Al centre del Prat de Llobregat, a pocs carrers de l’estació de tren s’amaga una petita vermuteria centenària. Cal Pere Tarrida va ser un somni fet realitat de l’avi del Joffre i la Jordina, tercera generació de la família Tarrida. El seu inconfusible vermut és el que atrau més desconeguts al seu local i els tastos exclusius són els que fidelitzen la clientela, però sense dubte el que més impressiona de l’espai és la seva col·lecció de vins. Entrar al soterrani de Cal Pere Tarrida és com arribar al parc d’atraccions del sector vitivinícola. Més de 3.700 referències omplen les estanteries perfectament col·locades. Quatre sales, diverses escales i un laberint amagat converteixen Cal Pere Tarrida en molt més que una vermuteria o botiga de vins, si no en un autèntic museu d’ampolles amb les quals s’explica el pas del temps.
“El meu pare va començar i nosaltres ho hem continuat”, explica a Vadevi, Joffre Tarrida, propietari del local, que enguany ha guanyat el Premi Vinari a la Millor Vermuteria de Catalunya. Passa sovint que un local on prendre vins o vermuts n’acabi venent en ampolles. Normalment, els propietaris i fins i tot alguns treballadors tenen coneixement del sector i poden fer recomanacions amb criteri. Ara bé, tenir una col·lecció de vins enterrada sota els carrers del Prat és ben diferent. Cal Pere Tarrida va començar com una taverna, el vi era la part principal del negoci que va engegar l’avi dels Tarrida. Actualment, hi ha tres potes de negoci: l’espai de vermuteria, la venda del vermut i la venda de vins; aquesta última a través de recomanacions parlades, ja que “poca gent té el privilegi de baixar fins aquí baix”, argumenta Jordina Tarrida -també propietària-, fent referència a la fragilitat de les ampolles, però també al poc coneixement que té el públic general per apreciar la compexitat de la col·lecció.
A Cal Pere Tarrida hi ha dos passadissos sencers dedicats a Catalunya i uns altres dos a fora del país. Les ampolles s’acumulen en prestatges, perfectament col·locades, esperant que algú les compri. Tot i que la intenció és fer negoci, hom pensaria que hi ha una certa ambició de col·leccionista darrere d’aquests amples prestatges plens de vins. Joffre Tarrida, però, concreta que no s’hi considera, sinó que simplement “és una persona curiosa”. Tornant a les estanteries, els preus dels vins varien tant com les anyades; en aquest soterrani hi ha una llarga llista de marques que ja no existeixen o fins i tot que han canviat de mans. S’hi troben ampolles de Raventós Codorníu quan encara eren un sol celler, algunes de les primeres ampolles del vi Sangre de Toro, de quan els cellers catalans etiquetaven en castellà, i fins i tot un bon grapat de Lloparts, Gramonas i Recaredos d’abans de la creació de Corpinnat, en l’època que tots pertanyien a la DO Cava.
Un espai per la “riojitis”
Més enllà dels vins catalans, a Cal Pere Tarrida també hi ha un passadís dedicat a La Rioja. Per a Joffre Tarrida té molt sentit mantenir els vins de la primera regió de l’estat espanyol que va aconseguir posicionar els seus vins; no només perquè hi ha un punt de clientela que ho demana, sinó perquè també explica la història del sector vitivinícola. D’aquesta manera, el posicionament dels vins catalans no va arribar fins al noranta, fins i tot alguns assumeixen que a partir dels inicis del 2000. “Abans els vins catalans no eren el que són ara”, esmenta el propietari de la vermuteria, qui afegeix que “a poc a poc ens passa la riojitis”. En aquesta mateixa línia, Jordina Tarrida recorda que les seves vendes actuals són molt desiguals a favor dels vins del nostre país: “Et diria que fins a un 90% del que venem és vi català“, calcula la propietària. A més, també hi inclouen tots els vins a doll que venen a la vermuteria, en la qual hi ha un parell de sales i un terrat dedicats exclusivament a conservar les diverses botes de vins de taula catalans que tenen a la botiga.
L’art d’aprendre a maridar
Un espai tan privilegiat com el de Can Pere Tarrida és una gran responsabilitat i necessita professionals i experts per mantenir la cura de tota la bodega. Els germans Tarrida tenen estudis d’enologia i de sommelieria. Han participat en concursos i fins i tot han estat jurats. No es dediquen només a portar la vermuteria, sinó que utilitzen els seus estudis per fer recomanacions de vins. De fet, Jordina Tarrida concreta que en bona part de les ocasions, “els clients t’expliquen el plat que menjaran i et demanen que busquis un vi que maridi bé”. Paral·lelament, també confirmen que moltes vegades la gent veu anyades molt antigues i de seguida volen tastar els vins. En aquest context, Joffre Tarrida sempre intenta recordar als clients que els vins envelleixen i que “podran trobar aromes que no hi eren en el moment d’embotellar-la”. No obstant això, l’objectiu dels germans amb aquesta botiga també és educar a la població. A través d’uns tastos exclusius que fan, enceten ampolles úniques de la seva col·lecció i acosten el consumidor a tot aquest univers vitivinícola que en molts casos no han tastat mai.
Cal Pere Tarrida és un tresor de vins sota terra. La gran afició pel sector vitivinícola i les ampolles del món del pare dels Tarrida va començar aquesta col·lecció que avui s’alça com una de les més grans en botigues especialitzades del país. De moment, els germans Tarrida són l’última generació que cuidarà la vermuteria, ja que no tenen relleu generacional. On acabarà la col·lecció és tot un misteri i, tot i que Joffre Tarrida ironitza amb la idea de jubilar-se i beure-s’ho tot, el llegat dels Tarrida es mantindrà en el temps no només pel seu gran vermut, sinó per l’oasi soterrat de vins que amaguen a la rebotiga.
