El vi i la música tenen una relació mil·lenària, carregada d’emocions i història. Els grecs ja utilitzaven les melodies per acompanyar banquets on el vi era el principal protagonista. Les incomptables referències de Dionís -Baco pels romans- als llibres de mitologia unien aquests dos arts en les bacanals de l’època. Fins i tot en èpoques més modernes la vibració de la música ha provat ser efectiva per la bona maduració dels vins en bota, especialment els cants gregorians, segons alguns estudis. No és d’estranyar, doncs, que el món del vi català dediqui una nit a la unió de la música i el vi, a les emocions que floten dins la copa i a les melodies que ballen dins del paladar. The Wine Experience és una nit per recordar, on nou cellers catalans cauen rendits als encants del pianista Omar Sosa qui després de tastar un petit glop de la màgia d’aquests elaborats, crea una melodia única, improvisada i especial per cadascun.
Recaredo és el celler que hi ha darrere d’aquesta experiència immersiva carregada d’emoció, però no el cervell que la va crear per primera vegada. Món Vínic era el paradís de qualsevol amant del vi de Catalunya. Una botiga amb sommeliers especialitzats, milers de referències i un gust exquisit per la tria d’ampolles. Era un refugi cultural que fa catorze anys va unir a grans cellers amb la música d’Omar Sosa en una experiència única que va marcar un abans i un després en els cors del sector català del vi. Enguany, quan la botiga ja no és res més que un record, Recaredo rendeix homenatge a aquells dies i torna a ajuntar tothom qui el 2012 va gaudir d’aquell maridatge únic al Aclam Club, un local de l’Eixample. Nou cellers d’excel·lència Emilio Hidalgo (Jerez de la Frontera), Quinta da Muradella (CRDO Monterrei), Recaredo (Corpinnat), Pardas (DO Penedès), Mas d’en Gil (Priorat), Josep Queralt (Penedès), Nuria Renom (Penedès), Gramona (Corpinnat) i Mas Martinet (Priorat) donen vida a un diàleg únic entre vi i música, on cada copa inspira una peça del pianista.
La primera copa és un Jerez, un vi que no té gaire sortida a Catalunya per la seva complexitat i singularitat, però que plasma a la perfecció l’autenticitat que encara queda al territori. La Panesa és un 100% palomino d’una de les quatre famílies elaboradores que encara queden a Jerez. Juan Manuel Hidalgo és un visionari “amb aires del sud”, com el mateix es descriu. El seu vi busca renovar la tradició de Jerez: “El que ens dona la naturalesa, nosaltres ho convertim en Jerez”, remarca l’autor, qui orgullós alça la copa a l’espera de la tria del pianista. Sosa interpreta una melodia intensa, amb cos i única. Lliga el vi amb la profunditat de cada nota i manté els greus amb algun agut que demostra la complexitat que ha notat de la beguda. El següent és un blanc gallec. Gorvia és un vi lleuger que transporta a climes freds. José Luís Mateo és el productor de Quinta da Muradella, un celler a prop de Verín, un municipi a la regió d’Ourense, “famós pel seu carnaval”, explica Marta Rovira, de Mas d’en Gil, encarregada de descriure l’elaborat a causa de l’absència de Mateo. La interpretació de Sosa d’aquest vi és més lleugera que l’anterior. El pianista busca el contrast i a través de notes més agudes recorda als oients les clares diferències dels dos vins espanyols. El nord i el sud queden representants en ambdues melodies.
