Quan parlem de vi, sovint ens centrem en la vinya, el celler, la criança o el territori. Però hi ha un element fonamental que sovint passa desapercebut i que pot transformar completament la nostra percepció: la copa. El recipient on servim el vi no és un simple detall estètic; és un instrument que condiciona l’aroma, la textura i fins i tot el sabor d’allò que bevem. Per això, els grans elaboradors i sommeliers dediquen temps i energia a escollir la copa adequada per a cada estil de vi.
El disseny d’una copa respon a criteris molt concrets. L’amplada del calze, la llargada del coll, la forma del vèrtex i fins i tot el gruix del vidre determinen com circula l’oxigen dins la copa, com s’evaporen les aromes i com arriba el líquid a la boca. Així, una copa pot potenciar la fruita d’un vi jove o bé rebaixar-ne l’acidesa; pot ressaltar les notes de criança d’un vi complex o, per contra, ofegar-les.
No és casualitat que algunes marques especialitzades com Riedel, Zalto o Schott Zwiesel hagin construït autèntics imperis al voltant d’aquest coneixement. Però més enllà del luxe i de la sofisticació, el missatge és clar: si volem gaudir realment del vi, hem d’entendre que no totes les copes són iguals.
Tot i l’àmplia varietat de models, existeix una copa polivalent que tot amant del vi hauria de tenir a casa: la copa de vi universal. De mida mitjana, amb un calze lleugerament obert i una tija prou alta, és ideal per tastar la majoria dels vins blancs i negres joves. No extreu el màxim potencial de cadascun, però garanteix un bon equilibri entre oxigenació i expressió aromàtica. Molts bars de vins catalans, conscients de la necessitat d’eficiència, aposten per aquest tipus de copa per oferir un servei correcte sense haver d’omplir l’armari amb desenes de models diferents.
Els consumidors o curiosos poden pensar que només l’amplada d’una copa és important, però la realitat és ben diferent. Més enllà de la forma del calze, hi ha dos detalls que sovint passem per alt: la tija i el pes de la copa. La tija, a banda de ser un element estètic, evita que la mà escalfi el vi. És per això que les copes sense tija, tan populars en alguns ambients informals, són poc recomanables per a un tast seriós. Pel que fa al pes, una copa lleugera i de vidre fi transmet una sensació de precisió i elegància, mentre que una copa més gruixuda pot restar delicadesa al conjunt.
A casa i al restaurant: quan val la pena invertir-hi
Molts amants del vi es pregunten fins a quin punt és necessari disposar d’una col·lecció extensa de copes. La resposta depèn de l’ús: per al dia a dia i per compartir una ampolla en bona companyia, una copa universal i una copa de cava poden ser suficients. Però per a qui vulgui aprofundir en el tast i apreciar cada detall, tenir tres o quatre models específics marca una gran diferència. Els restaurants i bars de vins que volen oferir una experiència completa també són cada cop més conscients de la importància de servir cada vi en la copa adequada. No és només una qüestió de sofisticació: és un signe de respecte cap al vi i cap al client.
Una copa per cada vi
- Blancs i rosats: frescor i delicadesa
Els vins blancs i rosats solen mostrar-se millor en copes de mida més reduïda, amb un calze més estret. L’objectiu és mantenir la frescor, concentrar els aromes florals i fruitats i evitar que l’excés d’oxigenació faci desaparèixer la seva fragilitat. Per als blancs joves i aromàtics (com un Muscat d’Alexandria del Penedès o un Garnatxa Blanca de la Terra Alta), una copa allargada i estreta és la millor opció. En canvi, per als blancs amb criança en bota o vins més greixosos (com un Chardonnay amb batonnage de l’Empordà), convé un calze més ample que permeti oxigenar i desplegar notes més complexes.
- Negres joves: fruita i vitalitat
Els vins negres joves i afruitats, sovint elaborats amb Garnatxa, Ull de Llebre o Sumoll, necessiten copes de mida mitjana, amb un calze lleugerament obert. Així es potencien les notes de fruita fresca i es respecta l’acidesa. Una copa massa gran podria exagerar la intensitat alcohòlica, mentre que una massa petita limitaria l’expressió aromàtica.
- Negres de criança: complexitat i amplitud
Quan parlem de vins negres de criança, especialment aquells amb llarg pas per fusta o amb gran potencial d’envelliment (com alguns Priorat, Montsant o Costers del Segre), la copa ha de ser gran, amb un calze ample i una boca oberta que permeti l’entrada d’oxigen. Aquest tipus de copa ajuda a desplegar tota la complexitat aromàtica: fruita madura, espècies, torrefactes i notes balsàmiques. A més, el diàmetre ampli permet que el vi arribi a zones més àmplies de la boca, suavitzant tanins i fent més amable el pas.
- Escumosos: més enllà de la flauta
Tradicionalment, els vins escumosos -com el cava o el cada cop més popular Corpinnat- s’han servit en copes flauta. La raó és simple: la forma allargada i estreta manté millor el gas i permet gaudir del rosari de bombolles. Tanmateix, molts experts defensen avui la copa tulipa, una variant més ampla a la base i lleugerament tancada a la boca. Aquest disseny permet que les aromes, sovint complexos en escumosos de llarga criança, s’expressin millor sense perdre l’efervescència. Algunes cases de cava catalanes ja han fet el pas i recomanen acompanyar els seus grans reserves i brut natures amb copes d’aquest estil.
- Dolços i generosos: intensitat concentrada
Els vins dolços naturals de l’Empordà o els rancis del Priorat i de la Terra Alta necessiten copes més petites. El seu alt grau alcohòlic i la intensitat aromàtica requereixen un recipient que concentri, però alhora dosifiqui el vi en boca. D’aquesta manera s’evita la saturació i es manté l’equilibri entre dolçor, frescor i complexitat.
En definitiva, la copa no és un simple accessori. És un vehicle que ens ajuda a entendre millor el vi, a escoltar-lo i a percebre’l amb tota la seva riquesa. Escollir la copa adequada és, en el fons, un acte de coherència i d’amor pel detall. Els vins catalans, amb la seva diversitat de territoris, varietats i estils, mereixen també aquesta atenció. Perquè, com passa amb la vinya i el celler, a vegades allò que sembla més petit és el que més transforma l’experiència.
