En un món cada vegada més interconnectat, la gastronomia és un dels espais on millor es manifesta la barreja de cultures. I en aquest escenari, el vi català, amb tota la seva riquesa de matisos i territoris, té molt a dir. Més enllà dels maridatges clàssics, avui proposem un viatge arriscat i deliciós: descobrir com els vins catalans poden acompanyar —i en molts casos, potenciar— els sabors intensos, delicats i sorprenents de la cuina asiàtica.
Una cuina diversa, una paleta de sabors infinita
Quan parlem de cuina asiàtica, de fet, estem parlant d’un mosaic immens de tradicions gastronòmiques: des del picant punyent de la cuina tailandesa fins a la subtilesa del sushi japonès; des del greix suau del char siu xinès fins als curris especiats de l’Índia. Això planteja un repte apassionant: quin vi pot encaixar amb plats tan diversos?
La resposta no és ni única ni tancada, però sí que hi ha línies mestres que ens poden ajudar a entendre millor com el vi català —amb DO com Penedès, Empordà, Terra Alta, Costers del Segre o Conca de Barberà— pot ser un company ideal d’aquests plats llunyans però ja ben presents a taules d’aquí.
Blancs amb ànima per plats delicats
La cuina japonesa és un bon punt de partida. El peix cru, les salses suaus de soja o ponzu, l’arròs amb vinagre i la delicadesa del sushi demanen vins subtils, frescos i amb una acidesa ben marcada. En aquest terreny, els blancs del Penedès —fets amb xarel·lo o macabeu— funcionen molt bé. La seva frescor neteja el paladar i no domina els sabors del plat.
Recomanacions:
- Cantallops 2023 – Anima Mundi (DO Penedès): delicat, fresc i equilibrat. Ideal per sashimi de tonyina o nigiri de llobarro.
- Virolet 2024 – Oriol Rosell (DO Penedès): floral i aromàtic, casa perfectament amb sushi de mango, plats amb gingebre o yakisoba suaus.
L’acidesa contra el picant: rosats i escumosos
Quan entrem al terreny més especiat —com la cuina tailandesa o vietnamita—, apareix una nova necessitat: l’acidesa i la bombolla són claus per equilibrar la picantor, refrescar i donar aire al paladar. Aquí els rosats joves de garnatxa tenen un paper ideal, especialment si tenen una mica de volum i notes de fruita vermella.
Recomanacions:
- Jhana – Castell d’encus (DO Costers del Segre): rosat amb molt de volum i final llarg, ideal per pad thai amb gambes o rotllets vietnamites.
- Leopardi – Llopart (Corpinnat): escumós brut nature amb bona acidesa, perfecte per plats amb curri vermell o sopa tom yum.
Negres lleugers per a plats carnosos i dolços
Molts plats xinesos i coreans juguen amb salses dolces i textures meloses: pensem en un porc agredolç, unes costelles amb soja i mel, o el famós bulgogi. En aquest cas, calen vins negres que no siguin excessivament tànics, però sí amb estructura i fruita. Els negres joves de sumoll o garnatxa poden brillar aquí.
Recomanacions:
- Sumollista – Mas Bertran (DO Penedès): Fresc amb fruita negra i un toc especiat, combina molt bé amb bulgogi o porc agredolç.
- “Tocat de l’Ala” – Coca i Fitó (DO Empordà): cupatge de carinyena i garnatxa, fresc i profund, ideal amb plats com vedella amb hoisin o xai especiat.
El valor del contrast: quan la dolçor suma
Un dels secrets dels grans maridatges és jugar amb el contrast. Un vi dolç de mistela o un vi de licor amb garnatxa blanca pot encaixar sorprenentment amb plats molt especiats o fins i tot amb postres asiàtiques com el mochi, el mango amb arròs de coco o les galetes d’ametlla xineses.
Recomanacions:
- Dolç Mataró – Alta Alella (DO Alella): vi dolç natural amb notes de fruita negra. Sorprenent amb mochi de xocolata o curri intens.
- Airam – Celler Espelt (DO Empordà): dolç oxidatiu, perfecte per acompanyar fruites tropicals o per acabar un menú asiàtic amb elegància.
Una oportunitat per explorar i atrevir-se
La clau de tot plegat és sortir del guió establert. La cuina asiàtica, cada cop més arrelada a Catalunya, ofereix una oportunitat magnífica per reinterpretar el vi català, donar-li nous escenaris i fer-lo descobrir a nous públics.
A més, molts restaurants asiàtics del país comencen a incloure vins catalans a les seves cartes, sovint a proposta de sommeliers joves amb ganes de trencar barreres. És una tendència que val la pena seguir, perquè obre camins de connexió entre cultures, sabors i paisatges.
Els vins catalans tenen molt més a dir del que sovint creiem. No cal que ens quedem amb els maridatges tradicionals: provar-los amb cuina asiàtica és una manera no només de gaudir, sinó de reivindicar la seva versatilitat, personalitat i capacitat de dialogar amb el món.
