Els vins dolços són a l’enologia el que la poesia és a la literatura. Quan la majoria de les persones pensa en vi, acostuma a evocar els blancs, els negres o fins i tot els escumosos. Tanmateix, el vi dolç, sovint queda relegat a les postres. Però, per aquells que s’atreveixen a descobrir-lo més enllà d’acompanyant d’un músic, aquest esdevé un vers d’aromes, i destaca amb una singularitat capaç d’atraure tots els sentits.
Els vins dolços són una categoria vinícola que encapsula història, tradició i llegat cultural al nostre territori. Un exemple destacat és la varietat Moscatell de Gra Menut, present a les terres catalanes des de l’època dels grecs. Aquesta varietat, catalogada per l’ampelografia —la disciplina botànica que estudia les varietats de vinya—, correspon a l’Anathelicon moscathon dels grecs o als ceps Apiane dels romans. Tot i la seva rellevància històrica i cultural, aquesta varietat sovint queda en segon pla.
Una categoria amb història i tradició
“Tenim varietats com la garnatxa, la mistela o la malvasia, que són ideals per fer aquests tipus de vins”, assegura el secretari de la patronal Associació Vinícola Catalana (AVC), Toni Cruces, a Vadevi. Segons relata, Catalunya compta amb les condicions excel·lents per a l’elaboració de vins dolços gràcies al clima mediterrani, és a dir, a “la incidència de la marinada i l’escalfor del sol”.
Segons Cruces, tot i que el territori català disposa de factors idonis per a la producció de vins dolços, aquest tipus de vi continua infrautilitzat als cellers i és menys valorat pel gran públic en comparació amb els “vins comuns”. De fet, l’expert del sector assenyala que els vins dolços encara tenen molt camí per recórrer i confirma que “el desconeixement del consumidor és probablement per l’escassa aposta comercial que s’ha fet per aquesta categoria”.
València: el bressol del moscatell
Catalunya, així com els territoris veïns com València, són reconeguts internacionalment per la seva producció de vins dolços. Alacant o municipis a prop de la ciutat de València, com Chiva, Cheste, Godelleta i Turís esdevenen el bressol del Moscatell de Gra Menut, aquest vi dolç elaborat a partir de la maduració natural del raïm. El moscatell es tracta d’una de les varietats de raïm blanc més antigues del Mediterrani. Són vins molt aromàtics, amb un bon grau alcohòlic i d’un color groc-ambre. La varietat Moscatell d’Alexandria, coneguda també com a romano, és predominant a la part nord d’Alacant i a la Marina Alta, amb una presència significativa a l’interior, on es troba la cooperativa de Bodegas Xaló i la Cooperativa Valenciana Verge Pobra de Xaló, formada per uns 400 socis. “Històricament, el moscatell es cultivava per a la producció de panses i les dones que treballaven el camp i separaven les panses que no eren aptes per vendre van començar a fer el moscatell, de les minves”, explica el president de les Bodegas Xaló i de la DOP Vinos Alicante, José Juan Reus, a aquest diari.
En aquest sentit, Reus puntualitza que el Moscatell cultivat a les zones més interiors adquireix més dolçor, fet que el converteix en una opció ideal per elaborar moscatells secs i misteles. “El raïm desenvolupa una intensitat aromàtica superior, gràcies al clima i a la influència de l’aire mediterrani”, descriu Juan, aclarint per què el territori valencià ha esdevingut el cor de la producció de moscatell.
Empordà: la terra de les garnatxes dolces
D’altra banda, a l’Empordà els vins dolços es fan amb garnatxa i el moscatell no té el protagonisme que sí que té en altres regions. La responsable del Celler la Vinyeta (Alt Empordà), Marta Pedra, comenta, a Vadevi, que a l’Empordà s’aposta sobretot per la garnatxa dolça: “Al nord de Catalunya i especialment a l’Empordà, la garnatxa està molt arrelada al territori. Aquí dalt, quan algú parla de garnatxa, es refereix directament al vi dolç i no a la varietat de raïm, cosa que no succeeix a la resta de Catalunya”.
Per la seva banda, la Catalunya Nord també ha esdevingut famosa per la seva tradició de treballar amb la DOP moscatell de Frontinhan, que produeix el vi dolç de postres que molts coneixem. Aromàtic, àcid, de color daurat, amb un grau alcohòlic alt i una aroma floral. En aquest sentit, el tècnic del Celler cooperatiu d’Espolla, Pau Albó, diferència que a l’Empordà “els moscatells es comercialitzen sense envellir, mentre que les garnatxes dolces sovint són envellides, adquirint notes oxidatives i tons marronosos característics”.
Tant a Navarra com a França, el moscatell de gra menut és una varietat amb una llarga tradició. Tal com explica la propietària de Bodegas Ochoa, Anna Ochoa, la varietat va arribar a la regió durant el segle XII, amb el rei francès Teobald I, qui va portar ceps durant les croades. Tot i aquesta herència històrica, el moscatell de Navarra ha quedat relegada a un segon pla al mercat, en part per les dificultats que comporta el seu cultiu i el seu baix rendiment en quilos. “És la varietat més aromàtica que existeix, però sovint s’associa únicament a vins dolços”, explica Ochoa. Tot i això, el seu celler aposta per innovar: “Aquest any hem elaborat un vi blanc sec fermentat en bota i un espumós de baixa graduació, amb només 5,5 graus, que té molt èxit”.
Sigui com sigui, els vins dolços, sovint relegats a un segon pla, són una joia enològica que mereix més atenció i reconeixement. La seva riquesa aromàtica, vinculació al territori i versatilitat els converteixen en un producte excepcional que pot anar més enllà de les postres.
