyable trésor de Michel Chasseuil, de Romain Dybiec, dedicat al francès Michel Chasseuil, de 82 anys, que ha col·leccionat més de 50.000 ampolles de vi: un tresor espectacular i inusual que ara val 50 milions d’euros. El Premi al Millor Treball Promocional se l’ha endut Noah’s Vines, de Christopher Barnes, una peça reflexiona sobre les tradicions antigues i el ressorgiment modern de la vinificació a Armènia. Per últim, el Premi Sostenibilitat lliurat per l’European Federation Iter Vitis i la Càtedra de la Vinya i el Canvi Climàtic (Fundació Pro Penedès-URV), ha estat per Beber para (no) olvidar, de Jennifer Castañeda, sobre les quatre regions vinícoles a tot el món que es consideren lliures de fil·loxera.
El Brot 2025, l’altra secció a competició del festival que recull una acurada selecció de curtmetratges d’arreu de l’estat, ha desvelat els noms dels treballs premiats, amb un jurat format per Aina Picarolo, actriu; Àlex Portolés, president de la Federació Catalana de Cineclubs, i Carlota Caso, docent universitària especialitzada en venda internacional de cinema. S’ha decidit atorgar el Premi del Jurat a Furia, de Fran Moreno Blanco i Santi Pujol Amat, la història d’un adolescent impulsiu amb problemes conductuals que viu en un centre de menors. El curt Les imatges arribaren a temps, de Jaume Carrió, ha rebut una menció especial. El Premi del Jurat Jove del Brot ha recaigut en Còlera, de Jose Luis Lázaro, sobre una agressió homòfoba, i el Premi del Públic Vilarnau se l’ha endut Faustino, sobre un jubilat que visita diàriament el seu banc.
