Soc la copa de Nèstor, de bon beure-hi.
Qui begui d’aquesta copa, que sàpiga que de seguida
el corprendrà el desig d’Afrodita de bella corona.
Aquesta és una de les inscripcions en alfabet grec més antigues que coneixem i va ser gravada en una copa menuda de ceràmica de la segona meitat del segle VIII aC trobada en una tomba de l’illa d’Ischia, l’antiga Pitecuses, la colònia grega més antiga d’Occident. La copa gravada demostrava l’existència d’un beuratge que acompanya les reunions i simbolitzava la civilització: el vi. De fet, “l’alfabet, des que els grecs el van adoptar dels fenicis, s’ha fet servir per escriure versos i per parlar de vi”, tal com explica Pau Sabaté, filòsof i autor de la traducció del llibre Ara beu i enamora’t. Poesia breu grega de simposi és el número 31 de la col·lecció Envinats, una tria de quaranta-sis epigrames grecs de simposi de diferents poetes, que es recullen a l’Antologia Palatina.
“Sempre havia tingut l’ambició de traduir alguns textos de l’Antologia Palatina al català i quan em van proposar fer-ho amb el vi com a fil conductor no m’hi vaig poder negar”, explica a Vadevi l’autor del llibre. En concret, els poemes i versos que s’han traduït en aquest llibret són “dels més bons que hi ha”, exclama Sabaté, qui també lamenta que en l’actualitat de la quinzena de llibres d’Antologia Palatina, només n’hi ha dos sencers traduïts al català. D’aquesta manera, Ara beu i enamora’t busca transportar el lector a tots aquells simposis que els grecs on es decidien les coses importants, però sempre amb el vi al centre de la taula. Sabaté també pretén plasmar què va ser i com es va conformar l’Antologia Palatina. A més, el lector pot trobar al final del volum una llista dels poetes inclosos en el recull, amb una breu notícia de cadascun.
La connexió entre art i vi
La inscripció d’Ischia és en certa manera el punt de partida de dos elements característics de la cultura grega antiga: les inscripcions en vers i els poemes de simposis. En aquest sentit, la comunicació de l’època es mostrava a través de l’art. No és cap secret que la música, el teatre i altres disciplines sortien d’aquestes trobades i simposis. Tot i això, un element sovint passat per alt i que en molts casos era el creador de tot era el vi; aquella beguda que tant grecs com romans utilitzaven per diferenciar-se dels bàrbars que bevien cervesa. “Mira si era important que la mitologia grega hi dedica un deu al vi: Dionisi“, remarca Sabaté a aquest diari, qui afegeix que el vi no només es comportava com un fil conductor, sinó que propiciava les festes.
Els relats de l’antiga Grècia que parlen de vi són infinits, fins i tot el mateix filòsof i autor d’aquest llibre esmenta que “no es podrien recollir tots en un sol volum”. De fet, Sabaté recorda que “la fundació de la Biblioteca d’Alexandria va revolucionar la literatura grega. Per començar, va donar la primacia definitiva a l’escriptura per sobre de l’oralitat. Per continuar, el projecte de reunir tota la literatura grega existent en un sol lloc i estudiar-la amb deteniment va donar un pes molt més considerable, un pes físic, a una tradició que fins llavors caminava amb passos més lleugers. El resultat va ser una mena de Barroc de la literatura grega”.
En definitiva, el llibre de Sabaté busca donar la importància que es mereixen aquests textos sovint oblidats amb el pas del temps, però també corroborar com el vi ha anat passant de generació en generació. Aquesta beguda ha sobreviscut a guerres, canvis del món i lluites de poder; s’ha mantingut invencible davant les crisis i ha continuat formant part de les reunions més importants del planeta, perquè tal com conclou l’autor del llibre: “El vi és i serà un mitjà de socialització”.
