La història vitivinícola de Catalunya és plena de varietats de raïm oblidades. La malvasia de Sitges havia estat un gran reclam durant segles. De fet, la seva primera aparició en la història catalana data del 1214, quan en uns documents oficials sobre una trobada entre autoritats de Creta i Constantinoble hi figurava una ampolla de vi elaborat amb aquesta varietat. No només era un raïm conegut, sinó que es considerava la varietat dels vins cars, tot un mite de l’època. Actualment, hi ha poc més de 100 hectàrees de Malvasia de Sitges a tot Catalunya, una caiguda en picat fruit dels canvis de tendències i la manca de coneixement per cultivar-la. Amb tot, hi ha cellers i institucions que no es rendeixen i, gràcies a la investigació, la cura i les ganes de mantenir viu el llegat de Catalunya, estan disposats a conservar-la i –amb una mica de sort– tornar-la a catapultar a l’èxit, com aquella època daurada en què la malvasia era la reina dels vins blancs més gastronòmics, representant directa de la qualitat dels elaborats del país.
No es pot parlar de la malvasia sense explicar la història de Sitges, el port que va donar nom a la varietat autòctona catalana que triomfava en l’època moderna arreu del món. Tres-cents dies de sol a l’any combinats amb el terroir perfecte aportaven les condicions ideals perquè la varietat s’expressés bé. “La malvasia de Sitges era reconeguda arreu del món; famosa per donar vins de perfil dolç oxidatiu, molt estimats fa segles”, explica Alba Gràcia, coordinadora del Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, una entitat amb l’objectiu de preservar la història d’aquesta varietat. Però, com en tota bona història, hi ha un final dramàtic amb l’arribada de les primeres plagues. La temuda fil·loxera va acabar amb bona part de les vinyes de malvasia, molt sensibles a tots els agents forans -igual que va passar amb gran part dels cultius de vinya a Catalunya- i, quan per fi va desaparèixer, Sitges s’havia convertit en una ciutat de costa on regnava l’hostaleria i la malvasia es va resignar a ser un record del passat, amb unes 14 hectàrees oblidades en un racó.
També els canvis de tendència van acabar de destruir tot l’encant que havia tingut la varietat. Durant anys, mentre Sitges es convertia en una atracció turística, altres zones del Mediterrani també ideals per al cultiu de la malvasia la van apartar perquè no tenia el perfil que es buscava als noranta. En aquell moment, la por a la fil·loxera i la necessitat de trobar vinyes “resistents” implicava que molts cellers apostessin “per les varietats foranes”, resumeix Enric Bartra, tècnic de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). D’aquesta manera, la malvasia de Sitges va passar de ser un tresor a ser un llast, ja que el manteniment que demanava i la seva poca resistència a les plagues la van fer caure en l’escala de prioritats de viticultors i celleristes. A més, la poca apreciació que hi havia als noranta pels vins blancs i l’enaltiment dels vins negres amb cos va acabar de dinamitar les possibilitats de sobreviure de la varietat autòctona que havia marcat una època.
I si no va acabar de desaparèixer va ser gràcies a l’ímpetu d’alguns idealistes. La família Almirall va ajudar el celler de l’Hospital de Sitges a mantenir 14 hectàrees que havien heretat d’una família rica l’any 1935. L’ajuda dels Almirall i Bartra va fer possible la vinificació del primer monovarietal de malvasia de Sitges al segle XX. A més, el mateix hospital va crear el Centre d’Interpretació de la Malvasia de Sitges, que des del 2019 treballa per no permetre que la història de la varietat caigui en l’oblit. “N’expliquem l’origen i mantenim el seu llegat viu, mentre continuem elaborant vins que representen perfectament aquesta varietat”, explica Gràcia. Paral·lelament, també hi ha cellers que asseguren la supervivència de la varietat, com ara Pardas, Torre del Veguer, Can Feixes o Vall de Betlem, entre d’altres. Ignasi Niubó un dels impulsors d’aquest últim projecte mencionat, situat al monestir de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona), reconeix a Vadevi que la malvasia de Sitges és el fruit de la seva necessitat de trobar varietats autòctones “cultivades aquí”.
Una varietat sensible, però sorprenent
Tots els entrevistats per aquest diari coincideixen a destacar que una de les qualitats que atorguen a aquesta varietat autòctona: la sorpresa. La malvasia de Sitges no és una varietat senzilla de cultivar. En concret, Niubó afirma que “se n’ha de tenir molta cura”, és a dir, “s’ha de ser present en el seu cultiu de manera constant”, afegeix. És per això que “hi ha només plantacions petites”, confirma l’expert. A parer seu, és molt complicat mantenir grans extensions de vinyes de malvasia de Sitges. A més, també és una varietat que es considera sensible a les plagues, però no necessita grans quantitats d’aigua per sobreviure, la qual cosa la fa ser una candidata perfecta en èpoques de canvi climàtic, però no és extremadament productiva. “Podem parlar de la malvasia com una varietat minoritària“, concreta Bartra, tècnic de l’INCAVI.
Ara bé, “la seva versatilitat és infinita”, afegeix. I recorda que es poden trobar des de vins joves, fins a vins amb criança o fins i tot vins per a les postres elaborats amb malvasia. Una opinió que també comparteix Niubó, qui assenyala que la varietat autòctona catalana “és molt gastronòmica“. La clau de la varietat és la seva acidesa natural, la qual cosa la fa fresca, que no és el mateix que ser lleugera, ja que no és considerada una varietat fàcil: “Té un gust molt personal”, explica l’impulsor de Vall de Betlem. Precisament per això no és una varietat que pugui triomfar per sobre de les altres en un moment de canvis de tendència com el que es viu, però sí que pot destacar per la seva baixa graduació: “El nostre monovarietal de malvasia de Sitges té 10,5 graus“, exemplifica Niubó, qui insisteix que és una graduació baixa en comparació a altres vins.
Un retorn per reclam internacional
Tot i que la malvasia de Sitges és una varietat que es cultiva en petites parcel·les per petits cellers té una gran projecció internacional. Bartra assegura que en trobades mundials hi ha interès per aquesta varietat catalana. “Estem notant una expansió progressiva lligada a aquesta notorietat que té arreu”, explica l’expert de l’INCAVI. La mateixa opinió comparteix Niubó, qui confirma que “té molt joc a escala internacional“, ja que té un perfil similar a algunes de les varietats referencials europees, però amb “una acidesa molt més característica”. En definitiva, la malvasia de Sitges ha estat a punt de desaparèixer del món, però gràcies a la incansable feina d’alguns incansables que l’han mantingut avui dia es pot parlar de la varietat com un dels autèntics referents del territori vitivinícola català de la costa mediterrània.
