A l’Antic Egipte el vi fou molt valorat i importat des del Pròxim Orient. No s’hi ha trobat vinya silvestre, se suposa que a Egipte va arribar la vinya cultivada. Al llarg dels mil·lennis van arribar a ser grans productors de vi, era habitual veure vaixells carregats d’àmfores que circulaven pel Nil i exportaven a altres països, d’aquí que es consideri la civilització antiga que ha deixat més informació. De fet, ens ha llegat centenars de pintures i gravats amb moltes escenes de la verema i l’elaboració del vi. Ens aporten molta informació sobre la seva viticultura, ho han deixat explicat en els papirs, en els jeroglífics, com el llistat d’un temple, relata el personal encarregat de l’alimentació, existien carnissers, forners, pastissers, especialistes a fer coques, especialistes en vi i cervesers o en els papirs medicinals com el d’Ebers (1500 aC) l’aigua, la cervesa i el vi són barrejats amb plantes per fer ungüents i begudes guaridores.
Símbol de riquesa, luxe i poder
A l’antic Egipte el vi era símbol de riquesa, luxe i poder, considerat un regal dels déus, beguda dels reis i faraons, era imprescindible per celebrar festes i rituals. El poble per les festes rebia racions de vi, la seva beguda era la cervesa, en aquell temps es considerava que emborratxar-se, extasiar-se a través del vi, t’apropava als déus. Osiris, un dels déus més importants, el deu del viatge al més enllà i més tard de l’inframon, és el deu que va ensenyar a fer la cervesa i el vi, la deessa Isis, la seva parella, és la mestressa del vi i la cervesa, la llegenda diu que es va quedar embarassada d’Horus després de menjar raïm. Hathor, és la deessa de l’embriaguesa, l’alegria, l’amor, la dansa, la música, les seves festes eren anuals, s’anomenen les festes de l’embriaguesa, el vi era considerat el símbol de la sang i el poder de la resurrecció després de la mort.
En els temples egipcis, morada dels déus, els sacerdots eren els encarregats de preparar els seus àpats, cada dia paraven taules plenes de pans, de pastissos, de plats de llegums, de carns, mel, dàtils, figues i gerres de vi, quan es feien ofrenes i sacrificis es feien libacions amb vi.
Vi per honorar els morts
El vi era imprescindible en els enterraments. En morir, la millor beguda per honorar el mort i als déus era el vi, fins i tot els més humils intentaven enterrar els morts amb vi. La tomba atribuïda al rei mític Escorpí I (3300-3150 aC), quan encara no havien après a cultivar la vinya, conté 700 gerres i cada gerra amb una capacitat d’uns 6-7 litres de vi, quasi 5.000 litres de vi importat del Pròxim Orient que van ser enterrats pel viatge al més enllà juntament amb el rei.
De l’Imperi Antic (3000 aC) on el vi era reservat al Faraó i als Temples, a l’Imperi Nou el cultiu de vi es va anar expandint principalment en la zona del Delta del Nil, en els jardins i en els oasis, com als oasis de Bahariya amb 2000 km², més gran que la comarca de la Noguera, són extenses les vinyes plantades en temps de Ramsès III (1198-1166 aC) el vi es va anar introduint a les cases dels més adinerats, en els seus jardins, per petits que fossin tenien una parra.
Els antics egipcis tenien diversos sistemes per fer créixer les parres en alt. Una era subjectar les branques d’un arbre, una altra fent-la créixer en alt en un suport fet amb una estaca bifurcada o amb dos pals ben subjectes a un test, els separaven a la part de dalt i tensaven amb un altre pal horitzontal a dalt o subjectaven la parra. Un tercer sistema era fer un túnel baix amb canyes, la parra quedava protegida del vent i de la calor directa, aquesta manera els anava bé pels oasis i als jardins tenien pèrgoles altes, amb parres. Ja en època romana van aprendre a plantar ceps i controlar millor el procés.
Les 26 àmfores de la tomba de Tutankamon
Produïen vins blancs, verds, vermells, negres i vins dolços com els de la vinya de Mareotis, un llac situat a la part Nord del Delta del Nil, produïa un vi blanc dolç lleuger i segons diuen era el preferit de Cleòpatra. S’han trobat vins endolcits amb mel, amb figues o dàtils i també amb herbes. Les àmfores de vi egipci, primeres a utilitzar-se per guardar vi, es tancaven amb taps fets d’argila, gravant el nom del raïm, el tipus de vi, la procedència i el propietari. A la tomba de Tutankamon, s’ha trobat 26 àmfores de vi etiquetades, en una que ara és a Oxford hi diu: “Quart any. Vi de molt bona qualitat del Domaine d’Aton a la vora del riu occidental. Mestre de celler: Khay”.