La nota dissonant i un desaparegut
Recaredo sempre té una manera de ser la nota dissonant. Ton Mata és un creador d’històries i la seva família és famosa per buscar la singularitat en cadascun dels seus vins. El Turó d’en Mota és l’únic escumós del celler que ha aconseguit els 100 punts Parker, però en comptes de deixar tastar l’anyada 2012 convencional, Mata porta davant d’aquest públic d’experts menys d’una vintena d’ampolles d’un Turó d’en Mota fet amb mètode ancestral. “Les arrugues són boniques”, defineix Mata. Sosa reconeix de seguida les intencions del cellerista i toca una melodia amb notes aleatòries que es colen en una partitura amb un aparent sentit. “La nota dissonant”, somriu el músic en acabar la peça. El següent vi s’inspira en un llibre. Collita Roja és un vi viu, fi i ple de tensió. Jordi Arnan i Ramon Parera són pagesos de professió, però fan vins excel·lents. El seu treball de la terra es veu perfectament representat en els seus vins Amb el sumoll com a varietat estrella i única, mantenen la seva manera de fer de sempre, el que converteix els seus vins en autèntiques representacions del terroir. Sosa els compon una melodia aspra, amb notes greus que transporten a aquella vida de camp, romanitzada per molts, però representada amb la duresa que es mereix.
Els viticultors biodinàmics asseguren que “cada set anys passen coses”. Marta Rovira torna a l’escenari per descriure el seu vi. Maçanella és un vi que transporta a un camp de flors. És lleuger i afruitat, però manté l’acidesa perfecte que ho lliga tot en un sol glop. La melodia de Sosa per aquest vi sembla extreta d’un somni. Notes allargades, agudes i en escala recorden a aquells passejos entre vinyes, on els terres no estan tractats i les flors silvestres mantenen viu l’entorn. Com calia esperar, segueix aquest vi de somni, un elaborat que mai existirà. Josep Queralt presenta el Nebbiolo, un vi que ja no existeix, que ja no es comercialitza, que simplement desapareix. És experimental i d’alçada, tota una declaració d’intencions d’un viticultor “que mai vol sortir a la foto”, asseguren els assistents. La música que acompanya aquest vi és caòtica, difícil d’entendre i possiblement la menys carregada d’emoció de la nit. Té tots els punts per semblar la més prescindible, però -el mateix que passa amb el vi de Queralt- aquest sol detall ja la fa imprescindible.
Estranys, triomfadors i dolços
La següent en presentar el seu vi és la Núria Renom. Ella mateixa es considera una persona diferent i els seus vins són el viu exemple d’aquesta raresa. ISCH! és un elaborat natural de nom impronunciable. És agressiu, visceral; i probablement una de les tries de la nit que més se surt de la norma. És per això que en tastar-ne un glop, Sosa treu a passejar els seus passos prohibits. Experimenta amb sons distorsionats i altres elements electrònics que ha portat al costat del piano que toca a la perfecció. Crea un ambient d’intensitat i juga amb el públic amb una melodia que sembla que mai s’acaba. Cada vegada que algú alça les mans per aplaudir, continua tocant. Com el vi, la melodia de sosa busca portar la contrària. La nit continua amb un clàssic. Enoteca Gramona és un escumós que sempre triomfa. Surt a presentar-lo Leo Gramona, qui com Rovira recorda la nit de fa catorze anys, on el seu pare, Xavier Gramona va participar. Gramona va morir d’un accident el 2023, però el seu record es manté viu en la mirada dels assistents a l’acte, que aplaudeixin l’emoció de Gramona fill en presentar “l’escumós que ens va començar a fer creure en la marca”, explica. Sosa toca una melodia amb un punt de fanfarroneria, la mateixa que després l’Enoteca, un elaborat del qual s’ha d’estar molt orgullós.
The Wine Experience acaba amb un vi Ranci Dolç, com un bon àpat català. Sara Pérez és la impulsora de Mas Martinet i ella mateixa descriu el seu vi com un elaborat que ha viscut moltes vides. Les vinyes d’on surt són d’abans que la fil·loxera posés fi a tot i, per tant, poden “explicar moltes històries”, diu Pérez. També assegura que és el vi que menys representa l’estil del seu celler, però que sense dubte “el que més representa el Priorat”. La melodia de Sosa acompanya aquesta idea i se surt del marc, tocant quelcom que no s’ha sentit fins al moment. Una autèntica oda a la improvisació que es converteix en la manera perfecta d’acabar aquest únic esdeveniment.
