Quan hom comença a interessar-se pel món del vi, sovint se sorprèn descobrint com les varietats de raïm tenen diferents noms depenent del territori on es troben plantats els ceps. A allò que a Catalunya en diem ull de llebre, en uns altres territoris vinícoles de la Península en diuen tempranillo, cencibel, tinta fina i uns quants noms més. Però, sense sortir del nostre país, allò que al Priorat, per exemple, s’anomena garnatxa, a l’Empordà es diu lledoner i en algun racó de la Terra Alta es reivindica com a vernatxa. Són només un parell d’exemples.
El territori DO Alella també té algunes nomenclatures exclusives. Sense deixar de parlar de garnatxes, els avis de Tiana en diuen granatxa i la gent més gran d’Alella es refereix a la garnatxa negra com a garnatxa, mentre que de la garnatxa blanca, en diuen garnatxo.
El mot més popular d’aquest territori vinícola que comprèn 31 municipis del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès és la pansa blanca. A priori, malgrat que el terrer fa que el seu comportament sigui força diferent d’unes altres zones vinícoles, és la mateixa varietat que també rep el nom de xarel·lo (a tot arreu), cartoixà (cap al sud del país) i moll o premsal blanc a les Balears.
De Mataró a Austràlia
La DO Alella també disposa d’una varietat de raïm que porta el nom de la capital del Maresme (Mataró) i que és la mateixa varietat que en molts indrets (sobretot cap al País Valencià) s’anomena monastrell; o que a França es diu mourvèdre. En alguns indrets de Catalunya s’anomena també garrut i, curiosament, aquest és el nom amb què els avis de Santa Coloma de Gramenet es refereixen a aquesta varietat (recordem que Santa Coloma forma part de la DO Alella, però el nom oficial de la varietat a la DO és mataró).
Aquesta és una varietat que també és força estesa a Austràlia. I allà també l’anomenen mataró. Cal demostrar-ho, però la lògica apunta que algun dels joves alellencs que al final del segle XIX van aventurar-se (capitanejats per Josep Ferrer i Guàrdia, germà del cèlebre pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia) a anar fins a Austràlia per buscar una vida millor es va endur ceps de mataró des del Maresme fins als antípodes i per això el nom que hi va quedar va ser aquest.
Mereix una menció a part la garnella, una varietat que de moment només té un nom provisional i que tot indica que només es troba en un lloc del món: a la DO Alella.
