En temps dels romans, llarg en segles, van desenvolupar el cultiu de la vinya i la vinificació, van estendre la vinya a la majoria de les províncies del seu imperi. El comerç del vi va ser molt important, una de les preocupacions era que no piqués o malmetés durant el transport. Feien fermentar el vi en grans gerres de terracota anomenades dolium, tenien una capacitat de mil litres, per la primavera el decantaven en àmfores de vint litres i el deixaven envellir.
Hi havia vins de deu, de vint i vint-i-cinc anys. A la novel·la del Satiricó de Petroni es descriu el banquet de Trimalció (S. XXVI-LXXVIII), molt exagerat i extravagant, escrit amb molta ironia i crítica social, on serveixen un vi falern de 100 anys. L’escriptor, naturalista i militar Plini el vell (23-79 dC) dedica al vi el llibre XIV de la seva Naturalis Historia, descriu vins negres, vermells, blancs, grocs, rancis, dolços, especiats, perfumats, resinosos, suaus, forts, joves i vells i remarca que coneix 180 tipus de vins (Ll. XIV,150).
Vi d’Alba i vi de Tarent
La classificació dels vins romans és extensa i complexa. Poden portar el nom de la vinya o el del vinater, també poden portar el nom del comprador, els romans marcaven i gravaven les àmfores amb la informació. Hi ha vins amb noms que indiquen la seva procedència, com el vi de Falern procedent de les vinyes d’aquesta regió, és un dels vins més considerats, n’hi havia de diverses classes i reserves de 10 i 20 anys, el cita Ateneu de Nàucratis (LL.1,26 B); el vi d’Alba, segons l’escriptor i poeta Marcial, segle I, en els seus Epigrames, diu que és un dels vins que hi havia al celler del Cèsar. (LL.XIII, Ep. CIX) o el vi de Tarent, una zona molt fèrtil i amb moltes vinyes.
D’altres vins eren importats, arribaven per terra o per mar, a Roma sembla que tenien un portus vinarius i un forum vinarium, dedicats a la descàrrega i venda de vi. Arribaven vins com els de Grècia, molt valorats i de prestigi o els de Tarragona, Marcial li dedica un epigrama: Tarraco, que només cedirà als vins de la Campània, ha produït aquest vi rival del de les botes d’Etrúria (LL. XIII. Ep. CXVIII).
Trobem noms indiquen el mètode de fabricació com el vi fumat (…) pots fer-los servir vins fumats de Marsella (Marcial, Ll. XIII. Ep. CXXIII.); vi resinós; vi ranci. Vi de Sètia és un vi ranci molt valorat (Plini, LL. XIV, 8) o vins dolços com el vi de Tarent, encara avui valorats els vins dolços d’aquesta zona.
Absinthium Romanum, precursor del vermut
També feien vins especiats amb pebre i endolcits amb mel, el mulsum que es prenia a la fi dels àpats. En el llibre De re Coquinaria d’Apici (s.I) conté diverses receptes de vins, un vi aromàtic extraordinari, especiat; un altre és un vi Absinthium Romanum, especiat i amb donzell, és el precursor del vermut actual i hi ha dues receptes de vi amb flors, el vi de roses i el de violetes.
El banquet dels erudits d’Ateneu de Nàucratis, (170-223 dC) 15 volums, l’acció transcorre al llarg d’un banquet, servit per un ric romà Larensis, reuneix els millors erudits de tots els temps, uns són reals i contemporanis, altres són històrics i un quants són inventats, tots junts fan una magnífica dissertació al voltant de gastronomia, tots ells són entesos en cuina i en vins, ens deleixen amb els seus comentaris, com en el llibre I, disserten sobre vins italians, del Vi de Cècub, comenten que envelleix bé i el Vi de Fundi que “és molt fort, cal beure’l amb moderació, perquè ataca el cap” (Ateneu LL.I, 27A).
Mencions al vi a la literatura romana
En tota la literatura romana, a qualsevol llibre, sigui poeta, filòsof, polític o historiador, és recurrent trobar cites i valoracions sobre els seus vins i així anem rastrejant els seus vins preferits. Això sí, bevien el vi barrejat amb aigua, freda o calenta, a vegades amb neu, els més rics els plaïa veure com en una copa, de vidre amb pedres precioses incrustades, plena de neu anava lliscant el vi i quedava tenyida.
La riquesa de les formes i materials del servei del vi, ens fa valorar el refinament i el ritual de beure vi: tenien vasos, copes i gerres de totes menes, alts, baixos, amb peu o sense peu, amb nanses o no, esvelts o amb les parets a bombades i també de molts materials, de ceràmica, d’or, de plata, de vidre, tots ells podien ser gravats, pintats i cisellats.
