El Museu de la Vida Rural, a l’Espluga de Francolí (la Conca de Barberà) és, des de la seva inauguració el 1988, un dels museus etnològics de referència del nostre país i tota una manera de conèixer el passat de la Mediterrània, la vida al camp i la seva relació amb el conreu, per tal d’entendre d’on venim un encarar el futur que ens espera.

Al MRV hi ha imatges i objectes d'èpoques molt diferents per comprendre i reflexionar sobre la vida al camp, els canvis i el paper de l'agricultura a la societat | MVR
Al MRV hi ha imatges i objectes d’èpoques molt diferents per comprendre i reflexionar sobre la vida al camp, els canvis i el paper de l’agricultura a la societat | MVR

Mirar enrere per continuar endavant

Tal com explica a ‘Vadevi’ Roger Òdena, responsable de Comunicació i Màrqueting del Museu, aquest equipament, propietat de la Fundació Carulla, té l’objectiu d’explicar el món rural “des d’abans de la Segona Revolució Industrial” i com ha evolucionat al llarg del temps. Entre d’altres, para una atenció especial al cultiu de la vinya, un referent a Catalunya, i com les pràctiques agrícoles poden ser molt importants durant els propers anys i dècades, especialment “de cara a la sostenibilitat”.

Els seus prop de 5.500m2, de fet, no només són un projecte de conservació del passat del món rural, sinó que també volen aportar coneixement a través d’aquest i també promoure el debat i la reflexió sobre com els canvis viscuts des d’aleshores han dut “productivitat i benestar”, com recorda Òdena, però també “unes conseqüències que estem patint” i uns reptes a què ens hem d’enfrontar.

El Museu té unes instal·lacions molt grans amb espais de tot tipus per aprendre, gaudir i reflexionar | MVR
El Museu té unes instal·lacions molt grans amb espais de tot tipus per aprendre, gaudir i reflexionar | MVR

Una gran col·leció amb una mirada àmplia

Tot plegat, aquesta voluntat de testimoniar el passat, explicar el present i imaginar el futur, s’explica a través d’una enorme col·lecció de 30.000 objectes i 90.000 fotografies que recorren el patrimoni i el coneixement acumulat durant la història de la Mediterrània i, concretament, de Catalunya.

“No és només què passa amb l’agricultura i la collita”, apunta Òdena, sinó també el tractament i la conservació dels aliments, la cuina, la vida als pobles, els oficis complementaris a la feina de pagès –ferrer, boter, fuster, llenyataire…–, és a dir “una economia entorn del treball de la terra” que, a més, està vinculada a conceptes tan actuals com la gestió de l’aigua i la sostenibilitat.

Més enllà de les exposicions pròpiament dites, tant la permanent com les temporals, el MVR programa propostes d’anàlisi, debat i reflexió i té espais per a actes culturals, a més d’un hort i un jardí centrals que connecten les temàtiques del museu a través de l’ecologia i l’etnobotànica.

El MRV celebrarà el Dia Internacional dels Museus amb una jornada de portes obertes i programant múltiples activitats | Museu de la Vida Rural
El MRV celebrarà el Dia Internacional dels Museus amb una jornada de portes obertes i programant múltiples activitats | Museu de la Vida Rural

El Dia Internacional dels Museus

Ara que el Dia Internacional dels Museus és ben a prop, el 18 de maig, el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí no només farà una jornada de portes obertes sinó que també celebrarà diversos actes que, en aquest cas, de centraran en el proper dissabte, dia 14, amb portes obertes, activitats infantils i visites dinamitzades a l’exposició temporal Generació [Re], entre d’altres.

Aquesta exposició, justament, és un bon exemple del treball del MVR. A partir de la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19, i traçant un paral·lelisme amb la plaga de la fil·loxera al món de la vinya i el vi de finals del segle XIX, l’exposició vol mostrar les crisis com a punts de partida per decidir, com a societat, què volem ser i quin futur volem tenir, amb la idea bàsica de la comunitat com a eina d’equilibri.

Gràcies a l’art contemporani, la cerca de dades i la promoció de projectes transformadors, Generació [Re] vol que el visitant es faci preguntes sobre la terra, com es treballa i quins recursos n’obtenim, preguntes incòmodes que ens interpel·len sobre el futur, el despoblament del camp, l’aïllament i l’hiperconnectivitat o la necessitat de transformar o retornar l’entorn a un estat on la resiliència sigui més alta.

Nou comentari

Comparteix