Quan pensem en vi, gairebé tots visualitzem la mateixa paleta clàssica: blanc, negre i rosat. Però el món vinícola és infinitament més ric, i darrere de cada ampolla hi pot haver una història inesperada, gairebé estranya, que desafia allò que creiem saber sobre el vi. De fet, el que avui etiquetem com a “estrany” sovint és simplement allò que encara no hem tastat. I en aquest terreny, la curiositat és la millor brúixola.
El món del vi és, alhora, tradició i experimentació. I és precisament en aquests vins “estranys” on trobem l’esperit més juganer i més viu de la vinya. El consell és clar: deixar-se sorprendre. Tastar un taronja, un ancestral o una varietat que mai havíeu sentit. Potser descol·locarà al principi, però és en aquest desconcert on neix la fascinació.
El misteri dels vins taronja
Un dels exemples més cridaners són els vins taronja, elaborats amb raïm blanc, però vinificats com si fossin negres: deixant les pells en contacte amb el most durant setmanes, és a dir, portant l’extrem la tècnica dels vins brisats dels nostres avantpassats. El resultat és un vi amb un color ambre intens, una textura sorprenent i tanins inesperats per a un blanc. A Catalunya, diversos cellers d’arreu del territori vinícola ja han apostat per aquest estil ancestral, que avui fa furor en els cercles més inquietants del vi natural.
Bombolles salvatges: el món del pét-nat
Si mai heu destapat un ancestral, o pét-nat, segurament heu sentit que és una mica imprevisible: escuma sobtada, bombolla irregular, aromes vius. Es tracta d’un escumós elaborat amb una sola fermentació, embotellat abans que el sucre s’acabi de transformar en alcohol. El resultat és fresc, vibrant i, per a alguns, una mica boig. Justament aquesta part “desendreçada” és la que fa que cada ampolla sigui una experiència única.
Vins de gel i altres extremismes
Més al nord, on l’hivern congela els ceps, neixen els ice wines, vins dolços obtinguts de raïm veremat i premsat en estat congelat. L’acidesa i la dolçor hi ballen amb equilibri fascinant. A casa nostra, sense aquests climes tan extrems, hi ha cellers que juguen amb criomaceracions o veremes tardanes per acostar-se a aquest estil impossible d’imitar completament.
Envelliment sota el mar
Potser un dels experiments més singulars és el de les ampolles submergides. L’Empordà ha estat pioner en aquesta pràctica: deixar reposar el vi sota el Mediterrani, aprofitant la foscor, la pressió i el moviment constant de l’aigua. El resultat és subtilment diferent: alguns diuen que més rodó, més amable. Sigui com sigui, encetar una ampolla que ha passat mesos al fons del mar és una experiència que frega la poesia.
Raïm que reneix
També hi ha estranyesa en allò que és antic. Varietats gairebé oblidades, com el mandó, el sumoll, la malvasia de Sitges, o el picapoll negre tornen a aparèixer a les etiquetes. Fa només unes dècades semblava que havien de desaparèixer, arraconades per varietats més comercials. Avui, en canvi, són sinònim d’autenticitat i singularitat. Un sumoll lleuger i aromàtic pot desconcertar aquells qui busquen un negre potent, però precisament en aquesta delicadesa hi ha la seva gràcia.
Recipients que canvien el gust
No tots els vins passen per botes convencionals. Alguns cellers opten per àmfores de terrissa, ous de formigó o fins i tot fustes exòtiques que modulen l’envelliment. Aquests dipòsits aporten textures i aromes diferents, i sovint permeten que el vi s’expressi amb més puresa. Pot sonar estrany, però una mateixa varietat pot mostrar dues cares radicalment diferents segons on hagi reposat.
Allò que avui ens sembla estrany pot esdevenir moda demà. Els vins envellits sota el mar, per exemple, eren desconeguts per al gran públic fa quinze anys i ara omplen les copes dels més curiosos. El mateix passa amb els pét-nats, que han conquerit barres de vins naturals arreu del món. L’estranyesa no és més que un pas previ a la descoberta. En definitiva, el vi no sempre ha de ser solemne ni previsible. També pot ser divertit, rebel i sorprenent. I, per sort, a Catalunya no cal viatjar gaire lluny per comprovar-ho.
