A la Bíblia, tant a l’Antic com al Nou Testament, la vinya, el raïm i el vi estan molt presents: s’expressen des de molts vessants, de vegades fins i tot antagònics, a través de l’al·legoria i la metàfora i sempre com a símbol d’espiritualitat.
Símbol de fertilitat i espiritualitat
Noè, en sortir de l’Arca després del diluvi universal, conrea com a primera planta la vinya, i des d’aquest episodi (Gènesi, 9:20) esdevé símbol de la fertilitat i símbol de l’espiritualitat: el cep és Crist i Déu és el vinyater que vetllen pels seus: Jo soc el cep veritable i el meu Pare és el vinyater. Els sarments que no donen fruit, el Pare els talla, però els que donen fruit, els neteja perquè encara en donin més (Evangeli segons Joan, 15).
Noè planta la vinya i elabora el vi, anticipa des del Gènesi la importància que tindrà el vi dins del Cristianisme, el seu ritu litúrgic més important és la missa, simbolitza L’Últim Sopar, durant l’Eucaristia s’ofereixen el pa i el vi, com a símbol del sacrifici del fill de Déu.
Metàfora de caritat i mal company si es pren en desmesura
La vinya i el raïm a la Bíblia és també metàfora de la caritat i de pensar amb els desfavorits: Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho pels pobres i els immigrants (Levític,19: 9-10).
El vi sagrat es transforma en un mal acompanyant quan es beu en desmesura. En aquest sentit, la Bíblia posa més d’un exemple d’aquesta dualitat: El vi és descarat, la beguda engresca; qui hi perd la xaveta no posarà mai seny (Proverbis, 20:1). Noè va beure massa vi, ebri es va despullar completament dins de la seva tenda i s’adormí. El seu fill Cam el van trobar i va avisar de seguida els seus dos germans, el van tapar sense mirar, estaven avergonyits (Gènesi, 9:18-27). Un altre exemple és amb les dues filles de Lot, emborratxen el pare, fan incest per tenir descendència, sense que ell en sigui conscient (Gènesi,19: 30-36).
El vi també té prohibicions, és proscrit a les persones que feien el vot de nazireu. La seva vida era dedica al servei de Déu, podia ser un home o una dona. En el Llibre dels Nombres anomena tot el que tenen prohibit, entre altres no poden beure vi, ni vinagre, ni agràs, ni menjar raïms, frescos o panses, ni cap aliment procedent del raïm (6:2-4). Fins i tot està prohibit beure vi a la tenda amb els fills i la pena és la mort (Levític,10:9).
Convertir aigua en vi a les Noces de Canà
En el Nou Testament, el primer miracle que fa Crist és convertir l’aigua en vi durant les Noces de Canà on estava convidat, un cop les gerres d’aigua són de vi, Crist diu que el portin fins el cambrer major, ara seria el sommelier, perquè el tasti, al fer-ho exclama: Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el millor vi. (Evangeli segons Joan, 2:7). Aquest miracle representa l’aigua símbol de la puresa sense consciencia, es transforma en vi símbol de la plena consciència.
A l’Últim Sopar, Jesús comparteix pa i vi amb els seus deixebles, tot dient del vi: Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tothom en perdó dels pecats. Us asseguro que des d’ara ja no beuré d’aquest fruit de la vinya fins al dia que begui vi nou amb vosaltres en el Regne del meu Pare (Evangeli segons Mateu, 26-29). D’aquí sorgeix la transsubstanciació, un concepte de la teologia catòlica, durant l’Eucaristia el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist. Durant l’Últim Sopar, anuncia que entre ells hi ha qui el trairà, pregunten “com el reconeixerem?” Respon, és a qui doni el pa sucat (amb vi).
Vi és amor, petons, carícies
El vi és també símil d’amor, de petons, de carícies en el Càntic dels Càntics, un cant a l’amor, una exaltació dels sentits que afloren a cada vers: Que em besi amb besos de la seva boca! Les teves carícies són més dolces que el vi (1:2); Assaborim més que el vi, les teves carícies! Amb raó s’enamoren de tu! (1:4); M’ha fet entrar al celler i enarbora sobre mi la senyera de l’amor. Retorneu-me amb panses, sosteniu-me amb pomes: estic malalta d’amor. (2:4-5); Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos d’amor (5:1).
A la Bíblia, el vi és valorat al mateix temps com un ingredient de primera necessitat, tant com l’aigua: En la vida de l’home, això són coses de primera necessitat: l’aigua, el foc, el ferro i la sal, la farina de blat, la llet i la mel, el vi, que és la sang del raïm, l’oli i el vestit.(Siràcida, Eclesiàstic, 39: 26-27).
