Diuen que els romans podien comprar a l’estiu begudes fetes amb neu, trossets de fruites i vi i vi escalfat amb fruita a l’hivern. Per a fer macedònies, ara que tenim tants vins i tanta varietat de fruita, seguint temporada i territori, les combinacions possibles són centenars. Quan els experts ens parlen de vins tant a la fase olfactiva com a la gustativa, sovint en descriuen notes afruitades, el vi i la fruita és maridatge reeixit. Nosaltres tenim tradició fer postres de fruites crues amb vi i sucre, a la primavera mengem maduixes amb moscatell, a l’estiu préssecs amb vi negre i a la tardor magranes també amb vi dolç. Les macedònies amb fruites més àcides els vins poden tenir més cos.
Les macedònies s’estoven amb el vi
Algunes fruites, un cop pelades i tallades s’oxiden, com el plàtan, la pera o la poma, i per evitar-ho les mullem amb suc de cítrics, com per exemple de llimona, llima o taronja. D’aquesta manera, les macedònies acostumen a tenir sempre un punt acidulat, que si és massa accentuat compensem amb sucre, de tota manera s’ha de valorar si la fruita és molt madura, per tant, més dolça i no cal posar sucre.
Les macedònies de fruita s’estoven amb el vi, ara bé, és millor fer-les amb no gaire antelació. Podríeu afegir a les macedònies una bola de sorbet de vi o gelatina de vi, tallada a daus o laminada o barrejar-hi una cullerada de melmelada de vi. La menta i l’alfàbrega combinen bé amb el vi i la fruita i moltes, espècies, personalment m’agrada barrejar d’albercocs o préssecs amb vi blanc, menta i macís. Les espècies s’ha de conèixer i tenir mà per posar-ne, moltes no saturen el gust, però altres poden fer malbé la macedònia o qualsevol guisat, com poden ser la canyella o la cúrcuma.
Sangria amb préssecs i cítrics
La sangria de vi negre amb préssecs i cítrics era una beguda molt popular al segle XIX, i ja al XX es va començar a fer amb cava i cava rosat. Avui dia, és a totes les cartes on hi ha turistes, aquesta beguda s’ha convertit en un emblema i ha perdut l’essència de la beguda refrescant, i amb aliment, de l’estiu de la classe mitjana i de l’obrera.
Al segle passat es va posar de moda fer Tisana, Cup o Ponx per celebrar festes i vetllades, en un bol o gerra grans s’omplia amb cava o vi blanc amb fruites trossejades, amb pell de llimona i taronja i servit amb cullerot, a vegades amb addició d’algun licor, com el marrasquino, fet de cireres. Fer còctel de cava barrejat amb suc de taronja també era freqüent a les festes.
Ara una de tendència és fer Smoothie, una beguda feta amb puré de fruites més o menys líquides, pot ser d’una sola fruita o de diverses barrejades i els poden fer amb vins, boníssim un de fruites vermelles amb vi de Banyuls.
Receptes mil·lenàries
Les fruites cuites amb vi, tenen receptes mil·lenàries, a la cuina de l’antiga roma ara fa dos mil anys, trobem una crema de peres, cuites amb mel, gàrum, vi de dolç, oli, pebre, comí i lligat amb ous (Apici, IV.II.35). A la cuina catalana medieval Llibre del Coch de Mestre Robert (núm. 102) unes figues, primer les renta amb vi blanc dolç i després estofades amb pebre, canyella, claus d’espècia macís i safrà. A La Cuynera Catalana (s. XIX) al Quadern IV, trobareu receptes per confitar fruita amb aiguardent i sucre, com unes prunes, uns préssecs o unes cireres, era una manera de tenir fruita tot l’any i també per poder-les fer servir per fer pastissos i pans de pessic.
