Com es generen les tendències en un mercat és un misteri, però sempre hi ha noms i cognoms que hi tenen a veure. En el món del vi, especialment sensible als influenciadors, ser a la llista dels elegits per prescriptors internacionals de prestigi pot ser la clau que capgiri el destí d’un celler a través de les exportacions. I un dels terrenys on es juga aquesta partida és l’Special Report anual del master of wine Tim Atkin. El 9 d’abril es presentarà la nova entrega del Catalunya Special Report, la del 2026, però Atkin i la seva mà dreta al país, Fintan Kerr, n’han presentat un avançament a la Barcelona Wine Week que acaba de clausurar-se. En una sessió organitzada per l’Associació Vinícola Catalana, els elegits entre els elegits han estat sis cellers del Penedès, el Priorat, la Terra Alta i el Bages, triats per Fintan Kerr per la “singularitat” –un terme repetit amb insistència durant la sessió– tant dels raïms com de les elaboracions. El sumoll que lluita per recuperar terreny a Catalunya, per exemple, és una de les perles que Kerr i Aktin valoren del país en contraposició del chardonnay que es troba a mig món.
“Per a nosaltres és molt important la nostra manera de treballar, que és trepitjat el terreny i anar als cellers a conèixer els enòlegs, en lloc de tastar vins en un hotel. I per a mi, que la meva família té casa a Sant Martí d’Empúries des de fa 50 anys, al costat de les ruïnes gregues, a la zona on hi va haver els primers viticultors catalans, és imprescindible aquest contacte directe”, va assegurar Tim Atkin. De tota manera, el mateix master of wine que dona nom als Special Report va admetre que qui més trepitja el terreny a Catalunya és Kerr, que hi està instal·lat des de fa catorze anys. “Visito entre 35 i 40 cellers cada any i en aquesta edició que presentem a l’abril hi haurà més de mil vins increïbles”, va anunciar. Es confirmava que ser dels sis convidats per al tast d’avançament a la BBW, davant de professionals del sector i periodistes, era un plus de privilegi.
Sis vins, sis tendències
L’objectiu era apuntar el que Kerr i Atkin han detectat com a tendències a Catalunya: “Les vinyes creixen molt lentament, però el mercat es mou molt ràpidament, les tendències canvien cada dos o tres anys”. I per fer la seva aposta havia reunit el Dido blanc 2023, de Venus La Universal (Montsant); el Satèl·lit 2022, de Parés Baltà (Penedès), La Xalamera 2024, d’Herència Altés (Terra Alta); el Coll de Guix 2022 La Peça, de Celler Pardas (Penedès); el Coreografia 2024, de Terroir al Límit (Priorat) i el Sagristia C1 de Celler Abadal (Bages).
El Dido Blanc 2023 havia estat triat per Kerr per parlar de la tendència dels brisats catalans, tot i que René Barbier –la meitat del tàndem format per ell mateix i Sara Pérez a Venus la Universal– va aclarir que “no és un brisat del tot”. “El 30% i escaig de macabeu és brisat, la resta [garnatxa blanca i xarel·lo] no”, va matisar. Això no vol dir que no compartís l’entusiasme de Kerr pels brisats, “més fàcils de digerir”. En el torn de la carinyena blanca del Satèl·lit 2022 de Parés Baltà va ser Tim Atkin qui va voler lloar aquesta varietat tan “interessant, molt més que el chardonay”. I quan li va tocar a La Xalamera d’Herència Altés, una garnatxa negra de vinyes de 50 anys de la Terra Alta, Kerr es va deixar anar: “Cal celebrar-ho quan tens una cosa tan especial!”. “És molt tànnic, estimo aquest vi!”, va afegir-hi Atkin. I Núria Altés els va servir en safata la confirmació que al celler també treballen en les tendències canviants detectades pels prescriptors: “Intentem no passar-nos de maduració a la vinya, ara ja veremem a mitjan agost, pel canvi climàtic però també perquè es busquen vins més frescos”. El Coll de Guix 2022 La Peça de Pardas va permetre a Kerr tornar-se a emocionar amb la història d’una vinya de sumoll salvada en l’últim moment per Ramon Parera, que ho va explicar en primera persona: “Em va trucar el que n’era l’amo en aquell moment i em va dir que si no me la quedava l’abandonarien, i va ser amor a primera vista”. Per a Parera, lluitar per la recuperació del prestigi del Sumoll és gairebé una missió històrica. “Content que l’hàgiu triat com a tendència, perquè fa molts anys que prediquem en el desert”. Coreografia 2024, un “rosat seriós” amb “més cos” que altres, i el vi ranci Sagristia C1 –”és com beure història líquida” van tancar el tast.
Menys però millor
El to de la sessió encaixava perfectament la consigna amb què treballa actualment l’Associació Vinícola Catalana (AVC): “Menys però millor”. Així ho havia resumit el vicepresident de la patronal dels vins tranquils del país, Ramon Roqueta, en presentar els ponents: “El consum de vi baixa perquè és atacat per molts flancs, però el vi català té cada dia més prestigi i més valor”. Segones les dades de l’AVC, els productors que representen mouen 66 milions d’ampolles amb DO cada any, i un 37% s’exporten. El millor que els pot passar, per tant, és que prescriptors internacionals com Atkin i Kerr els estimin.
