El poeta i sommelier vilafranquí Santi Borrell (1972) va rebre, aquest diumenge, el premi literari de la Fira de Vins Rebels, que va tenir lloc a la mateixa localitat penedesenca entre els dies 6 i 7 de juny. Borrell, que va aconseguir la distinció amb un poema sobre les olors del vi, va ser premiat, precisament, amb el seu pes en aquest producte. Així, i tal com ha explicat ell mateix, se’l va posar damunt d’una balança ideada i construïda pel promotor de la fira, Ton Rimbau, del celler Porcellànic, i després s’hi van anar posant caixes i caixes de vins fins que van tocar a terra.
El guanyador del premi literari de la Fira de Vins Rebels de Vilafranca del Penedès afirma que, un cop rebuda la seva recompensa pel guardó, té “vi per a molts dies” però que no vol guardar-se’l per a ell sol sinó que “li agradaria fer una festa, amb un petit recital de poesia, amb persones que també desitgin llegir”. Pel que fa al poema, titulat Quan oloro el vi, forma part d’un llibre encara inèdit de Santi Borrell, ‘Poemes. Col·lecció 2010-2014’, però ‘Vadevi’ ha pogut aconseguir llegir-lo.
QUAN OLORO EL VI
Quan oloro el vi, sento el silenci de les vinyes,
dels hiverns, de la pluja que ha lliscat damunt les pedres.
Sento l’olor de la terra a les mans dels pagesos,
uns records que es barregen amb els preus del raïm.
En les durícies dels viticultors, puc sentir la suavitat dels turons,
el relleu dels paisatges.
Puc sentir la pell del raïm, la duresa de la vida,
el vi aspre i dur de cada dia.
Quan em poso el vi jove a la boca
imagino flors, fruites i herbes del mediterrani.
M’arriben les olors del mar,
l’aire calent dels llevats, de les pomes al forn.
L’olor del vi acaba sent un record del temps.
Totes les olors es barregen i es confonen.
El vi fa olor a llum, a fred i pluja. En una copa de vi puc sentir l’olor del vent, la pols dels camins.
Olorant un vi, es podria escriure la història dels homes.
En un vi negre hi ha molta llum amagada.
Dins la foscor es poden sentir les olors de les obagues,
les olors dels núvols que travessen els avions,
aquesta olor a tabac que s’ha anat filtrant
a través de les pel·lícules americanes.
