Fa ben pocs dies, un article a la revista científica ‘Nature’ aportava noves dades sobre l’estada dels víkings a Amèrica del Nord. Segons sembla, com a mínim l’any 1021 ja hi havien arribat, l’exemple més antic de presència europea al Nou Món. Així s’ha aconseguit més informació sobre les primeres persones que van travessar l’Atlàntic i s’ha esclarit una mica què hi ha de cert al mite nòrdic de Vinland, la “Terra del Vi”, un element molt important de les seves llegendes però que cada dia sembla més clar que té uns orígens ben fonamentats en fets històrics.
Els textos escandinaus més antics que parlen de Vinland són la Saga dels Grenlandesos i la Saga d’Erik el Roig, dues històries que parlen, en gran part, dels mateixos fets, que van tenir lloc aproximadament entre el segles X i XI. Si Erik el Roig fou el líder dels primers víkings que, sortint de Noruega, van colonitzar Grenlàndia, el seu fill, Leif Eriksson, se suposa que va ser el primer a desembarcar a l’Amèrica continental després de travessar l’Atlàntic. La llegenda diu que un víking anomenat Bjarni Heljólfsson va veure’n les costes per primer cop després de ser arrossegat per una tempesta, però va tornar a Grenlàndia en comptes de desembarcar-hi. Seguint la seva ruta, Leif Eriksson va desembarcar a un indret fret i inhòspit, probablement massa al nord, però va viatjar cap al sud fins que va trobar una terra prou acollidora com per fundar-hi un poblat.
Aquí és on entra el vi: segons la llegenda, aquella regió no només era plena de fusta d’una qualitat altíssima sinó també de vinyes salvatges que apareixien per tot arreu i que permetien produir un vi d’una qualitat increïble. Tot i això, les relacions amb els nadius nord-americans, que van passar de l’amistat i els negocis a la guerra, van fer que acabessin abandonant aquella colònia, probablement situada al que actualment és Nova Escòcia, al Canadà.
Pel que fa a les vinyes, però… quines devien ser? Les temperatures habituals a la regió, tant ara com abans, apunten fortament a varietats de vinya molt resistents al fred, l’única cosa que permetria que creixessin en estat salvatge quan els víkings van arribar a Amèrica del Nord. Així doncs, tot i que aquestes varietats són més noves, devien assemblar-se força als castels, cayugas, vidal blanc i l’acàdia blanc que es cultiven actualment al Canadà. La realitat, però, és que tot plegat continua sent un dels molts misteris que envolta Vinland.
