Els poetes grecs recitaven els seus poemes o altres textos de tradició oral sempre acompanyats de la lira. I és que, de fet, la poesia i la música han estat tradicionalment unides a l’antiga Grècia. La poesia era oral durant molts segles, fins al naixement de l’escriptura a Grècia, i els poemes també els cantaven els cors al teatre i va ser inseparable de Dionís, el déu del vi i la vinya, el déu civilitzador, el que va ensenyar també el teatre, el sentit de les festes i de celebrar.
La poesia grega durant segles no descrivia sentiments personals, sempre eren cants als déus, o bé dirigides a alguna deïtat, recitant un mite o és dedicada als herois. De les nou muses, cinc estan relacionades amb la inspiració dels poetes grecs, Cal·líope, la de la bella mirada i musa de la poesia èpica; Èrato, la que provoca desig i musa de la poesia lírica; Euterpe, la de bon ànim i musa de la música; Melpòmene, la melodiosa, la cantant, la poetessa i musa de la tragèdia i Talia, la que floreix, la festívola i musa de la comèdia.
Alt valor sagrat i la comèdia
El vi a l’antiga Grècia tenia un alt valor sagrat i simbòlic que permetia connectar amb el sublim i fins i tot amb els déus; i tot això, sumat a aquesta associació amb la poesia. Plató, el filòsof grec, considera que quan els poetes estan posseïts pel vi fan les seves millors creacions, regits pel ritme de Dionís, de la mateixa manera que les bacants, dansant com mai ho farien serenes, els poetes els passa el mateix, amb vi escriuen poemes que mai farien serens.
El gènere de la literatura grega amb més cites sobre el vi i la vinya és la comèdia, el poeta Fileter (s. IV aC) va escriure El bevedor de vi, una comèdia lleugera per entretenir i fer riure a la gent. Una mostra de poemes grecs que parlen de vi, per ordre cronològic:
La cràtera contenia la mescla
El bocal Hermes
Prengué i, als númens,
Els adollava vi. Tots ells les copes alçaren i libaren (…)
Fragments, Safo.(650/630-580/570 aC)
Forja l’argent.
Hefest, i fes-me
no una armadura,
sinó una còncava copa
Tan profunda com puguis.
Cisella’m en ella
no estrelles, ni carros
sino verdes vinyes i raïms brillants (…)
Anacreont de Teos (573-488 aC)
A final de l’època hel·lenística, els poetes grecs ja comencen a escriure temes més personals.
Dona’m aquesta dolça copa treballada amb la terra,
terra de la que vaig néixer i sota la qual jaure un cop mort
Diodorus Zonas (s. I aC)
Beu ara i estima: no sempre beurem, ni caminarem com nois (…)
La musa dels nois, Estratò (s. II)
Dos poetes grecs que van viure a Roma, Filodem al segle I aC, coetani a Ciceró i Onestes, va viure en temps de Tiberi, els seus epigrames parlen del vi, música i amor:
Corones de violers altre cop i música de lira,
i altre cop de Quíos els vins, (…) Filodem, s. I a C
Beure a gust és sempre molt agradable, però si és per la força,
Això és violentar tant el vi com al que beu (…) Onestes, S.I
I aquesta tradició va continuar en el món romà, nombrosos els poetes ha escrit poemes al vi, la vinya:
Venus en el vi, és el foc dins del foc
Ars Amatoria, Ovidi (43aC-17dC)
Minyó que aboques el vell falern, serveix-me copes d’un vi més sec,
com ho disposa la llei de Postúmia, la nostra reina, més èbria que un gra de raïm ebri. (..)
Poèmes (XXVII), Catul (84-54 aC)
